Canvis

{{Infobox pobles

{{Infobox pobles

|image_país = [[File:Localització d'Alfara d'Algimia respecte del País Valencià.png  |165px]]  

|image_país = [[Archiu:Localització d'Alfara d'Algimia respecte del País Valencià.png  |165px]]  

|image_província = [[File:Localització d'Alfara d'Algimia respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]  

|image_província = [[Archiu:Localització d'Alfara d'Algimia respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]  

|nom =  Alfara de la Baronia

|nom =  Alfara de la Baronia

|image_escut = [[File:Escut d'Alfara de la Baronia.svg|65px]]  

|image_escut = [[Archiu:Escut d'Alfara de la Baronia.svg|65px]]  

|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|província = [[Província de Valéncia]]

== Geografia ==

== Geografia ==

[[File:Vista d'Alfara de la Baronia des de l'ermita de la mare de Déu dels Afligits.JPG|thumb|Alfara de la Baronia]]

[[Archiu:Vista d'Alfara de la Baronia des de l'ermita de la mare de Déu dels Afligits.JPG|thumb|Alfara de la Baronia]]

Situat al noroest de la comarca de [[El Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal són el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]].

Situat al noroest de la comarca de [[El Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal són el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]].

== Monuments ==

== Monuments ==

=== Monuments religiosos ===

=== Monuments religiosos ===

[[File:Vista de l'ermita de la Mare de Déu dels Afligits d'Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Ermita de la Mare de Déu dels Afligits

[[Archiu:Vista de l'ermita de la Mare de Déu dels Afligits d'Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Ermita de la Mare de Déu dels Afligits

]]

]]

*'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[sigle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]].

*'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[sigle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]].

[[File:Església de sant Agustí d'Alfara de la Baronia per darrere.JPG|thumb|200px|Iglésia de sant Agustí]]

[[Archiu:Església de sant Agustí d'Alfara de la Baronia per darrere.JPG|thumb|200px|Iglésia de sant Agustí]]

*'''Iglésia de Sant Agustí'''. Iniciada la seua construcció a finals del [[sigle XVI]]. En [[1799]], se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a [[Cristóbal Bueso]] la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de [[Joaquim Oliet Cruella]]. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura són motius principals de les seues obres.

*'''Iglésia de Sant Agustí'''. Iniciada la seua construcció a finals del [[sigle XVI]]. En [[1799]], se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a [[Cristóbal Bueso]] la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de [[Joaquim Oliet Cruella]]. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura són motius principals de les seues obres.

=== Monuments civils ===

=== Monuments civils ===

[[File:Tronc i cisterna. Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Cisterna]]

[[Archiu:Tronc i cisterna. Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Cisterna]]

*'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[sigle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció.

*'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[sigle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció.