Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | L''''Organisació de les Nacions Unides''' ('''ONU''') és la major [[organisació internacional]] existent. Es definix com una associació de governs global que facilita la cooperació en assunts com el [[Dret internacional]], la [[pau]] i [[seguritat]] internacional, el [[desenroll econòmic]] i social, els assunts humanitaris i els [[drets humans]]. | + | L''''Organisació de les Nacions Unides''' ('''ONU''') és la major [[organisació internacional]] existent. Es definix com una associació de governs global que facilita la cooperació en assunts com el [[Dret internacional]], la pau i seguritat internacional, el desenroll econòmic i social, els assunts humanitaris i els drets humans. |
| | | |
− | L'ONU fon fundada el [[24 d'octubre]] de [[1945]] en [[San Francisco (Califòrnia)]], per 51 països, al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], en la firma de la [[Carta de les Nacions Unides]]<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,661234,00.Html | títul = Un aniversari agredolç | any = 2002 | obra = [[Deutsche Welle]] 24.10.2002 | fechaacceso = 28/12/2007 | idioma = espanyol}}</ref> contra els països de l'[[Eix]] i es va convertir en successora llegal de la [[Societat de Nacions]] en 1946. | + | L'ONU fon fundada el [[24 d'octubre]] de [[1945]] en [[San Francisco (Califòrnia)]], per 51 països, al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], en la firma de la [[Carta de les Nacions Unides]]<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,661234,00.Html | títul = Un aniversari agredolç | any = 2002 | obra = [[Deutsche Welle]] 24.10.2002 | fechaacceso = 28/12/2007 | idioma = espanyol}}</ref> contra els països de l'[[Eix]] i es va convertir en successora llegal de la Societat de Nacions en [[1946]]. |
| | | |
| D'acort a dita Carta, poden ser membres tots els països amants de la pau que accepten les obligacions previstes en ella i que, a juí de l'organisació, siguen capaços de complir eixes obligacions i estén disposts a fer-ho. | | D'acort a dita Carta, poden ser membres tots els països amants de la pau que accepten les obligacions previstes en ella i que, a juí de l'organisació, siguen capaços de complir eixes obligacions i estén disposts a fer-ho. |
| | | |
− | Des de la [[Seu de l'Organisació de les Nacions Unides|seu en Nova York]], els [[Estats membres de les Nacions Unides]] i atres organismes vinculats proporcionen consell i decidixen sobre temes significatius i administratius en reunions periòdiques celebrades durant l'any. L'ONU està estructurada en diversos organismes administratius: [[Assamblea General de les nacions Unides|Assamblea General]], [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides|Consell de Seguritat]], [[Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides|Consell Econòmic i Social]], [[Secretaria General de Nacions Unides|Secretaria General]], [[Consell d'Administració Fiduciària de les nacions Unides|Consell d'Administració Fiduciària]] i la [[Cort Internacional de Justícia]]. | + | Des de la [[Seu de l'Organisació de les Nacions Unides|seu en Nova York]], els [[Estats membres de les Nacions Unides]] i atres organismes vinculats proporcionen consell i decidixen sobre temes significatius i administratius en reunions periòdiques celebrades durant l'any. L'ONU està estructurada en diversos organismes administratius: Assamblea General, Consell de Seguritat, Consell Econòmic i Social, Secretaria General, Consell d'Administració Fiduciària i la Cort Internacional de Justícia. |
| | | |
− | La figura pública principal de l'ONU és el [[Secretari General de nacions Unides|Secretari General]]. L'actual és [[Ban Ki-moon]] de [[Corea del Sur]], que va assumir el puesto el [[1 de giner]] de 2007, reemplaçant a [[Kofi Annan]].<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2006/10/09/internacional/1160403104.Html El Consell de Seguritat designa el sur-coreà Ban Ki-Moon pròxim secretari general de l'ONU] en [[elmundo.es]]</ref> | + | La figura pública principal de l'ONU és el Secretari General. L'actual és [[Ban Ki-moon]] de [[Corea del Sur]], que va assumir el puesto el [[1 de giner]] de [[2007]], reemplaçant a [[Kofi Annan]].<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2006/10/09/internacional/1160403104.Html El Consell de Seguritat designa el sur-coreà Ban Ki-Moon pròxim secretari general de l'ONU] en [[elmundo.es]]</ref> |
| | | |
