Canvis

El dia [[2 de maig]] de [[1808]] van acodir a [[Madrit]] setze maestrants valencians per a celebrar l'arribada al tro del Rei [[Ferrando VII]]. Allí van contemplar l'heròica reacció del poble madrileny. A la seu tornada a Valéncia conten lo que ha ocorregut en Madrit. En Valéncia, després del crit d'[[El Palleter]], es produïx la rebelió contra els francesos. Des de Madrit s'envia una divisió francesa comandada pel mariscal Moncey que acodix a la ciutat del [[Túria]]. Valéncia sap que 8.000 hòmens de l'eixèrcit francés s'acosten a prendre la ciutat. La Junta intenta reclutar tots els valencians disponibles per a organisar la defensa in extremis de la ciutat.  

El dia [[2 de maig]] de [[1808]] van acodir a [[Madrit]] setze maestrants valencians per a celebrar l'arribada al tro del Rei [[Ferrando VII]]. Allí van contemplar l'heròica reacció del poble madrileny. A la seu tornada a Valéncia conten lo que ha ocorregut en Madrit. En Valéncia, després del crit d'[[El Palleter]], es produïx la rebelió contra els francesos. Des de Madrit s'envia una divisió francesa comandada pel mariscal Moncey que acodix a la ciutat del [[Túria]]. Valéncia sap que 8.000 hòmens de l'eixèrcit francés s'acosten a prendre la ciutat. La Junta intenta reclutar tots els valencians disponibles per a organisar la defensa in extremis de la ciutat.  

En eixe moment històric, la Maestrança, en una Junta General celebrada el [[30 de maig]], oferix un esquadró de caçadors format pels maestrants i completat en hòmens i cavalls a costa de la corporació. És llavors quan queda format l'esquadró en vint maaestrants en les seues files; i baix nom i estandart propi. L'esquadró té el seu batisme de foc en l'ermita de Sant Onofre, el [[27 de juny]]. La batalla continua al sendemà en els plans de [[Quart de Poblet]], a les portes de Valéncia. L'esquadró tingué una destacada participació en el rebuig del primer intent d'invasió francesa a la ciutat de Valéncia.

En eixe moment històric, la Maestrança, en una Junta General celebrada el [[30 de maig]] de 1808, oferix un esquadró de caçadors format pels maestrants i completat en hòmens i cavalls a costa de la corporació. És llavors quan queda format l'esquadró en vint maaestrants en les seues files; i baix nom i estandart propi. L'esquadró té el seu batisme de foc en l'ermita de Sant Onofre, el [[27 de juny]]. La batalla continua al sendemà en els plans de [[Quart de Poblet]], a les portes de Valéncia. L'esquadró tingué una destacada participació en el rebuig del primer intent d'invasió francesa a la ciutat de Valéncia.

Posteriorment, l'esquadró va entrar a Madrit en el primer eixèrcit, havia deixat en Sant Onofre el cos sense vida del seu capità En Pascual de Roda. Mes tart, continua incorporat als Eixèrcits i proseguix les batalles a on és destinat. En abril de [[1809]] és elevat a Regiment en el mateix nom de ''Caçadors de la Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia''. Per [[Real Orde]] de [[5 de juliol]] de [[1809]] la Junta Suprema, en nom del Rei [[Ferrando VII]], li concedix Estandart de guerra havent de portar per un costat les armes reals i per l'atre, les armes d'esta corporació.

Posteriorment, l'esquadró va entrar a Madrit en el primer eixèrcit, havia deixat en Sant Onofre el cos sense vida del seu capità En Pascual de Roda. Mes tart, continua incorporat als Eixèrcits i proseguix les batalles a on és destinat. En abril de [[1809]] és elevat a Regiment en el mateix nom de ''Caçadors de la Real Maestrança de Cavalleria de Valéncia''. Per [[Real Orde]] de [[5 de juliol]] de [[1809]] la Junta Suprema, en nom del Rei [[Ferrando VII]], li concedix Estandart de guerra havent de portar per un costat les armes reals i per l'atre, les armes d'esta corporació.