| − | Un '''notari''' (del [[llatí]] ''notarius'', escrivent), en [[castellà]] ''notario'', és un funcionari públic, en estudis de [[Dret]], llegalment autorisat per a donar fe o garantia de certs documents com ara contractes, testaments, etc., o actes extrajudicials, conforme a les lleis. | + | Un '''notari''' (del [[llatí]] ''notarius'', escrivent), en [[castellà]] ''notario'', és un funcionari públic, en estudis de [[Dret]], llegalment autorisat per a donar fe o garantia de certs documents com ara contractes, testaments, etc., o actes extrajudicials, conforme a les lleis. |
| | + | Un notari o escrivà públic és un particular en estudis en Dret l'intervenció del qual otorga caràcter públic als documents privats i els autorisa a tal fi en la seua [[firma]]. És un [[testic de fe]] o fedatari públic que garantisa la llegitimitat dels documents en els que intervé i proporciona als ciutadans la [[seguritat jurídica]] en l'àmbit extrajudicial. Els seus actes es troben investits de presunció de veritat, està habilitat per les [[Llei|lleis]] i reglaments per a conferir fe pública dels [[contracte|contractes]] i actes extrajudicials originats en el marc del [[dret privat]] de naturalea civil i mercantil, aixina com per a informar i assessorar als ciutadans en matèria d'actes públics sobre fets, qüestions testamentaries i dret hereditari, entre uns atres. |
| | + | Eixercix aixina mateix una llabor de custòdia de documents en els denominats [[protocols notarials]]. El notari està obligat a mantindre la neutralitat en els seus actes, la qual cosa ho distinguix dels [[advocat|advocats]], els qui deuen prendre part i estar del costat dels seus clients o representats. |