{{Cita|Fon fa vinticinc anys, per mà de l'estudiós i docte Josep Almiñana i l'aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d'alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d'editor a l'obra ['El crit de la llengua']. Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tingre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d'història sense base i que pretenen l'exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d'afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació.|'Del crit a l'escandalera' (''[[Las Provincias]]'', 24.10.2006), per Vicent Ramon Calatayud}}
{{Cita|Fon fa vinticinc anys, per mà de l'estudiós i docte Josep Almiñana i l'aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d'alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d'editor a l'obra ['El crit de la llengua']. Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tingre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d'història sense base i que pretenen l'exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d'afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació.|'Del crit a l'escandalera' (''[[Las Provincias]]'', 24.10.2006), per Vicent Ramon Calatayud}}
+
+
{{Cita|''Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].''
+
+
''Se acordó ofrecer la Presidencia de Honor a los Reyes de España y la Cadira d'Or a la Reina. En el escrito de la Casa de S.M. El Rey de fecha 3 de marzo de 1983, firmado por el marqués de Mondéjar, los Reyes aceptaron la Presidencia de Honor, pero anunciaban que no podían asistir a los actos.''
+
+
''El día 30 de junio de 1983, [[Joan Lerma]] recibe a miembros de la Junta de Gobierno y de la Comisión del Centenario y se le hace la propuesta de que, como Presidente de la Generalitat Valenciana, presida los actos del centenario, a pesar de los profundos desacuerdos con la política lingüística del Consell.''
+
+
''Al mismo tiempo que ocurrían estos hechos, [[Ciprià Císcar]] retiraba la oficialidad a los títulos de lengua valenciana de [[Lo Rat Penat]], aprobados por el anterior gobierno, según decreto de 19 de julio de 1982. Además destituyó a todos los profesores seleccionados anteriormente por la Conselleria de Educación, muchos de ellos con titulación de Lo Rat Penat. Con todo, Gil Barberà quería que el Centenario no se hiciera de espaldas a las autoridades democráticas valencianas, de ahí que se las invitara a todas ellas a pesar de la grave discrepancia existente en materia lingüística.''
+
+
''Se acordó proponer como mantenedor a Manuel Broseta, pero no aceptó y finalmente se acordó por unanimidad de la Junta nombrar a Julià San Valero, que aceptó y pronunció un discurso con un final emblemático.''|''Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals'', per [[Federico Martínez Roda]] (''[[Las Provincias]]'', 16.8.2007)}}
{{Cita|Fa 31 anys, [[Xavier Casp]] sent Decà, es dugué a terme una inicitiva del Secretari [[José Aparicio Pérez|José Aparicio]]. Per a visibilisar la nostra [[RACV|Real Acadèmia]], acostar-la al [[valencianisme]] i al poble en general: una '''Mostra del llibre valencià'''. Que no es confonguera en la Fira del llibre de Vivers, farcida de [[catalanisme]]. Conectà editors i llibres solvents, entitats Valencianes, etc... i en Jardins de Monforte funcionà molt be, s'escampà prou cultura impresa i es donà una image actualisada i próxima, sense desmereixer l'excelència acadèmica. Allí se celebraren unes velades culturals molt grates i encara que costara diners la promoció, pero eren temps en les que teniem ajudes. Alli fa 27 anys anaren a celebrar-se els '''Recitals Poètics''' de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]]. Quan nos tancaren l'aixeta i també en la plaça de l'Arquebisbe nos costava massa diners, que ya no teníem i posaven moltes pegues, decidírem fer l'event dins de casa, obrint-la per a tot lo món poguera visitar-nos, pero sobretot fer rendable, per nul cost, el benefici de la venda. Aixina venim funcionant. És importantíssim que el bon llibre imprés, que no té vies comercials, córrega i se divulge la verdadera Història, Cultura i [[Llengua valenciana|Llengua valencianes]], contra les falsetats oficialisades, les apropiacions indegudes i el [[pancatalanisme]] que té via ampla. Per això apelem al bon gust, al sentiment i al trellat valencià, per tal d'acodir a la cita i fer resonar la crida.|6 de juny de 2021, per Vicent Ramon Calatayud}}
{{Cita|Fa 31 anys, [[Xavier Casp]] sent Decà, es dugué a terme una inicitiva del Secretari [[José Aparicio Pérez|José Aparicio]]. Per a visibilisar la nostra [[RACV|Real Acadèmia]], acostar-la al [[valencianisme]] i al poble en general: una '''Mostra del llibre valencià'''. Que no es confonguera en la Fira del llibre de Vivers, farcida de [[catalanisme]]. Conectà editors i llibres solvents, entitats Valencianes, etc... i en Jardins de Monforte funcionà molt be, s'escampà prou cultura impresa i es donà una image actualisada i próxima, sense desmereixer l'excelència acadèmica. Allí se celebraren unes velades culturals molt grates i encara que costara diners la promoció, pero eren temps en les que teniem ajudes. Alli fa 27 anys anaren a celebrar-se els '''Recitals Poètics''' de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]]. Quan nos tancaren l'aixeta i també en la plaça de l'Arquebisbe nos costava massa diners, que ya no teníem i posaven moltes pegues, decidírem fer l'event dins de casa, obrint-la per a tot lo món poguera visitar-nos, pero sobretot fer rendable, per nul cost, el benefici de la venda. Aixina venim funcionant. És importantíssim que el bon llibre imprés, que no té vies comercials, córrega i se divulge la verdadera Història, Cultura i [[Llengua valenciana|Llengua valencianes]], contra les falsetats oficialisades, les apropiacions indegudes i el [[pancatalanisme]] que té via ampla. Per això apelem al bon gust, al sentiment i al trellat valencià, per tal d'acodir a la cita i fer resonar la crida.|6 de juny de 2021, per Vicent Ramon Calatayud}}