32 475
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 9:
Llínea 9: − + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
La seua carrera com a lletrat no el feu destacar, pero sí les seues obres com a poeta i historiador. Les seues poesies, escrites en valencià, varen aparéixer en diverses revistes valencianes. Foren recopilades en [[1928]] i titulades com a ''Poesies''. Destacà la poesia ''Urbs lustratis'', premiada en la [[Flor Natural]] dels [[Jocs Florals]].
La seua carrera com a lletrat no el feu destacar, pero sí les seues obres com a poeta i historiador. Les seues poesies, escrites en valencià, varen aparéixer en diverses revistes valencianes. Foren recopilades en [[1928]] i titulades com a ''Poesies''. Destacà la poesia ''Urbs lustratis'', premiada en la [[Flor Natural]] dels [[Jocs Florals]].
Com a historiador, i més específicament com a gran aficionat a la [[paremiologia]], recollí 1.500 refranys populars. En l'any [[1928]] [[Estanislau Alberola]] els va publicar en el títul ''Refranyer valencià''. Aixina mateix, es dedicà a escriure obres teatrals, d'entre les quals destacà la comèdia ''A la terra'' ([[1925]]) i ''Parigual'' ([[1927]]). La seua carrera com a escritor el portà a vincular-se en el valencianisme cultural a partir de [[Lo Rat Penat]].
Com a historiador, i més específicament com a gran aficionat a la [[paremiologia]], recollí 1.500 refranys populars. En l'any [[1928]] [[Estanislau Alberola]] els va publicar en el títul ''Refranyer valencià''. Aixina mateix, es dedicà a escriure obres teatrals, d'entre les quals destacà la comèdia ''A la terra'' ([[1925]]) i ''Parigual'' ([[1927]]). La seua carrera com a escritor el portà a vincular-se en el valencianisme cultural a partir de [[Lo Rat Penat]]. Fon un membre actiu i proclamat mestre en Gai Saber.
En [[1929]] guanyà el premi del Llibret de Falla. Posteriorment, l'any [[1931]] i poc temps abans de fallir, tingué que afrontar una dura polèmica per haver format part del jurat que havia deixat desert el premi del [[Llibret de Falla]]. Aquella decisió provocà el famós “Manifest Faller” que va encapçalar [[Pedro Echevarría]], en el que el van posar de volta i mija, i inclús li van recordar el seu passat [[Maçoneria|maçó]].
== Política ==
Paralelament, desenrollà una extensa carrera política. Despuix de vincular-se estretament en ''El Universo'', de Castelar, fon elegit alcalde de la seua vila, Burriana, des de l'1 de juliol del [[1895]] fins al 30 d'octubre del [[1897]].
== Vida personal ==
Un temps abans de morir, desheretà el seu únic fill i cedí tot el seu patrimoni a l'Orde Salesiana. En aquell patrimoni, en [[1929]] es començaren a construir les Escoles Salesianes, parant-se la construcció en [[1931]], que acabarien obrint les seues portes en [[1940]], huit anys més tart de la defunció del seu generós mecenes.
També cedí la seua biblioteca privada a la localitat.
Un atre dels personages destacats de la saga dels Peris Fuentes. A pesar de la coincidència dels seus llinages, fon cosí germà de [[Joaquín Peris Fuentes]].