Canvis

1796 bytes afegits ,  7 novembre
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Ibi I''' o '''Qakare Ibi''' fon un [[faraó]] de la dinastia VIII de l'antic Egipte. El seu nom de regnat volia dir 'L'ànima de Ra és forta'. El seu nom de naixement fon Ibi i, per això, es tendix a pensar que es tracta del faraó identificat habitualment com a Ibi I, del qual no es coneixia el nom de regnat. El seu nom està en el papir de Torí i en la llista d'Abidos.
+
'''Ibi I''' o '''Qakare Ibi''' fon un [[faraó]] de la dinastia VIII de l'antic Egipte. El seu nom de regnat volia dir 'L'ànima de Ra és forta'. El seu nom de naixement fon Ibi i, per això, es tendix a pensar que es tracta del faraó identificat habitualment com a Ibi I, del qual no es coneixia el nom de regnat. El seu nom està en el [[papir de Torí]] i en la [[llista d'Abidos]].
   −
Fon enterrat en una chicoteta piràmide al sur de Saqqara, que està completament en ruïnes i, quan fon excavada per Lepsius en el [[sigle XIX]], es va pensar que era una [[mastaba]]; la identificació s'ha fet pels jeroglífics en les parets de la cambra d'enterrament i fon l'ùltim dels nomenats texts de les piràmides que es va conèixer. La piràmide tenia entrada pel nort i portava a una cambra d'enterrament, i incloïa un chicotet temple mortuori molt senzill en el costat est.    
+
Fon enterrat en una chicoteta piràmide al sur de Saqqara, que està completament en ruïnes i, quan fon excavada per Lepsius en el [[sigle XIX]], es va pensar que era una [[mastaba]]; la identificació s'ha fet pels jeroglífics en les parets de la cambra d'enterrament i fon l'ùltim dels nomenats texts de les piràmides que es va conèixer. La piràmide tenia entrada pel nort i portava a una cambra d'enterrament, i incloïa un chicotet temple mortuori molt senzill en el costat est.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
 +
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
 +
* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]
 +
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
 +
* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
 +
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
 +
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
 +
* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
 +
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2                                     
 +
* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
 +
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3   
    
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
68 477

edicions