31 971
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 32:
Llínea 32: + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
I més recentment, l'associació ha recuperat completament l'Alqueria Zarzo/Bayona, una alqueria sita en el barri de [[Benimaclet]], ans abandonada i ocupada illegalment i que gràcies a l'esforç i a l'ilusió dels festers per convertir-la en la seua sèu, fon inaugurada en un temps récort, el 6 de setembre de 2025 i ràpidament s'ha convertit en un referent cultural en molta actitvitat a on s'organisen tallers temàtics, classes de dances, charraes culturals sobre qualsevol aspecte de l'agricultura o la gastronomia valenciana.
I més recentment, l'associació ha recuperat completament l'Alqueria Zarzo/Bayona, una alqueria sita en el barri de [[Benimaclet]], ans abandonada i ocupada illegalment i que gràcies a l'esforç i a l'ilusió dels festers per convertir-la en la seua sèu, fon inaugurada en un temps récort, el 6 de setembre de 2025 i ràpidament s'ha convertit en un referent cultural en molta actitvitat a on s'organisen tallers temàtics, classes de dances, charraes culturals sobre qualsevol aspecte de l'agricultura o la gastronomia valenciana.
== Reina de l'Horta ==
A mijans del [[sigle XIX]], el perfumiste francés [[Jean Felix Robillard Closier]] ([[1812]]-[[1888]]) es va afincar en [[Valéncia]], en [[1848]], despuix de ser nomenat jardiner major del Botànic i fixà la seua mirada en les terres pantanoses de la costa valenciana, en lo que ara coneixem com [[La Malvarrosa]]. Allí planta flors d'olor -especialment [[Malvarrosa|malvarroses]]- i construí una fàbrica de perfums que pronte donaria faena a moltres famílies de l'horta, especialmente de les partides del camí de Vera i Farinós. Com a mostra de gratitut, els hòmens i dònes de l'horta decidiren coronar a la seua filla com a [[Reina de l'Horta]]. Li regalaren un bellíssim trage tradicional de [[llauradora valenciana]] i li otorgaren l'honor de presidir les seues festes: la Puríssima, Sant Antoni, San Isidre, etc…. Aixina naixqué una figura que, més que un símbol, es covertí en l'ànima viva de les tradicions, de l'amor pel camp i del sentiment valencià.
Despuix de dècades de silenci, en l'any [[2009]], l'Associació Cultural l'Horta, investigant i preguntant a la gent de l'horta del camí de Vera, varen escoltar esta bonica història que escoltaven els més majors de la zona i que apareixia publicat en un llibre de fi de carrera dedicat a l'ermita i molí de Vera editat per l'arquitecta [[Maria Francisca Garcia i Sanchez]]. Al comprobar esta antiquíssima tradició, esta entitat decidí recuperar la figura històrica de la regina, reivindicant-la com alló que realmente és: el càrrec honorífic més àntic en 169 anys d´història, anterior fins i tot a la regina dels Jocs Florals o a la Fallera Major de Valéncia.
Des d´eixe moment, la Reina de l´Horta ha anat recuperant presència, dignitat i estima i hui es present en innumerables festes i actes culturals dins i fora de la nostra terra.
Representa una causa viva: la defensa de la nostra horta, dels nostres productes, dels nostres agricultors, i d´un patrimoni agrícola mundial declarat en el 2019 per la ONU.
En cada acte lluïx el tradicional trage de llauradora del sigle XIX, recreant estampes valencianes de l´horta que tants pintors, poetes i escritors varen plasmar en les seues obres.