32 472
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| notes a peu = }}
| notes a peu = }}
Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de '''Constantí Llombart''' ([[Valéncia]], [[1848]] - † [[1893]]), fon un escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]] i activiste [[valencianiste]].
Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de '''Constantí Llombart''' ([[Valéncia]], [[1848]] - † [[1893]]), fon un escritor i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] i activiste cultural [[Valencianisme|valencianiste]].
Fon un dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] del [[sigle XIX]] en [[Valéncia]] impulsor de la [[Renaixença valenciana]]. Destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits, de caràcter filològic com la reedició del ''Diccionari Escrig'' en un ensaig nou d'ortografia, un compendi biobibliogràfic d'autors valencians: ''Los fills de la morta viva''; texts de caràcter polític, epigrames i publicacions periòdiques que destaquen per l'humorisme i la sàtira, ademés d'obres de creació com poesia o teatre.
Fon l'impulsor de la [[Renaixença valenciana]], ad ell se li deu la creació de l'associació cultural valenciana [[Lo Rat Penat]]. Treballà en la restauració de la [[llengua valenciana]], el seu conreu i l'enaltiment cultural i lliterari.
Fon un dels escritors més representatius en llengua valenciana del [[sigle XIX]] en el [[Regne de Valéncia]]. Destacà per la seua activitat política republicana, pel seu valencianisme i per la varietat dels seus escrits, de caràcter filològic com la reedició del ''Diccionari Escrig'' en un ensaig nou d'ortografia, un compendi biobibliogràfic d'autors valencians: ''Los fills de la morta-viva''; texts de caràcter polític, epigrames i publicacions periòdiques que destaquen per l'humorisme i la sàtira, ademés d'obres de creació com poesia o teatre.
Llombart fon un personage molt actiu en la [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]], en una dimensió social que cap atre escritor ha pogut conseguir. Políticament fon republicà i amic personal de [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va convéncer per a que escriguera en [[valencià]] les primeres noveles. Ad ell se deu la creació de l'associació [[Lo Rat Penat]], el primer intent d'aplegar a [[valencianistes]] de totes les classes interessats per la cultura valenciana, en un cert deix reivindicatiu.
Llombart fon un personage molt actiu en la [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] de finals del [[sigle XIX]], en una dimensió social que cap atre escritor ha pogut conseguir. Políticament fon republicà i amic personal de [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va convéncer per a que escriguera en [[valencià]] les primeres noveles. Ad ell se deu la creació de l'associació [[Lo Rat Penat]], el primer intent d'aplegar a [[valencianistes]] de totes les classes interessats per la cultura valenciana, en un cert deix reivindicatiu.
Home bo, pla, modest i treballador, a pesar de la falta de mijos econòmics no deixà de lluitar mai per la defensa i el conreu de la [[Cultura Valenciana]] en tots els seus aspectes, especialment en el de la llengua a la qual ajudà a eixir de la letàrgia i la postració que patia en aquells moments. La frase que identifica a Constantí Llombart es:
Home bo, pla, modest i treballador, a pesar de la falta de mijos econòmics no deixà de lluitar mai per la defensa i el conreu de la [[Cultura Valenciana]] en tots els seus aspectes, especialment en el de la llengua a la qual ajudà a eixir de la letàrgia i la postració que patia en aquells moments. La frase que identifica a Constantí Llombart es:
{{Cita|'''Tot s'ho mereix Valéncia, per a Valéncia tot.'''}}
== Biografia ==
== Biografia ==
== Fundador de Lo Rat Penat ==
== Fundador de Lo Rat Penat ==
[[Archiu:Calencarillemosí.jpg|thumb|250px|Calendari Llemosí]]
[[Archiu:Calencarillemosí.jpg|thumb|250px|Calendari Llemosí]]
{{AP|Lo Rat Penat}}
L'implicació política de Llombart, també la seua producció lliterària i una gran capacitat creadora motivaren a que es convertira en un dels més importants referents de la [[Renaixença valenciana]]. Un treball, el de la restauració de la [[llengua valenciana]], el seu conreu i l'enaltiment cultural i lliterari que ocuparan tota sa breu vida. Aixina, començà en el proyecte de crear una societat que amparara i consolidara aquell moviment de recuperació, que treballara de manera intensa i constant per l'enaltiment, la defensa i el conreu de les diferents àrees que constituïxen la cultura valenciana, d'una manera especial la [[llengua valenciana]], màxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].
L'implicació política de Llombart, també la seua producció lliterària i una gran capacitat creadora motivaren a que es convertira en un dels més importants referents de la [[Renaixença valenciana]]. Un treball, el de la restauració de la [[llengua valenciana]], el seu conreu i l'enaltiment cultural i lliterari que ocuparan tota sa breu vida. Aixina, començà en el proyecte de crear una societat que amparara i consolidara aquell moviment de recuperació, que treballara de manera intensa i constant per l'enaltiment, la defensa i el conreu de les diferents àrees que constituïxen la cultura valenciana, d'una manera especial la [[llengua valenciana]], màxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].
