32 624
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 38:
Llínea 38: + + Llínea 66:
Llínea 68: + + + + + + Llínea 103:
Llínea 111: + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Cites
* ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2006]]) ISBN: 978-84-7795-406-4.
* ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2006]]) ISBN: 978-84-7795-406-4.
* ''[[Cronologia historica de la llengua valenciana]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2007]]), en coautoria en [[Joan Ignaci Culla|Joan Ignaci Culla Hernández]]. ISBN: 978-84-7795-470-5.
* ''[[Cronologia historica de la llengua valenciana]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2007]]), en coautoria en [[Joan Ignaci Culla|Joan Ignaci Culla Hernández]]. ISBN: 978-84-7795-470-5.
Apart dels llibres citats, Mª Teresa Puerto, també realisà un dosier titulat ''Lingüística románica: Normalización del dialecto barceloní y gestación del catalán en el siglo XX: Hechos históricos y fechas'' (Valéncia, decembre de 1995).
== Treballs d'investigació (doctorat i postgrau) ==
== Treballs d'investigació (doctorat i postgrau) ==
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|''El catalán [[Antoni Rubió i Lluch|D. Antonio Rubió i Lluch]] nos data por vez primera el término 'lengua catalana'. En su libro 'Documents per a la historia de la cultura catalana mitgeval' (tomo I, pag. 201, Doc. CCIV) nos dice que la primera vez que aparece el nombre 'lengua catalana' es en 1362... cuando Pedro el Ceremonioso ordenó que el libro francés de caballería 'Lançalot' fuera 'traduit en llengua catalana'. Hasta esa fecha, pues, la lengua catalana NO EXISTIA NI TENIA DENOMINACIÓN DE ORIGEN.''
''Para mayor abundamiento, D. Manuel Sanchis Guarner, en la página 20 de su libro 'La llengua dels valencians', nos repite esa MISMA cita porque... 'es la primera vegada que apareix aquesta explícita denominació...'.''
''Si la conquista de Valencia tiene lugar en 1238 y el catalán, según sus mismos comisarios políticos no existe documentado hasta casi siglo y medio después en 1362..., ¿podía alguien hablar una lengua que aún no existía? Imposible: le faltaban todavía 124 años para que empezara a existir con nombre.''|''Lingüística románica: Normalización del dialecto barceloní y gestación del catalán en el siglo XX: Hechos históricos y fechas'' (Valencia, diciembre de 1995), Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|''Desde aquel lastimoso día en que leí, publicado por El Mundo/El Día de Baleares (19.05.2002) el sortilegio fabulador por el que el “cunsellé” mallorquín Conrado de Villalonga - ágrafo en Lingüística – decidió, tras una noche de malsueño, que lo que se hablaba en las Islas Baleares no era la histórica lengua mallorquina sino el “infame e infecto dialecto barceloní”, fue entonces cuando entendí claramente que aquellas famosas palabras del nazi_catalanista, admirador del II Reich, Prat de la Riba: “El imperialismo es hijo natural del nacionalismo: cuando éste se encuentra, exultante dentro de sus fronteras, se desborda inundando las tierras vecinas“ se habían hecho realidad en Baleares. Y temblé por los pobres baleáricos, lentos en respuesta y aletargados en su indolencia pasota.''
{{Cita|''Desde aquel lastimoso día en que leí, publicado por El Mundo/El Día de Baleares (19.05.2002) el sortilegio fabulador por el que el “cunsellé” mallorquín Conrado de Villalonga - ágrafo en Lingüística – decidió, tras una noche de malsueño, que lo que se hablaba en las Islas Baleares no era la histórica lengua mallorquina sino el “infame e infecto dialecto barceloní”, fue entonces cuando entendí claramente que aquellas famosas palabras del nazi_catalanista, admirador del II Reich, Prat de la Riba: “El imperialismo es hijo natural del nacionalismo: cuando éste se encuentra, exultante dentro de sus fronteras, se desborda inundando las tierras vecinas“ se habían hecho realidad en Baleares. Y temblé por los pobres baleáricos, lentos en respuesta y aletargados en su indolencia pasota.''
A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada.
A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada.
