154 189
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|<center>Chufa I orchata</center> La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta ...».
[[Image:Chufa.jpg|thumb|right|300px|<center>Chufa I orchata</center>]]
La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'[[orchata]] de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.
== Descripció ==
És una planta geòfita rizomatosa de 10 60 cm d'alçada en arraïls subterrànees inflades en uns tubèrculs ovoides a l'estrem. Fulles de 10-30 x 0,2-1 cm;2-9 bràctees;4-10 radis desiguals , de 0-10 cm; espigues de 6-22 flors; glumes a penes carenades, de 2-3 x 2 mm, més o menys obtuses. Florix d'[[agost]] a [[novembre]].
Presenta dos varietats: var. esculentum (silvestre) en tubèrculs chicotets i amargants i var. sativus (cultivada) en tubèrculs més grossos i dolços
== Hàbitat ==
Provablement és originària de l'[[Àfrica]] occidental és de distribució pantropical. Viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sols arenosos a la terra baixa.
== Composició nutritiva ==
Composició de la chufa seca: [[aigua]] 0% substancies nitrogenades 7,55%, [[sucre]] 21,5%, [[almidó]] 24,54 % pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%
== Cultiu ==
Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.
A l'Horta de València es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla|creïlles]] primerenques, les [[ceba|cebes]] bavoses o les [[carchofa|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mijans d'[[octubre]] i mijans de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
== Referències ==
{{traduït de|ca|All}}
La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'[[orchata]] de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.
== Descripció ==
És una planta geòfita rizomatosa de 10 60 cm d'alçada en arraïls subterrànees inflades en uns tubèrculs ovoides a l'estrem. Fulles de 10-30 x 0,2-1 cm;2-9 bràctees;4-10 radis desiguals , de 0-10 cm; espigues de 6-22 flors; glumes a penes carenades, de 2-3 x 2 mm, més o menys obtuses. Florix d'[[agost]] a [[novembre]].
Presenta dos varietats: var. esculentum (silvestre) en tubèrculs chicotets i amargants i var. sativus (cultivada) en tubèrculs més grossos i dolços
== Hàbitat ==
Provablement és originària de l'[[Àfrica]] occidental és de distribució pantropical. Viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sols arenosos a la terra baixa.
== Composició nutritiva ==
Composició de la chufa seca: [[aigua]] 0% substancies nitrogenades 7,55%, [[sucre]] 21,5%, [[almidó]] 24,54 % pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%
== Cultiu ==
Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu.
A l'Horta de València es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla|creïlles]] primerenques, les [[ceba|cebes]] bavoses o les [[carchofa|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment a la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mijans d'[[octubre]] i mijans de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Agricultura]]
[[Categoria:Aliments]]
== Referències ==
{{traduït de|ca|All}}