6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6:
Llínea 6: + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
També inclou les illes mes propencs (entre les quals estan les [[Illes Feroe]], [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] en l'[[Oceà Atlàntic]], i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Corsega]], [[Creta]] i les Balears en el [[Mar Mediterràneu]]); [[Islàndia]] està en l'[[Oceà Atlàntic]] més prop d'[[Amèrica]]. El [[Mar Mediterràneu]] separa '''Europa''' d'[[Africa]], i els [[mars Egeu]], [[Mar de Màrmara]] i el [[mar Negre]] la separen d'[[Àsia]].
També inclou les illes mes propencs (entre les quals estan les [[Illes Feroe]], [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] en l'[[Oceà Atlàntic]], i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Corsega]], [[Creta]] i les Balears en el [[Mar Mediterràneu]]); [[Islàndia]] està en l'[[Oceà Atlàntic]] més prop d'[[Amèrica]]. El [[Mar Mediterràneu]] separa '''Europa''' d'[[Africa]], i els [[mars Egeu]], [[Mar de Màrmara]] i el [[mar Negre]] la separen d'[[Àsia]].
== El mit de l'orige d'Europa ==
Un dia, mentres collia [[flors]], [[Zeus]] veig Europa i se n'enamorà perdudament. Ales-hores el [[deu]] es transformà en un [[brau]] blanc i s'hi acostà. La princesa incuriositat per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca es va acostar per acariciar-lo. Ales-hores el brau la feu montar al seu damunt i fugí al mar. Finalment la retornà a la plaja pero en conte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a [[Creta]]. Un cop allà el deu li revelà la seua identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits. De la seua unió nasqueren [[Minos]], [[Radamant]] i [[Sarpedó]]. Zeus la cedí a [[Asteri de Creta|Asteri]], rei de [[Creta]], en qui ella es casà i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va gaudir dels honors de deesa en el nom de [[Hellotis]] o Hellotia.
El rapte d'Europa i la fugida cap a [[Creta]] inspirà el nom del continent europeu. En totes les [[Llengua romànica|llengües romàniques]], en les [[llengua germànica|llengües germàniques]], [[Llengua hongaresa|hongarés]], i en les [[llengua eslava|eslaves]] que utilisen l'[[alfabet]] llatí el continent s'anomena Europa, o un mut molt semblant, a causa de chicotetes diferències en l'ortografia. Este també és el nom en [[llatí]] i en [[Grec antic|grec]].
En les obres d'[[Homer]], Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tart, la paraula va passar a significar Grècia Continental i des de l'any 500 a.C. el seu significat conté tota la terra al nort de la Mediterrànea.
=== Etimologia ===
L'anàlisis més estés d'esta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues ''eurys'' ( "ample") i ''ops'' ( "rostre"), pero es tracta sens dubte d'una etimologia incerta. Atres llingüistes pensen que ve de la paraula semítica Éreb, que significa "pondre's el sol" (occident). Des d'una perspectiva asiàtica o mijà-oriental, el sol es pon efectivament a Europa, la terra a l'oest.
== Geografia i geologia ==
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paralels 36 ° i 70 ° latitut nort. Té una superfície de 10.519.727 Km<sup>2</sup>.
[[Geologia|Geològicament]], el continent europeu ha estat el resultat d'un llarc procés de transformació. Europa és una part de l'antic [[supercontinent]] nomenat [[Pangea]]. Els sistemes montanyosos més destacats són els [[Pirineus]], els [[Alps]], els [[Apenins]], els [[Balcans]], els [[Carpats]] i els [[Alps escandinaus]], i els [[Urals]] i el [[Caucas]], fronterers en Àsia. Els rius més importants són el [[Volga]], el [[Danubi]], el [[Dnièper]], el [[Don]], el [[Péchora]], el [[Vístula]], el [[Dnièster]] i el [[Rin]]. A Europa pertany la riba occidental de la [[mar Càspia]], el llac més gran del món, i atres llacs d'extensió considerable com el [[Lágoda]] i l'[[Onega]].
== Vore també ==
* [[Nacionalisme europeu]]
[[Categoria:Europa]]
[[Categoria:Europa]]