− | L'any [[2007]], l'ONU posseïx 192 [[Annex:Estats membres de les nacions Unides|estats membres]], pràcticament tots els països [[sobirania|sobirans]] reconeguts internacionalment. Hi ha excepcions com la [[Santa Seu]], que té qualitat d'observador, i [[República de China|República de China-Taiwán]] (un [[Estatus polític de Taiwán|cas especial]]). | + | L'any [[2007]], l'ONU posseïx 192 estats membres, pràcticament tots els països sobirans reconeguts internacionalment. Hi ha excepcions com la [[Santa Seu]], que té qualitat d'observador, i República de China-Taiwán (un cas especial). |
| | | |
| La seu europea (i segona seu mundial) de l'Organisació de les nacions Unides se situa en [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[Suïssa]]. | | La seu europea (i segona seu mundial) de l'Organisació de les nacions Unides se situa en [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[Suïssa]]. |
Llínea 48: |
Llínea 48: |
| * [[Bhutàn]] (21 de setembre 1971) | | * [[Bhutàn]] (21 de setembre 1971) |
| * [[Bolívia]] (14 de novembre 1945) | | * [[Bolívia]] (14 de novembre 1945) |
− | * [[Bòsnia i Herzegovina]] (22 de maig 1992) La República Federativa Socialista de Yugoslàvia fon un dels membres originals de les Nacions Unides, i com tal firmà la Carta el 26 de juny de 1945 i la ratificà el 19 d'octubre de 1945, fins la seua dissolució després de l'establiment i posterior admissió com a nous membres de Bòsnia i Herzegovina, la República de Croàcia, la República de Eslovènia, l'ex-República yugoslava de Macedònia, i la República Federativa de Yugoslàvia. | + | * [[Bòsnia i Herzegovina]] (22 de maig 1992) La República Federativa Socialista de Yugoslàvia fon un dels membres originals de les Nacions Unides, i com tal firmà la Carta el [[26 de juny]] de [[1945]] i la ratificà el [[19 d'octubre]] de 1945, fins la seua dissolució després de l'establiment i posterior admissió com a nous membres de Bòsnia i Herzegovina, la República de Croàcia, la República de Eslovènia, l'ex-República yugoslava de Macedònia, i la República Federativa de Yugoslàvia. |
| * [[Botswana]] (17 d'octubre 1966) | | * [[Botswana]] (17 d'octubre 1966) |
| * [[Brasil]] (24 d'octubre 1945) | | * [[Brasil]] (24 d'octubre 1945) |
Llínea 76: |
Llínea 76: |
| * [[Egipte]] (24 d'octubre de 1945) Egipte i Síria foren membres originals de les Nacions Unides des del 24 d'octubre de 1945. | | * [[Egipte]] (24 d'octubre de 1945) Egipte i Síria foren membres originals de les Nacions Unides des del 24 d'octubre de 1945. |
| | | |
− | Degut a un plebiscit celebrat el 21 de febrer de 1958, Egipte i Síria s'uniren per a formar la República Àrap Unida, que va continuar com un sol Estat Membre. | + | Degut a un plebiscit celebrat el [[21 de febrer]] de [[1958]], Egipte i Síria s'uniren per a formar la República Àrap Unida, que va continuar com un sol Estat Membre. |
| | | |
− | El 13 d'octubre de 1961, Síria va reassumir la condició d'Estat independent i simultàneament la seua calitat d'Estat Membre separat. | + | El [[13 d'octubre]] de [[1961]], Síria va reassumir la condició d'Estat independent i simultàneament la seua calitat d'Estat Membre separat. |
| | | |
− | El 2 de setembre de 1971, la República Àrap Unida va canviar el seu nom pel de República Àrap d'Egipte. | + | El [[2 de setembre]] de [[1971]], la República Àrap Unida va canviar el seu nom pel de República Àrap d'Egipte. |
| | | |
| * [[El Salvador]] (24 d'octubre de 1945) | | * [[El Salvador]] (24 d'octubre de 1945) |
Llínea 86: |
Llínea 86: |
| * [[Eritrea]] (28 de maig de 1993) | | * [[Eritrea]] (28 de maig de 1993) |
| * [[Eslovàquia]] (19 de giner de 1993) Checoslovàquia fon un Membre Original de les Nacions Unides des del 24 d'Octubre de 1945. | | * [[Eslovàquia]] (19 de giner de 1993) Checoslovàquia fon un Membre Original de les Nacions Unides des del 24 d'Octubre de 1945. |
− | En una carta datada el 10 de decembre de 1992, el seu Representant Permanent informà al Secretari General de que la República Federal Checa i Eslovàquia deixarien d'existir el 31 de decembre de 1992 i que la República Checa i Eslovàquia, com estats successors, requeririen una inscripció formal d'adhesió a les Nacions Unides. | + | En una carta datada el [[10 de decembre]] de [[1992]], el seu Representant Permanent informà al Secretari General de que la República Federal Checa i Eslovàquia deixarien d'existir el 31 de decembre de 1992 i que la República Checa i Eslovàquia, com estats successors, requeririen una inscripció formal d'adhesió a les Nacions Unides. |
| La República Checa i Eslovàquia foren admesos com Estats Membres el 19 de giner de 1993. | | La República Checa i Eslovàquia foren admesos com Estats Membres el 19 de giner de 1993. |
| * [[Eslovènia]] (22 de maig de 1992) | | * [[Eslovènia]] (22 de maig de 1992) |