621
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Irredentisme''' (de l'italià ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític italià, posterior a...».
'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmacia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'excusa de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.
== Història ==
En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).
L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.
Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.
== Eixemples actuals i del sigle XX ==
* [[Qüestió d'Olivença]]
* [[Gran Albània]]
* [[Gran Alemanya]]
* [[Gran Armènia]]
* [[Gran Bulgària]]
* [[països catalans|Gran Catalunya]]
* [[Gran Croàcia]]
* [[Gran Finlàndia]]
* [[Gran Hungria]]
* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
* [[Gran Israel]]
* [[Gran Marroc]]
* [[Gran Sèrbia]]
* [[Gran Síria]]
* [[Itàlia irredenta]]
* [[Macedònia unida]]
[[Categoría:Irredentisme]]
[[Categoría:Fascisme]]
== Història ==
En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).
L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.
Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.
== Eixemples actuals i del sigle XX ==
* [[Qüestió d'Olivença]]
* [[Gran Albània]]
* [[Gran Alemanya]]
* [[Gran Armènia]]
* [[Gran Bulgària]]
* [[països catalans|Gran Catalunya]]
* [[Gran Croàcia]]
* [[Gran Finlàndia]]
* [[Gran Hungria]]
* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
* [[Gran Israel]]
* [[Gran Marroc]]
* [[Gran Sèrbia]]
* [[Gran Síria]]
* [[Itàlia irredenta]]
* [[Macedònia unida]]
[[Categoría:Irredentisme]]
[[Categoría:Fascisme]]