39 298
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En l'any [[1579]], el dominics dexidiren alçar un convent a les afores de la vila de Castelló, en extramurs junt a l'horta i en les proximitats del molí Roder i del Camí de la Mar. El convent s'alçà en els terrenys del doctor en lleis, Jaime Miralles, en la condició que eixe convent es dedicara a l'advocació a Sant Tomàs d'Aquino, dominic italià que junt a Santa Ana i Sant Leonart apareixerien en l'altar major de l'iglésia.
En l'any [[1579]], el dominics dexidiren alçar un convent a les afores de la vila de Castelló, en extramurs junt a l'horta i en les proximitats del molí Roder i del Camí de la Mar. El convent s'alçà en els terrenys del doctor en lleis, Jaime Miralles, en la condició que eixe convent es dedicara a l'advocació a Sant Tomàs d'Aquino, dominic italià que junt a Santa Ana i Sant Leonart apareixerien en l'altar major de l'iglésia.
Fins a [[1593]] el convent no alcançà el ranc de priorat. Fins a l'any 1634 encara continuava la seua construcció. Se creu que durant tot el sigle XVII s'acabaria de construir l'iglésia, el claustre (obra de Juan Ibáñez) i la torre. Acabades les obres de l'iglésia es faria l'ornamentació i decoració dels altars, retaules i pintures.
Fins a [[1593]] el convent no alcançà el ranc de priorat. Fins a l'any [[1634]] encara continuava la seua construcció. Se creu que durant tot el sigle XVII s'acabaria de construir l'iglésia, el claustre (obra de Juan Ibáñez) i la torre. Acabades les obres de l'iglésia es faria l'ornamentació i decoració dels altars, retaules i pintures.
El convent era conegut com el Convent del Roser, l'iglésia estava adscrita a la Confraria del Roser, que es dedicava a promoure el prec del Rosari, que es celebrava durant els dissabtes i dumenges primers de cada mes i en les festes titulars, una en el mes d'octubre i atra en el mes de maig. La primera festa es celebrava el primer dumenge d'octubre, una festa instaurada pel Papa Pio V en commemoració de la victoria en la [[Batalla de Lepanto]] en [[1571]] i fon extesa per tota la cristiandat pels papes Gregori XIII, Clement X i Clement XI fins que Pio X la fixà el 7 d'octubre.
El convent era conegut com el Convent del Roser, l'iglésia estava adscrita a la Confraria del Roser, que es dedicava a promoure el prec del Rosari, que es celebrava durant els dissabtes i dumenges primers de cada mes i en les festes titulars, una en el mes d'octubre i atra en el mes de maig. La primera festa es celebrava el primer [[dumenge]] d'[[octubre]], una festa instaurada pel [[Papa]] [[Pio V]] en commemoració de la victoria en la [[Batalla de Lepanto]] en [[1571]] i fon extesa per tota la cristiandat pels papes [[Gregori XIII]], [[Clement X]] i [[Clement XI]] fins que Pio X la fixà en el [[7 d'octubre]].
En l'any [[1811]] durant la [[Guerra de l'Independència]], els frares tingueren que abandonar el convent, els soldats francesos convertiren el convent en una pedrera per a construir unes atres obres. Despuix de la guerra, el convent estava en un estat molt llamentable i deteriorat. Un escritor de l'época digué que del convent només quedaven les columnes del claustre i unes parets en ruïna. Foren destruits el paviment, l'orgue i alguns altars. Al tornar els dominics al convent en [[1814]] tingueren que fer reparacions i reformes per a deixar-lo tot en perfecte estat d'us.
En l'any [[1811]] durant la [[Guerra de l'Independència]], els frares tingueren que abandonar el convent, els soldats francesos convertiren el convent en una pedrera per a construir unes atres obres. Despuix de la guerra, el convent estava en un estat molt llamentable i deteriorat. Un escritor de l'época digué que del convent només quedaven les columnes del claustre i unes parets en ruïna. Foren destruits el paviment, l'orgue i alguns altars. Al tornar els dominics al convent en [[1814]] tingueren que fer reparacions i reformes per a deixar-lo tot en perfecte estat d'us.
A partir de l'any [[1835]] i següents, el convent sofrí les conseqüències de la llegislació [[Desamortisació de Mendizábal|desamortisadora de Mendizábal]], el convent fon suprimit i passà a mans de l'Estat per a la seua venda pero en conter de ser venut es destinà a establiment d'utilitat pública (art. 24 del Decret de 9 de març de 1836 i la Llei de 29 de juliol de 1837). En aplicació de la normativa desamortisadora, la Junta de Venda de Bens Nacionals concedí a l'[[ajuntament de Castelló]] el convent per al seu us com a Casa de Beneficència i per la Real Orde de 2 de setembre de 1859, l'edifici es convertit en Casa Provincial de Beneficència a càrrec de la [[Diputació Provincial de Castelló]].
