Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Manuel Peris Fuentes naixqué en la població valenciana de Borriana, en la comarca de la [[Plana Baixa]], en l'any 1857. Cursà estudis de Dret en Madrit. Anys més tart apareixeria citat en el llibre acadèmic ''Curs d'Història del Dret Espanyol'' d'[[Alfonso García-Gallo]] la primera edició del qual es publicà en octubre de l'any [[1946]]. Una volta llicenciat, passà a formar part de la redacció de ''El Universo'', periòdic madrileny seguidor de [[Emilio Castelar|Castelar]], cap del [[Partido Liberal Posibilista]] (Partit Lliberal Possibiliste).

Manuel Peris Fuentes naixqué en la població valenciana de Borriana, en la comarca de la [[Plana Baixa]], en l'any 1857. Cursà estudis de Dret en [[Madrit]]. Anys més tart apareixeria citat en el llibre acadèmic ''Curs d'Història del Dret Espanyol'' d'[[Alfonso García-Gallo]] la primera edició del qual es publicà en [[octubre]] de l'any [[1946]]. Una volta llicenciat, passà a formar part de la redacció de ''El Universo'', periòdic madrileny seguidor de [[Emilio Castelar|Castelar]], cap del [[Partido Liberal Posibilista]] (Partit Lliberal Possibiliste).

== Lliteratura ==

== Lliteratura ==

La seua carrera com a lletrat no el feu destacar, pero sí les seues obres com a poeta i historiador. Les seues poesies, escrites en valencià, varen aparéixer en diverses revistes valencianes. Foren recopilades en [[1928]] i titulades com a ''Poesies''. Destacà la poesia ''Urbs lustratis'', premiada en la [[Flor Natural]] dels [[Jocs Florals]].  

La seua carrera com a lletrat no el feu destacar, pero sí les seues obres com a poeta i historiador. Les seues poesies, escrites en [[valencià]], varen aparéixer en diverses revistes valencianes. Foren recopilades en l'any [[1928]] i titulades com a ''Poesies''. Destacà la poesia ''Urbs lustratis'', premiada en la [[Flor Natural]] dels [[Jocs Florals]].  

Com a historiador, i més específicament com a gran aficionat a la [[paremiologia]], recollí 1.500 refranys populars. En l'any [[1928]] [[Estanislau Alberola]] els va publicar en el títul ''Refranyer valencià''. Aixina mateix, es dedicà a escriure obres teatrals, d'entre les quals destacà la comèdia ''A la terra'' ([[1925]]) i ''Parigual'' ([[1927]]). La seua carrera com a escritor el portà a vincular-se en el valencianisme cultural a partir de [[Lo Rat Penat]]. Fon un membre actiu i proclamat mestre en Gai Saber.

Com a historiador, i més específicament com a gran aficionat a la [[paremiologia]], recollí 1.500 refranys populars. En l'any 1928 [[Estanislau Alberola]] els va publicar en el títul ''Refranyer valencià''. Aixina mateix, es dedicà a escriure obres teatrals, d'entre les quals destacà la comèdia ''A la terra'' ([[1925]]) i ''Parigual'' ([[1927]]). La seua carrera com a escritor el portà a vincular-se en el valencianisme cultural a partir de [[Lo Rat Penat]]. Fon un membre actiu i proclamat mestre en Gai Saber.

En [[1929]] guanyà el premi del Llibret de Falla. Posteriorment, l'any [[1931]] i poc temps abans de fallir, tingué que afrontar una dura polèmica per haver format part del jurat que havia deixat desert el premi del [[Llibret de Falla]]. Aquella decisió provocà el famós “Manifest Faller” que va encapçalar [[Pedro Echevarría]], en el que el van posar de volta i mija, i inclús li van recordar el seu passat [[Maçoneria|maçó]].

En l'any [[1929]] guanyà el premi del [[Llibret de Falla]]. Posteriorment, en l'any [[1931]] i poc temps abans de fallir, tingué que afrontar una dura polèmica per haver format part del jurat que havia deixat desert el premi del Llibret de Falla. Aquella decisió provocà el famós “Manifest Faller” que va encapçalar [[Pedro Echevarría]], en el que el van posar de volta i mija, i inclús li varen recordar el seu passat [[Maçoneria|maçó]].

== Política ==

== Política ==

Paralelament, desenrollà una extensa carrera política. Despuix de vincular-se estretament en ''El Universo'', de Castelar, fon elegit alcalde de la seua vila, Burriana, des de l'1 de juliol del [[1895]] fins al 30 d'octubre del [[1897]].

Paralelament, desenrollà una extensa carrera política. Despuix de vincular-se estretament en ''El Universo'', de Castelar, fon elegit alcalde de la seua vila, Burriana, des de l'[[1 de juliol]] de l'any [[1895]] fins al [[30 d'octubre]] de l'any [[1897]].

== Vida personal ==

== Vida personal ==

Un temps abans de morir, desheretà el seu únic fill i cedí tot el seu patrimoni a l'Orde Salesiana. En aquell patrimoni, en [[1929]] es començaren a construir les Escoles Salesianes, parant-se la construcció en [[1931]], que acabarien obrint les seues portes en [[1940]], huit anys més tart de la defunció del seu generós mecenes.

Un temps abans de morir, desheretà el seu únic fill i cedí tot el seu patrimoni a l'Orde Salesiana. En aquell patrimoni, en 1929 es començaren a construir les Escoles Salesianes, parant-se la construcció en [[1931]], que acabarien obrint les seues portes en [[1940]], huit anys més tart de la defunció del seu generós mecenes.

També cedí la seua biblioteca privada a la localitat.

També cedí la seua biblioteca privada a la localitat.