Canvis

4 bytes eliminats ,  4 novembre
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
'''Menes''' o '''Narmer''', va ser un [[faraó]] de l'[[Antic Egipte]], llistat com a primer de la [[Dinastia I|I dinastia]]. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys ([[Manetó]] li atribuïx 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un [[hipopótam]]).
 
'''Menes''' o '''Narmer''', va ser un [[faraó]] de l'[[Antic Egipte]], llistat com a primer de la [[Dinastia I|I dinastia]]. Regnà cap a l'any 3150 a. C. Probablement, va tindre un llarc regnat d'entre 30 i 40 anys ([[Manetó]] li atribuïx 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un [[hipopótam]]).
   −
El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si be, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de [[Menes]]. En el [[papir de Torí]] seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.
+
El seu pare podria ser el rei [[Ka]] o el rei [[Escorpí II]]. Es creu que fon el pare d'[[Aha]]. Si be, tradicionalment, es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte, és possible que això fora un procés més llarc des d'abans de Menes. En el [[papir de Torí]] seguix als Shemsu Hor, els "seguidors d'Horus", encara considerats semidéus o reis mítics.
    
La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu [[deu]] principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de [[gos]], possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.
 
La seua capital podria haver estat en Nekhen, pero la necròpolis està en Abidos. El seu [[deu]] principal era Jetj-amentiu, representat per una espècie de [[gos]], possible antecessor d'[[Osiris]]. Heròdot el fa el fundador de [[Memfis]], pero provablement es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucció o de construccions parcials.
68 589

edicions