Canvis

En l'any [[1579]], el dominics dexidiren alçar un convent a les afores de la vila de Castelló, en extramurs, junt a l'horta i en les proximitats del molí Roder i del Camí de la Mar. El convent s'alçà en els terrenys del doctor en lleis, Jaime Miralles, en la condició que eixe convent es dedicara a l'advocació a Sant Tomàs d'Aquino, dominic italià que junt a Santa Ana i Sant Lleonart apareixerien en l'altar major de l'iglésia.

En l'any [[1579]], el dominics dexidiren alçar un convent a les afores de la vila de Castelló, en extramurs, junt a l'horta i en les proximitats del molí Roder i del Camí de la Mar. El convent s'alçà en els terrenys del doctor en lleis, Jaime Miralles, en la condició que eixe convent es dedicara a l'advocació a Sant Tomàs d'Aquino, dominic italià que junt a Santa Ana i Sant Lleonart apareixerien en l'altar major de l'iglésia.

Fins a [[1593]] el convent no alcançà el ranc de priorat. Fins a l'any [[1634]] encara continuava la seua construcció. Se creu que durant tot el sigle XVII s'acabaria de construir l'iglésia, el claustre (obra de Juan Ibáñez) i la torre campanar. Acabades les obres de l'iglésia es faria l'ornamentació i decoració dels altars, retaules i pintures.

Fins a l'any [[1593]] el convent no alcançà el ranc de priorat. Fins a [[1634]] encara continuava la seua construcció. Se creu que durant tot el [[sigle XVII]] s'acabaria de construir l'iglésia, el claustre (obra de Juan Ibáñez) i la torre campanar. Acabades les obres de l'iglésia es faria l'ornamentació i decoració dels altars, retaules i pintures.

El convent era conegut com el Convent del Roser, l'iglésia estava adscrita a la Confraria del Roser, que es dedicava a promoure el prec del Rosari, que es celebrava durant els dissabtes i dumenges primers de cada mes i en les festes titulars, una en el mes d'octubre i l'atra en el mes de maig. La primera festa es celebrava el primer [[dumenge]] d'[[octubre]], una festa instaurada pel [[Papa]] [[Pio V]] en commemoració de la victoria en la [[Batalla de Lepanto]] en [[1571]] i fon extesa per tota la cristiandat pels papes [[Gregori XIII]], [[Clement X]] i [[Clement XI]] fins que Pio X la fixà en el [[7 d'octubre]].

El convent era conegut com el Convent del Roser, l'iglésia estava adscrita a la Confraria del Roser, que es dedicava a promoure el prec del [[Rosari]], que es celebrava durant els dissabtes i dumenges primers de cada mes i en les festes titulars, una en el mes d'octubre i l'atra en el mes de maig. La primera festa es celebrava el primer [[dumenge]] d'[[octubre]], una festa instaurada pel [[Papa]] [[Pio V]] en commemoració de la victoria en la [[Batalla de Lepanto]] en [[1571]] i fon extesa per tota la cristiandat pels papes [[Gregori XIII]], [[Clement X]] i [[Clement XI]] fins a que [[Pio X]] la fixà en el [[7 d'octubre]].

En l'any [[1811]] durant la [[Guerra de l'Independència]], els frares tingueren que abandonar el convent, els soldats francesos convertiren el convent en una pedrera per a construir unes atres obres. Despuix de la guerra, el convent estava en un estat molt llamentable i deteriorat. Un escritor de l'época digué que del convent només quedaven les columnes del claustre i unes parets en ruïna. Foren destruits el paviment, l'orgue i alguns altars. Al tornar els dominics al convent en [[1814]] tingueren que fer reparacions i reformes per a deixar-lo tot en perfecte estat d'us.

En l'any [[1811]] durant la [[Guerra de l'Independència]], els frares tingueren que abandonar el convent, els soldats francesos convertiren el convent en una pedrera per a construir unes atres obres. Despuix de la guerra, el convent estava en un estat molt llamentable i deteriorat. Un escritor de l'época digué que del convent només quedaven les columnes del claustre i unes parets en ruïna. Foren destruits el paviment, l'orgue i alguns altars. Al tornar els dominics al convent en [[1814]] tingueren que fer reparacions i reformes per a deixar-lo tot en perfecte estat d'us.

Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]  (1936-1939), la chicoteta image de la [[Mare de Deu del Lledó]] fon amagada per a evitar la seua destrucció pels fanàtics anticlericals. En la capella del Rosari hi ha una placa commemorativa de dit fet.  

Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]  (1936-1939), la chicoteta image de la [[Mare de Deu del Lledó]] fon amagada per a evitar la seua destrucció pels fanàtics anticlericals. En la capella del Rosari hi ha una placa commemorativa de dit fet.  

El [[29 de novembre]] de [[1964]], sent bisbe de la Diòcesis Sogorp-Castelló, Josep Pont i Gol, es constituí la nova Parròquia de Sant Vicent Ferrer. La nova parròquia s'establia en l'iglésia junt a la Casa Provincial de la Beneficència, encomanada a les Germanes de la Consolació. En aquell moment l'iglésia es denominava de Santo Domingo. En eixe mateix any, la Diputació Provincial de Castelló cedí l'us del temple a l'Iglésia Catòlica per a poder constituir-se com a nova parròquia.

El [[29 de novembre]] de [[1964]], sent bisbe de la Diòcesis Sogorp-Castelló, Josep Pont i Gol, es constituí la nova Parròquia de Sant Vicent Ferrer. La nova parròquia s'establia en l'iglésia junt a la Casa Provincial de la Beneficència, encomanada a les Germanes de la Consolació. En aquell moment l'iglésia es denominava de Santo Domingo. En eixe mateix any, la Diputació Provincial de Castelló cedí l'us del temple a l'Iglésia Catòlica per a poder constituir-se com a nova parròquia.

== Vore també ==

== Vore també ==