Pero per a desgràcia de Llombart, pronte seria copada l'associació pels elements més conservadors, pels nomenats [[poetes de guant]], l'exponent màxim dels quals fon [[Teodor Llorente]]. Estos imprimiren un caràcter més lliterari a la nova associació, evitant qualsevol reivindicació política i social front al centralisme de l'[[Espanya|Estat espanyol]]. En posterioritat, nova llacor entraria en [[Lo Rat Penat]] que recuperaria part dels principis del fundador. La societat ratpenatista seguix treballant actualment per les tradicions, per la llengua i per la cultura valencianes, sent la decana de les associacions [[valencianistes]] front al [[pancatalanisme]].
Pero per a desgràcia de Llombart, pronte seria copada l'associació pels elements més conservadors, pels nomenats [[poetes de guant]], l'exponent màxim dels quals fon [[Teodor Llorente]]. Estos imprimiren un caràcter més lliterari a la nova associació, evitant qualsevol reivindicació política i social front al centralisme de l'[[Espanya|Estat espanyol]]. En posterioritat, nova llacor entraria en [[Lo Rat Penat]] que recuperaria part dels principis del fundador. La societat ratpenatista seguix treballant actualment per les tradicions, per la llengua i per la cultura valencianes, sent la decana de les associacions [[valencianistes]] front al [[pancatalanisme]].
== Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia ==
{{AP|Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia}}
Els [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]] foren instituïts per Lo Rat Penat en l'any [[1879]] per iniciativa de Constantí Llombart, els Jocs Florals són u dels certamens lliteraris més antics i prestigiosos de l'àmbit cultural valencià. Inspirats en els certàmens poètics de la Renaixença, tenen com a finalitat premiar la creació lliterària i poètica en llengua valenciana, fomentant la creativitat, l'identitat i els valors cívics i culturals del poble valencià.
== Llombart i la llengua valenciana ==
== Llombart i la llengua valenciana ==
Aprofitant-se d'açò es promou l'ortografia de les [[Normes de Castelló]] de [[1932]], usades inclús per l'associació de [[Lo Rat Penat]]. Estes normes se vengueren com a solució ad eixe espírit unificador d'una suposta nova [[llengua llemosina]], pero eren en realitat un Cavall de Troya per a introduïr la normativa catalana de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]. Cosa que, en vore cóm seria amprat pel [[pancatalanisme]] posteriorment, seria rebujat pel [[valencianisme]] i alguns dels mateixos signants d'eixa ortografia, puix des de la burguesia catalana s'usà açò per a impondre a la llengua valenciana la normativa [[Pompeu Fabra|fabriana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans|IEC]] i subjugar la [[llengua valenciana]] al [[català]], deixant-la com a simple [[dialecte]] d'esta, traïcionant la voluntat del propi Llombart.<ref>[2] "Constanti Llombart i els fonaments del valencianisme" http://www.rogleconstantillombart.com/DOCUMENTS/MONOGRAFICS/Constanti%20Llombart.htm</ref>
Aprofitant-se d'açò es promou l'ortografia de les [[Normes de Castelló]] de [[1932]], usades inclús per l'associació de [[Lo Rat Penat]]. Estes normes se vengueren com a solució ad eixe espírit unificador d'una suposta nova [[llengua llemosina]], pero eren en realitat un Cavall de Troya per a introduïr la normativa catalana de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]. Cosa que, en vore cóm seria amprat pel [[pancatalanisme]] posteriorment, seria rebujat pel [[valencianisme]] i alguns dels mateixos signants d'eixa ortografia, puix des de la burguesia catalana s'usà açò per a impondre a la llengua valenciana la normativa [[Pompeu Fabra|fabriana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans|IEC]] i subjugar la [[llengua valenciana]] al [[català]], deixant-la com a simple [[dialecte]] d'esta, traïcionant la voluntat del propi Llombart.<ref>[2] "Constanti Llombart i els fonaments del valencianisme" http://www.rogleconstantillombart.com/DOCUMENTS/MONOGRAFICS/Constanti%20Llombart.htm</ref>
== El valencianisme i Constantí Llombart ==
{{AP|Gaetà Huguet i Breva}}
La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constantí Llombart]]. Gaetà Huguet seguix una evolució pareguda a la de Constantí Llombart, fon intim amic d'ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo.
Alternava les seues activitats professionals i polítiques sense perdre mai el contacte en el moviment del Renaiximent de la llengua valenciana que s'iniciava en la ciutat de Valéncia. Seguint l'eixemple de [[Constantí Llombart]] creà els Jocs Florals en l'[[L'Alcora|Alcora]] i [[Castelló]] (1892), i en [[Llucena]] ([[1894]]). Organisava actes en els que convidava a [[Lo Rat Penat]] a visitar Castelló. Patrocinà les edicions de [[1921]], [[1923]] i [[1925]], dels [[Jocs Florals]] organisats per dita associació.
Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l'orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l'eixemple el tenim en el seu escrit publicat en l'any [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant).
A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l'acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s'obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l'identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l'importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:
''Vent de ponent, vent de ponent<br>
llauradors nostra terra perilla;<br>
germans l'amor sant defensem;<br>
vil estrany maganses nos humilla<br>
¡Valencians, per la patria breguem!<br>
¡Defensem la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa!<br>
¡Per honor y dignitat per la santa llibertat!'' I seguix.<br>
== Cites ==
== Cites ==