Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1594 bytes afegits ,  11 giner
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
La '''teocràcia''' segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) definix el terme com el govern eixercit per una autoritat religiosa com a representants de Deu.
+
[[File:Foster Bible Pictures 0072-2 Priests of the Tabernacle.jpg|thumb|300px|Els sacerdots judeus del Tabernàcul]]
 +
 
 +
La '''teocràcia''' segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) definix el terme com el govern eixercit per una autoritat religiosa com a representants de [[Deu]].
    
Podem dir que és aquell govern que es considerava eixercit directament per Deu, com el dels hebreus ans que tingueren reis o la forma de govern en que l'autoritat política es considera emanada de Deu, i és eixercida directa o indirectament per un poder religiós, com una casta sacerdotal o un monarca.
 
Podem dir que és aquell govern que es considerava eixercit directament per Deu, com el dels hebreus ans que tingueren reis o la forma de govern en que l'autoritat política es considera emanada de Deu, i és eixercida directa o indirectament per un poder religiós, com una casta sacerdotal o un monarca.
 +
 +
== Història ==
 +
 +
L'utilisació més antiga registrada del terme «teocràcia» es troba en l'historiador judeu-romà Flavio Josefo, qui aparentment l'acunya en explicar als llectors gentils l'organisació de la comunitat judeua de la seua época (el [[sigle I]]). En contrapondre esta en les formes de govern definides pels grecs clàssics —monarquies, oligarquies i repúbliques— afig: «El nostre llegislador [[Moisés]] no tingué en conte cap d'estes formes, sino que ordenà el nostre govern a lo que, en expressió forçada, podria nomenar-se una teocràcia theokratian, en atribuir el poder i l'autoritat a Deu, i persuadir a tot el poble de que ho tinguera en conte com a autor de totes les coses bones» (Contra Apió, llibre II, 17).
    
== Països teocràtics ==
 
== Països teocràtics ==
    
Els països teocràtics són nacions a on el poder polític residix en líders religiosos que governen segons lleis i dogmes sagrats, en eixemples actuals notables com [[Iran]] (teocràcia chií), [[Afganistan]] (baix els talibans), [[Aràbia Saudita]] (monarquia teocràtica islàmica), i la Ciutat del Vaticà (catòlica), a on la religió impregna tots els aspectes de l'Estat, encara que alguns països com [[Israel]] o el [[Regne Unit]] tenen forts vínculs històrics i llegals en una religió oficial sense ser teocràcies pures.
 
Els països teocràtics són nacions a on el poder polític residix en líders religiosos que governen segons lleis i dogmes sagrats, en eixemples actuals notables com [[Iran]] (teocràcia chií), [[Afganistan]] (baix els talibans), [[Aràbia Saudita]] (monarquia teocràtica islàmica), i la Ciutat del Vaticà (catòlica), a on la religió impregna tots els aspectes de l'Estat, encara que alguns països com [[Israel]] o el [[Regne Unit]] tenen forts vínculs històrics i llegals en una religió oficial sense ser teocràcies pures.
 +
 +
== Referències ==
 +
* Abdelhamid Adnane, Entre la tradición y la racionalidad constitucional en Marruecos (Despliegue y Articulación del poder), Revista de Derecho Político - UNED, nº 79, septiembre-diciembre 2010
 +
* Cliteur, Paul (2009). ''Esperanto moral''. Barcelona: Los libros del lince. pp. 30-35. ISBN 978-84-937038-1-3. OCLC 733623134
 +
* Joao Morais Barbosa, Fundamentos Teóricos da Hierocracia no Pensamento Político da Baixa Idade Média, Coimbra, 1992,. pg. 151
 +
* [https://dle.rae.es/teocracia Real Academia Española. «teocracia». Diccionario de la lengua española (23.ª edición)]
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Bible Pictures with brief descriptions by Charles Foster}}
    
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Teocracia Teocràcia en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Teocracia Teocràcia en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Política]]
 +
[[Categoria:Ideologia]]
72 327

edicions

Menú de navegació