154 176
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| lloc_mort =
| lloc_mort =
}}
}}
'''Thomas F. Glick''' ([[Cleveland]], [[Ohio]], [[Estats Units]], [[28 de giner]] de [[1939]]), és un historiador, escritor, professor d'història medieval de l'Universitat de Boston i [[hispaniste]].
'''Thomas F. Glick''' ([[Cleveland]], [[Ohio]], [[Estats Units]], [[28 de giner]] de [[1939]]), és un historiador, escritor, professor d'història medieval de l'Universitat de [[Boston]] i [[hispaniste]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Thomas F. Glick és doctor en [[Història]] per l'Universitat de Harvard, llicenciat en història i ciència per la mateixa universitat, i en àrap per l'Universitat de Columbia, ha realisat part dels cursos de doctorat en l'Universitat de Barcelona en [[1960]]. Ha segut professor de les universitats de [[Texas]] i [[Boston]], i professor visitant en distintes universitats espanyoles i llatinoamericanes. És director del Shtetl Economic History Project i professor d'història medieval d'Espanya, d'història de la ciència i història de la ciència moderna.
Thomas F. Glick és doctor en [[Història]] per l'[[Universitat de Harvard]], llicenciat en història i ciència per la mateixa universitat, i en àrap per l'Universitat de Columbia, ha realisat part dels cursos de doctorat en l'Universitat de [[Barcelona]] en l'any [[1960]]. Ha segut professor de les universitats de [[Texas]] i [[Boston]], i professor visitant en distintes universitats espanyoles i llatinoamericanes. És director del Shtetl Economic History Project i professor d'història medieval d'[[Espanya]], d'història de la ciència i història de la ciència moderna.
Des dels seus inicis es va interessar pel coneiximent de les distintes cultures ibèriques, lo que li ha permés otorgar a la seua condició d'hispaniste una dimensió més extensa que la majoria d'atres historiadors, lo que implica el coneiximent de les distintes cultures d'Espanya i de Llatinoamèrica, aixina com de les cultures que han estat enllaçades en estes, com la portuguesa, l'àrap i la judeua.
Des dels seus inicis es va interessar pel coneiximent de les distintes cultures ibèriques, lo que li ha permés otorgar a la seua condició d'hispaniste una dimensió més extensa que la majoria d'atres historiadors, lo que implica el coneiximent de les distintes cultures d'Espanya i de [[Llatinoamèrica]], aixina com de les cultures que han estat enllaçades en estes, com la portuguesa, l'àrap i la judeua.
Ha destacat també per otorgar a la seua formació històrica tradicional un fort component científic, per lo que ha escrit diverses obres en relació en l'història de la ciència i la tècnica, comparant la difusió de les idees científiques i de les tècniques —lo que resultà nou—, també en relació en l'àmbit hispanoamericà, a on destaquen els seus treballs sobre la recepció en estos països de l'[[evolucionisme]], el [[sicoanàlisis]] i la [[teoria de la relativitat]].
Ha destacat també per otorgar a la seua formació històrica tradicional un fort component científic, per lo que ha escrit diverses obres en relació en l'història de la ciència i la tècnica, comparant la difusió de les idees científiques i de les tècniques —lo que resultà nou—, també en relació en l'àmbit hispanoamericà, a on destaquen els seus treballs sobre la recepció en estos països de l'[[evolucionisme]], el [[sicoanàlisis]] i la [[teoria de la relativitat]].
{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}}
{{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}}
== Referències ==
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==