A partir de l'any [[1835]] i següents, el convent sofrí les conseqüències de la llegislació [[Desamortisació de Mendizábal|desamortisadora de Mendizábal]], el convent fon suprimit i passà a mans de l'Estat per a la seua venda pero en conter de ser venut es destinà a establiment d'utilitat pública (art. 24 del Decret de 9 de març de 1836 i la Llei de 29 de juliol de 1837). En aplicació de la normativa desamortisadora, la Junta de Venda de Bens Nacionals concedí a l'[[ajuntament de Castelló]] el convent per al seu us com a Casa de Beneficència i per la Real Orde de [[2 de setembre]] de [[1859]], l'edifici es convertit en Casa Provincial de Beneficència a càrrec de la [[Diputació Provincial de Castelló]].
En la fundació de la Casa de Beneficència tingueren un paper clau les Germanes de la Consolació i en particular la [[María Rosa Molas|Mare María Rosa Molas Vallvé]], que fon canonisada el 12 de decembre de [[1988]]. L'ajuntament de Castelló solicità en [[1859]] la presència de les Germanes de la Consolació per a que es feren càrrec en la ciutat de l'Hospital i la Beneficència. A partir de l'any [[1862]], en el recolzament del bisbe de Tortosa, Benito Villamitjana, conseller de Rosa Molas i protector de la Congregació, les Germanes s'establiren en moltes localitats de la Diòcesis de Tortosa: Ulldecona, Mora d'Ebre, Burriana, Vilarreal, Vinaròs, Castelló, Roquetes i Benicarló.
En la fundació de la Casa de Beneficència tingueren un paper clau les Germanes de la Consolació i en particular la [[María Rosa Molas|Mare María Rosa Molas Vallvé]], que fon canonisada el [[12 de decembre]] de [[1988]]. L'ajuntament de Castelló solicità en [[1859]] la presència de les Germanes de la Consolació per a que es feren càrrec en la ciutat de l'Hospital i la Beneficència. A partir de l'any [[1862]], en el recolzament del bisbe de Tortosa, Benito Villamitjana, conseller de Rosa Molas i protector de la Congregació, les Germanes s'establiren en moltes localitats de la Diòcesis de Tortosa: Ulldecona, Mora d'Ebre, Burriana, Vilarreal, Vinaròs, Castelló, Roquetes i Benicarló.
En [[1934]], durant la [[II República espanyola|II República]], la Diputació de Castelló passà a ser propietària de ple dret de l'antic convent, aprovat per la Llei de 18 de juny de 1934 (''Gaceta de Madrid'', 19 de juny de 1934).
En l'any [[1934]], durant la [[II República espanyola|II República]], la Diputació de Castelló passà a ser propietària de ple dret de l'antic convent, aprovat per la Llei de [[18 de juny]] de 1934 (''Gaceta de Madrid'', 19 de juny de 1934).
Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939), la chicoteta image de la [[Mare de Deu del Lledó]] fon amagada per a evitar la seua destrucció pels fanàtics anticlericals. En la capella del Rosari hi ha una placa commemorativa de dit fet.
Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939), la chicoteta image de la [[Mare de Deu del Lledó]] fon amagada per a evitar la seua destrucció pels fanàtics anticlericals. En la capella del Rosari hi ha una placa commemorativa de dit fet.
El 29 de novembre de [[1964]], sent bisbe de la Diòcesis Sogorp-Castelló, Josep Pont i Gol, es constituí la nova Parròquia de Sant Vicent Ferrer. La nova parròquia s'establia en l'iglésia junt a la Casa Provincial de la Beneficència, encomanada a les Germanes de la Consolació. En aquell moment l'iglésia es denomina de Santo Domingo. En eixe mateix any, la Diputació Provincial de Castelló cedí l'us del temple a l'Iglésia Catòlica per a poder constituir-se com a nova parròquia.
El [[29 de novembre]] de [[1964]], sent bisbe de la Diòcesis Sogorp-Castelló, Josep Pont i Gol, es constituí la nova Parròquia de Sant Vicent Ferrer. La nova parròquia s'establia en l'iglésia junt a la Casa Provincial de la Beneficència, encomanada a les Germanes de la Consolació. En aquell moment l'iglésia es denomina de Santo Domingo. En eixe mateix any, la Diputació Provincial de Castelló cedí l'us del temple a l'Iglésia Catòlica per a poder constituir-se com a nova parròquia.
== Vore també ==
== Vore també ==