32 336
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: + + + + + +
sense resum d'edició
Naixcut d'una família llauradora, Escobar des de menut demostrà habilitat per als negocis. Inicià la seua vida delictiva a finals de la década de [[1960]] com a [[sicari]] a sòu i en el furt de carros. A finals de la década de [[1970]] es va involucrar en la producció i comercialisació de [[cocaïna]] a l'exterior.
Naixcut d'una família llauradora, Escobar des de menut demostrà habilitat per als negocis. Inicià la seua vida delictiva a finals de la década de [[1960]] com a [[sicari]] a sòu i en el furt de carros. A finals de la década de [[1970]] es va involucrar en la producció i comercialisació de [[cocaïna]] a l'exterior.
Despuix de formar aliances en [[Gonzalo Rodríguez Gacha]], [[Carlos Lehder]] i [[Jorge Luis Ochoa]] i el seu clan, Escobar fundaria el Cartell de Medellín, organisació que, en el seu auge, va monopolisar el negoci de la cocaïna des de la seua producció fins al seu consum, controlant més del 80 % de la producció mundial de dita droga i el 60 % del mercat ilícit de la mateixa en els [[Estats Units]]. Conseguint aixina consolidar el seu imperi criminal, convertint-lo en l'home més poderós de la [[màfia]] colombiana, acumulant una immensa fortuna, que va rondar els huit mil millons de dólars entre bens i efectiu, consagrant-lo aixina com un dels hòmens més rics del món, segons la [[revista Forbes]] durant sèt anys consecutius.
Per a excusar el seu inmens capital, al començament dels anys huitanta, Escobar tractaria de polir la seua image a través de la realisació d'obres de caritat per als desprotegits i en una breu incursió en la política, ocupant un escan com a [[Cambra de Representants de Colòmbia|representant a la Cambra en el Congrés Nacional]] en [[1982]]. No obstant, en [[1983]], despuix de diverses publicacions del diari ''El Espectador'' i en l'acusació directa del ministre de Justícia, [[Rodrigo Lara Bonilla]], pert el seu escan i és acusat públicament pels seus negocis illegals. Temps despuix, Lara Bonilla i [[Guillermo Cano Isaza]], director de ''El Espectador'', són assessinats per órdens d'Escobar.
Per a [[1985]], el narcotràfic ya estava en ple auge i aixina mateix els cartells dominaven a Colòmbia, lo que va desnugar una guerra contra el Govern, encapçalat en eixe llavors per [[Belisario Betancur]]. Est últim fon qui havia posat a Rodrigo Lara Bonilla com a ministre de Justícia, el qual havia senyalat a narcotraficants que estaven involucrats en política, economia, inclús en el món del fútbol.