I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1975. El 6 de febrer de 1975, el [[Franco|general Francisco Franco]] firmà el Decret 499/75 (BOE nº 69, de 21 de març de 1975, pag. 5.828) pel qual es creava el Departament de Llingüistica Valenciana de l'Universitat Valenciana, a proposta del Rectorat de la mateixa. El ministre d'Educacio i Ciencia, [[Cruz Martínez Esteruelas]], fon el cofirmant del decret. Este Departament de Llingüistica Valenciana fon practicament pres, a l'assalt, pel sector més dur del catalanisme universitari i , des d'ell, es dissenyà la mecanica de suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l'infam i infecte dialecte barceloni. Des d'alli es programà, dissenyà, i impulsà tota classe de cursos, cursets, cursets d´habilitacio del futur professorat d'ensenyança secundaria i primaria, entregat a impartir i ensenyar el dialecte barceloni (actual catala).|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}}
{{Cita|1978. El veterà [[Centre de Cultura Valenciana]] passa a nomenar-se [[RACV|Real Academia de Cultura Valenciana]], i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei [[Joan Carles I]] el 8 de març de 1991.
El [[PSPV-PSOE|Partido Socialista Valenciano]] firma 'El Document d'Alacant' en el que reflectix 'el reconeiximent de la Comunitat Nacional dels [[Països catalans|Paisos Catalans]]' (de cienciaficció), el seu encabotament en la difusio del neocatala (dialecte barceloní), i la seua fidelitat a les tesis expansionistes de la burguesia catalana.
Este humillant posicionament politic del PSPV, al servici de la dreta nacionalista catalana, entrava en absoluta contradiccio en el Socialisme historic valencià que sempre defengué la cultura i Llengua Valenciana, la Senyera Valenciana en banda blava i s'enfrontà a l'imperialisme burgues catala.
Esta actitut contradictoria del PSOE valencià sera denunciada obertament pel membre nº 11 del PSOE Historic i professor de llingüistica de l'Universitat de la Sorbona (París), [[Francisco Giner Mengual]] en carta oberta al diari 'Levante' ('Cartas destapadas', 22.12.1982):
''Por si alguien dudase de las intenciones de los nuevos socialistas o arribistas valencianos que lea 'El Periódico' de Barcelona (13/12/1982) y se convencerá de que en Valencia se disfrazan de moderados y respetuosos con nuestra antigua y autóctona [[Llengua valenciana|LENGUA VALENCIANA]] y, cuando están en Barcelona, hablan claramente de que lo que se proponen es catalanizar a nuestros hijos y enseñar el catalán en todas las escuelas... Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó [[Pompeu Fabra]] tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina... el pueblo es el que ha hecho y hace evolucionar una lengua... la lengua es del pueblo, y solamente del pueblo; porque él es quien la hace.''
Ad este socialiste historic, professor Giner Mengual, per negar-se a ser compliç dels arribistes pancatalanistes del PSPV, li fon retirat el carnet nº 11 per [[Joan Lerma]], president socialiste de la [[Generalitat Valenciana]]. I ad uns atres molts. La nova 'aristocracia socialista', seguidora de l'ultradreta catalana i antivalenciana, havia fet ya la presa de poder.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
{{Cita|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
[[Archiu:Batllori2.jpg|thumb|250px|]]
[[Archiu:Batllori2.jpg|thumb|250px|]]
{{Cita|1980. Es celebra el XVI Congrés Internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques en Mallorca, organisat per la Societé de Lingüistique Romane (7 al 12/04/80). El grup catala presenta, al tancar este, un MANIFEST contra l'independencia llingüistica de la Llengua Valenciana front al catala (dialecte barceloni).
Dels 830 filolecs romanistes assistents al congrés nomes 32 firmaren la seua conformitat en les tesis catalanes. Fon rebujat per 723 experts. Un dur reves contra les arrogants ambicions d'uns fabricants de fantasies filologiques i de 'cientifismes' catalans que no tenen el recolzament ni dels archius, ni de la ciencia rigorosa (pags. 216, 217. ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]'' (Diputació de Valéncia, 2006) per Mª Teresa Puerto Ferre}}
{{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.
{{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.