32 098
edicions
Canvis
→Història
== Història ==
== Història ==
Javier Goerlich va presentà el primer disseny de l'edifici del Banc de Valéncia entre 1927 i 1928. Fon un encàrrec de [[Manuel Casanova Llopis]], fundador de l'entitat i pare del que fon president del [[Valéncia CF]], Luis Casanova, i de Vicente Casanova, president de l'històrica productora de cine [[Cifesa]]. Goerlich, que fon cap de planificació urbanística de la ciutat, elaborà un primer disseny d'estil racionaliste i auster, d'acort en els gusts de l'época en Europa. Posterioment fon modificant l'estil per a afegir elements regionalistes i casticistes, més recarregats, del gust dels empresaris valencians que componien el capital del banc.
L'edifici fon construït en l'any [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Almenar Quinzá]], al qué posteriorment es va afegir [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]]. La mort d'Almenar en març de [[1936]] i la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], varen retardar l'obra, en lo que en continuar-se despuix de la guerra, se li va atribuir sancerament a Goerlich, si be va sofrir distintes modificacions posteriors. Fon la sèu central del [[Banc de Valéncia]], i des de decembre de [[2017]] és de [[Caixabank]].
L'edifici fon construït en l'any [[1942]] en proyecte inicial redactat per [[Francisco Almenar Quinzá]], al qué posteriorment es va afegir [[Francisco Javier Goerlich Lleó]] en [[1935]]. La mort d'Almenar en març de [[1936]] i la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], varen retardar l'obra, en lo que en continuar-se despuix de la guerra, se li va atribuir sancerament a Goerlich, si be va sofrir distintes modificacions posteriors. Fon la sèu central del [[Banc de Valéncia]], i des de decembre de [[2017]] és de [[Caixabank]].
L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la Guerra Civil.
L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en que posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en [[Espanya]] despuix de la Guerra Civil.
L'edifici començà a ser construït en la seua estructura en plena [[II República espanyola|II República]], pero l'esclat de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] va mermar l'oferta d'acer, necessari per a la fabricació de material bèlic, i no es va reprendre en força fins a la posguerra. En coincidir en la [[Segona Guerra Mundial]] els problemes de suministrament es varen repetir, pero es varen solventar important metal des de [[Gran Bretanya]] en permís del [[Franquisme|nou règim de Franco]] gràcies a l'intercanvi de cítrics, una de les escasses fonts de divises del país en aquells anys, segons relata Andrés Goerlich, nebot net de l'arquitecte i un dels familiars que vela per conservar el seu llegat arquitectònic a través de la [[Fundació Goerlich]].
=== Descripció ===
=== Descripció ===