Canvis

Est event donà lloc a una denúncia interposta per Francisco Frechoso (redactor cap de tancament del diari ''El Mundo''), un dels redactors que varen secundar la folga i que el 21 de juny participà en un programa de tertúlies ("La mirada crítica") durant el qual afirmà que el periòdic havia desinformat sobre l'incidència de la folga en la redacció, criticant que la policia haguera traslladat els eixemplars del periòdic a un punt de distribució segur pels piquets existents en la porta de la rotativa. Açò donà lloc a que se li denegara per part de la direcció de ''El Mundo'', l'assistència a dita tertúlia en el futur, alegant com a raó que «es velarà per l'aplicació del criteri ya vigent de que cap treballador deu aprofitar la seua presència en atres mijos per a lesionar els interessos del seu propi periòdic», la qual cosa originà la denúncia de Francisco Frechoso. La sentència emesa el 26 de maig de [[2003]] fon contrària a Francisco Frechoso, qui elevà un recurs de súplica que també pergué, el 28 de decembre de [[2004]]. Finalment, el 21 de maig de [[2007]] i com a resultat d'un recurs d'ampar, el Tribunal Constitucional dictà sentència a favor de Frechoso, reconeixent el seu dret a la [[llibertat d'expressió]].

Est event donà lloc a una denúncia interposta per Francisco Frechoso (redactor cap de tancament del diari ''El Mundo''), un dels redactors que varen secundar la folga i que el 21 de juny participà en un programa de tertúlies ("La mirada crítica") durant el qual afirmà que el periòdic havia desinformat sobre l'incidència de la folga en la redacció, criticant que la policia haguera traslladat els eixemplars del periòdic a un punt de distribució segur pels piquets existents en la porta de la rotativa. Açò donà lloc a que se li denegara per part de la direcció de ''El Mundo'', l'assistència a dita tertúlia en el futur, alegant com a raó que «es velarà per l'aplicació del criteri ya vigent de que cap treballador deu aprofitar la seua presència en atres mijos per a lesionar els interessos del seu propi periòdic», la qual cosa originà la denúncia de Francisco Frechoso. La sentència emesa el 26 de maig de [[2003]] fon contrària a Francisco Frechoso, qui elevà un recurs de súplica que també pergué, el 28 de decembre de [[2004]]. Finalment, el 21 de maig de [[2007]] i com a resultat d'un recurs d'ampar, el Tribunal Constitucional dictà sentència a favor de Frechoso, reconeixent el seu dret a la [[llibertat d'expressió]].

Des d'eixe any [[2004]] fins a [[2014]], fon molt beligerant contra la versió oficial dels atentats yihadistes de l'11 M, desenrollant i recolzant les [[teories de la conspiració del 11M]], a pesar de que en el seu mateix periòdic ''El Mundo'', el 12 de març de 2004, un dia despuix dels atentats yihadistes, publicà la notícia de la reivindicació per [[Al Quaeda]] de l'autoria de l'atentat. També, ''El Mundo'' publicà el 19 d'octubre de [[2003]] l'amenaça directa i personal de [[Bin Laden]] a Espanya. També era coneguda en els àmbits periodístics la certera nota informativa del [[Centre Nacional d'Inteligència]] (CNI) de 6 de novembre de 2003 (Document C/ 15697) en la que alertava d'atentats yihadistes en Espanya.

Des d'eixe any [[2004]] fins a [[2014]], fon molt beligerant contra la versió oficial dels [[Atentats de l'11 de març de 2004|atentats yihadistes de l'11 M]], desenrollant i recolzant les [[teories de la conspiració del 11M]], a pesar de que en el seu mateix periòdic ''El Mundo'', el 12 de març de 2004, un dia despuix dels atentats [[Yihadisme|yihadistes]], publicà la notícia de la reivindicació per [[Al Quaeda]] de l'autoria de l'atentat. També, ''El Mundo'' publicà el 19 d'octubre de [[2003]] l'amenaça directa i personal de [[Bin Laden]] a Espanya. També era coneguda en els àmbits periodístics la certera nota informativa del [[Centre Nacional d'Inteligència]] (CNI) de 6 de novembre de 2003 (Document C/ 15697) en la que alertava d'atentats yihadistes en Espanya.

(Secció per completar)

(Secció per completar)