31 882
edicions
Canvis
→Cites
{{Cita|''El Dr. G. Colón achaca a los grupos ''bla veros'' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.''}}
{{Cita|''El Dr. G. Colón achaca a los grupos ''bla veros'' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.''}}
* En el llibre titulat ''[[Doctrina sobre la Llengua Valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat pel Colectiu Valldaura de Burriana baix l'assessorament d'En Josep Mª Guinot, diu lo següent sobre les Normes Ortografiques de 1932:
{{Cita|IX. Les Normes Ortografiques de 1932.
Alguns diuen que el valencià s'ha de normalisar segons les normes de Castello, perque son éstes les que van adoptar els escritors valencians en un acort de l'any 1932, i en elles s'ha vengut escrivint durant mes de cinquanta anys, i aixo ha contribuit a l'unificacio de l'ortografia valenciana, acabant en l'anarquia que reinava en este punt. Per atra part una reforma de l'ortografia s'hauria de fer en un acort molt ample i no per decisio unilateral de l'Academia de Cultura Valenciana.
Pel contrari, les 'normes' ortografiques de Castello de 1932, de ninguna manera poden ser preses com a base de la normalisacio de la llengua valenciana, perque, si be van aconseguir dita unitat ortografica, la van establir en fals i en gran perjui per a la llengua valenciana, perque serviren per a la definitiva introduccio del catalanisme en la llengua valenciana i contenen molts defectes, buits i incongruencies.
1. Les 'normes de Castello' son les mateixes de l'Institut d'Estudis Catalans i, segons confessio del filolec catala G. Colon, el seu unic merit ha segut que 'han esdevingut avui un simbol de la unitat de la llengua catalana', perque 'practicament eren les de l'Institut' en alguns desafortunats retocs (com el 'boldro del paragraf 13, sobre la CH en frances, i la TX i TJ en catala'), que el professor esmentat atribuix a les ganes de figurar d'aquells senyors, els quals, llevat d'un d´ells, no tenien 'esment de filologia'. Es varen dedicar a arreplegar firmes d'entitats i persones, sense cap estudi ni discussio.
2. Les bases de Castello pretenien solament unificar l'ortografia. ¿Cóm se pot construir sobre elles tota una codificacio llingüistica?
3. Les bases de Castello tenien un valor provisional. En el preambul de les mateixes se reconeix que segurament son imperfectes i que a les 'novelles generacions' correspondra son perfeccionament i millorament: que és precisament lo que ha fet l'Academia.
4. Entre els molts defectes que tenen dites normes, els principals son: un excesiu etimologisme, anar en contra de l'ortografia, tan racional, de nostres classics, en molts punts, i el desconeiximent de la fonetica valenciana. Donarém algun detall:
a) Consonants finals de paraula en B, D i G en conte de P, T i C (verb, verd, amarg, que en valencià se pronuncien, verp, vert, amarc, respectivament).
- Supressio de H final dels noms propis acabats en C: Domenec, Vic, Blanc (per Domenech, Vich, Blanch).
- Canvi de la Y grega final per la I llatina en la mateixa posicio final: Alcoi, Llombai.
b) Escriure en la mateixa X la CH de chiquet (xiquet) que la de Xativa (Xativa).
- Escriure en TX la CH valenciana: Betxi.
c) Geminacio de L (L.L) segons l'etimologia llatina, quan en valencià eixa duplicacio no existix: col.lacio, col.lateral.
d) Agrupacions de consonants que no existixen en valencià: TM (setmana), MPT (compte), TN (cotna), TL (guatla), TZ (normalitzat), TJ/TG (desitjar/estatge).
e) Supressio de les consonants valencianes de sempre: la Y grega o consonant i la CH; les dos usades pels classics.
f) Contindre atres errors de base morfologica, com l'autorisacio de AMB per AB o EN.
No fem carrec a les 'normes' de Castello d´atres usos no valencians que s´han introduit en son nom, en la morfologia i en la sintaxis, perque d´eixos abusos no tenen la culpa 'les normes'.|''[[Doctrina sobre la Llengua Valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat pel [[Colectiu Valldaura]] de Burriana baix l'assessorament d'[[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]}}
* [[Joan Costa i Català]]:
* [[Joan Costa i Català]]: