| | La seua tesis filosòfica se centra en els conceptes de “diferència” i “repetició”, és dir, la relació de lo mateix en lo semblant, de la còpia en el doble, i de l'efecte de la repetició en l'infinit en comparació a un original. Pren com a referència a Gottfried Wilhelm Leibniz, qui fon tant metafísic com a matemàtic. Aixina, Deleuze intenta desenrollar una metafísica, d'acort en la física i les matemàtiques del seu temps (els anys xixanta), en la que els conceptes de multiplicitat, succés i virtualitat reemplacen respectivament als de substància, essència i possibilitat. | | La seua tesis filosòfica se centra en els conceptes de “diferència” i “repetició”, és dir, la relació de lo mateix en lo semblant, de la còpia en el doble, i de l'efecte de la repetició en l'infinit en comparació a un original. Pren com a referència a Gottfried Wilhelm Leibniz, qui fon tant metafísic com a matemàtic. Aixina, Deleuze intenta desenrollar una metafísica, d'acort en la física i les matemàtiques del seu temps (els anys xixanta), en la que els conceptes de multiplicitat, succés i virtualitat reemplacen respectivament als de substància, essència i possibilitat. |
| | + | Deleuze s'ocupa posteriorment en les relacions entre significat, sensesentit i acontenyiment, prenent com a referència el treball de [[Lewis Carroll]], el del filòsof [[Alfred North Whitehead|Whitehead]] i l'estoïcisme grec. Finalment, desenrollà una metafísica i una filosofia de l'art, interessant-se tant pel cine com pel pintor [[Francis Bacon]]. |