| | Despuix de sengles intents de negociació, múltiples seqüestres, i assessinats selectius de juges i funcionaris públics, en [[1989]], el Cartell de Medellín en Escobar al front declarà la guerra total contra l'Estat. Organisà i finançà una extensa ret de sicaris, lleals al seu mando, que varen assessinar a personalitats claus per a l'institucionalitat colombiana, com el dirigent lliberal [[Luis Carlos Galán]], i perpetrant actes terroristes indiscriminats com l'ocupació de coches bomba en les principals ciutats del país que varen desestabilisar al mateix, posà a les autoritats «de genolls», i que'l va convertir en el criminal més buscat del món al començament dels anys noranta. Fon el responsable de l'assessinat de 657 policies entre [[1989]] i [[1993]], i de feroços enfrontaments contra el [[Cartell de Cali]], els [[Paramilitar|paramilitars]] del [[Magdalena Medio]] i finalment [[Los Pepes]]. | | Despuix de sengles intents de negociació, múltiples seqüestres, i assessinats selectius de juges i funcionaris públics, en [[1989]], el Cartell de Medellín en Escobar al front declarà la guerra total contra l'Estat. Organisà i finançà una extensa ret de sicaris, lleals al seu mando, que varen assessinar a personalitats claus per a l'institucionalitat colombiana, com el dirigent lliberal [[Luis Carlos Galán]], i perpetrant actes terroristes indiscriminats com l'ocupació de coches bomba en les principals ciutats del país que varen desestabilisar al mateix, posà a les autoritats «de genolls», i que'l va convertir en el criminal més buscat del món al començament dels anys noranta. Fon el responsable de l'assessinat de 657 policies entre [[1989]] i [[1993]], i de feroços enfrontaments contra el [[Cartell de Cali]], els [[Paramilitar|paramilitars]] del [[Magdalena Medio]] i finalment [[Los Pepes]]. |
| | + | Despuix de la consumació de l'[[Assamblea Constituent de Colòmbia de 1991|Assamblea Nacional Constituent en 1991]], que li donà a Colòmbia una nova constitució i la prohibició de l'extradició de nacionals als Estats Units, Escobar decidí sometre's a la justícia en l'única condició de ser reclós en [[La Catedral]], una ostentosa presó ubicada en els seus terrenys. Despuix de demostrar-se que encara seguia delinquint despuix de les reixes, el Govern va voler capturar-lo, per la qual cosa Escobar es va fugir, eixint fàcilment per la part trassera de la presó, lo que fon un dels episodis més vergonyosos per a l'autoritat penitenciària del país. Despuix de la seua fugida, el Govern va conformar el denominat [[Bloc de Busca]] per a agarrar-lo i, despuix de 17 mesos d'intens rastreig, fon localisat pel Bloc en el Barri Les Oliveres de Medellín morint el dijous 2 de decembre de 1993. |