156 996
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 12:
Llínea 12: + + + + + + + + + + + + + + + + − +
→Reconeiximents
'''Leonardo Torres Quevedo''' ([[Santa Cruz de Iguña]], [[Molledo]], [[Cantàbria]], [[28 de decembre]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[18 de decembre]] de [[1936]]) fon un ingenier de camins, matemàtic i inventor espanyol de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]].
'''Leonardo Torres Quevedo''' ([[Santa Cruz de Iguña]], [[Molledo]], [[Cantàbria]], [[28 de decembre]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[18 de decembre]] de [[1936]]) fon un ingenier de camins, matemàtic i inventor espanyol de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]].
== Invents ==
Prolífic i versàtil innovador, fon una figura reputada tant en el seu país com en l'estranger per les seues destacables contribucions en l'àmbit de la Mecànica i la Matemàtica aplicada aixina com en atres camps de l'ingenieria, inclosos els [[Telefèric|telefèrics]], els [[Dirigible|dirigibles]] o el [[radiocontrol]].
Prolífic i versàtil innovador, fon una figura reputada tant en el seu país com en l'estranger per les seues destacables contribucions en l'àmbit de la Mecànica i la Matemàtica aplicada aixina com en atres camps de l'ingenieria, inclosos els [[Telefèric|telefèrics]], els [[Dirigible|dirigibles]] o el [[radiocontrol]].
La seua tasca pionera en Automàtica, conceptual i pràctica, va alcançar resonància internacional i els seus aparats han segut citats com a precursors de la [[cibernètica]], del [[càlcul analògic]] i de l'[[informàtica]].
La seua tasca pionera en Automàtica, conceptual i pràctica, va alcançar resonància internacional i els seus aparats han segut citats com a precursors de la [[cibernètica]], del [[càlcul analògic]] i de l'[[informàtica]].
En els últims anys de la seua vida Torres Quevedo va dirigir la seua atenció al camp de la pedagogia, a investigar aquells elements o màquines que podrien ajudar als educadors en la seua tasca. Palesos sobre les màquines d'escriure, paginació marginal dels manuals) i les de la busca proyectable i el proyector didàctic.
La busca proyectable, també conegut com a punter làser es basa en l'ombra produïda per un cos opac que es mou prop de la placa proyectada, esta ombra és la que utilisaria com a punter. Per a això va dissenyar un sistema articulat que permetia desplaçar, a voluntat del ponent, un punt o punts al costat de la placa de proyecció, lo que permetia senyalar les zones d'interés en la transparència. Torres Quevedo expressa aixina la necessitat d'este invent: «Ben conegudes són les dificultats en les que entropeça un professor per a ilustrar el seu discurs, valent-se de proyeccions lluminoses. Necessita colocar-se front a la pantalla cuidant de no ocultar la figura proyectada per a cridar l'atenció dels seus alumnes sobre els detalls que més els interessen i ensenyar-li'ls en una busca».
També va construir un proyector didàctic que millorava la forma en la que les diapositives es colocaven sobre les plaques de [[vidre]] per a proyectar-les.
== Reconeiximents ==
* Gran Creu de l'Orde de Carlos III
* Gran Creu de la Orden Civil de Alfonso XII
* Medalla Echegaray
* Comendador de la Legió d'Honor
* Banda de l'orde de la República
* Doctor honoris causa per l'Universitat de París
* Té dedicats carrers i places en [[Bilbao]], Alcalá de Henares, [[Don Benito]], [[Palencia]], [[Santander]], Torrelavega i [[Saragossa]].
== Referències ==
== Referències ==
* Rodríguez Alcalde, Leopoldo (1966). Leonardo Torres Quevedo y la cibernética (1.ª edición). Madrid: Ediciones Cid. p. 28
* Rodríguez Alcalde, Leopoldo (1966). Leonardo Torres Quevedo y la cibernética (1.ª edición). Madrid: Ediciones Cid. p. 28
* orres Quevedo, Leonardo (1914). «Ensayos sobre Automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones». Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales (XII): 391-419
* Torres Quevedo, Leonardo (1914). «Ensayos sobre Automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones». Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales (XII): 391-419
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==