Canvis

| lloc_mort =  

| lloc_mort =  

}}

}}

'''Martin Charles Scorsese''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[17 de novembre]] de [[1942]]), és un director, guioniste, actor i productor de cine nortamericà. En una trayectòria que comprén més de cinquanta anys, les películes de Scorsese aborden temàtiques relacionades en el [[catolicisme]], l'[[Immigració italiana en els Estats Units|identitat italiana i estatunidenca]] o la [[criminalitat]], caracterisant-se per la seua violència, us del llenguage vulgar, estar ambientades en la ciutat de Nova York i l'inclusió de cançons [[pop]], [[roc]] i clàssiques en la banda sonora. L'orige italià i catòlic de la seua família, la seua infància en ''Little Italy'' i la seua afició pel cine italià i nortamericà de les décades de [[1940]] i [[1950]] varen influir en la seua obra com a cineaste.

'''Martin Charles Scorsese''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[17 de novembre]] de [[1942]]), és un director, guioniste, actor i productor de cine nortamericà. En una trayectòria que comprén més de cinquanta anys, les películes de Scorsese aborden temàtiques relacionades en el [[catolicisme]], l'[[Immigració italiana en els Estats Units|identitat italiana i estatunidenca]] o la [[criminalitat]], caracterisant-se per la seua violència, us del llenguage vulgar, estar ambientades en la ciutat de [[Nova York]] i l'inclusió de cançons [[pop]], [[roc]] i clàssiques en la banda sonora. L'orige italià i catòlic de la seua família, la seua infància en ''Little Italy'' i la seua afició pel cine italià i nortamericà de les décades de [[Década de 1940|1940]] i [[Década de 1950|1950]] varen influir en la seua obra com a cineaste.

Durant la seua formació com a cineaste i poc despuix de graduar-se en l'Universitat de Nova York, realisà els seus primers curtmetrages i el llarcmetrage ''Who's That Knocking at My Door'' ([[1967]]). Posteriorment, captà l'atenció de la crítica en la película de [[gànster|gànsters]] ''Pixen Streets'' ([[1973]]), a on l'estil que l'anava a caracterisar com a director es feu evident. Conseguí catapultar-se com a part del [[Nou Hollywood]] dirigint els films dramàtics ''Taxi Driver'' ([[1976]]) i ''Bou salvage'' ([[1980]]), que varen consolidar la seua posició de prestigi gràcies el seu èxit crític i les candidatures a diversos guardons, incloent l'Òscar. Durant eixa época ademés, [[Robert De Niro]] començà a actuar baix la seua direcció, una associació que s'anava a repetir en dèu llarcmetrages. Despuix d'una década de resultats desiguals, retornà al seu millor nivell com a realisador en ''Goodfellas'' ([[1990]]).

Durant la seua formació com a cineaste i poc despuix de graduar-se en l'Universitat de Nova York, realisà els seus primers curtmetrages i el llarcmetrage ''Who's That Knocking at My Door'' ([[1967]]). Posteriorment, captà l'atenció de la crítica en la película de [[gànster|gànsters]] ''Pixen Streets'' ([[1973]]), a on l'estil que l'anava a caracterisar com a director es feu evident. Conseguí catapultar-se com a part del [[Nou Hollywood]] dirigint els films dramàtics ''Taxi Driver'' ([[1976]]) i ''Bou salvage'' ([[1980]]), que varen consolidar la seua posició de prestigi gràcies el seu èxit crític i les candidatures a diversos guardons, incloent l'Òscar. Durant eixa época ademés, [[Robert De Niro]] començà a actuar baix la seua direcció, una associació que s'anava a repetir en dèu llarcmetrages. Despuix d'una década de resultats desiguals, retornà al seu millor nivell com a realisador en ''Goodfellas'' ([[1990]]).

Despuix de repetides nominacions, Scorsese guanyà l'Òscar al millor director gràcies al seu treball en ''The Departed'' ([[2006]]). En dèu candidatures a l'Òscar com a millor director, és el director viu en més nominacions en eixa categoria i el segon en l'història. Ademés de l'Òscar, s'ha fet acreedor de múltiples guardons, entre ells els premis Globo d'Or, BAFTA, Primetime Emmy, SAG, Palma d'Or, el premi del [[Festival de Cannes]] al millor director i el Lleó d'Argent a la millor direcció. L'impacte del seu cine en la cultura l'ha dut a transformar-se en un dels directors més influents i és, en opinió del crític de cine [[Roger Ebert]], el «millor director nortamericà en activitat». Vàries de les seues películes han segut seleccionades entre les millors de tots els temps per organisacions com el American Film Institute o les revistes ''Sight and Sound'' i ''Empire''.

Despuix de repetides nominacions, Scorsese guanyà l'Òscar al millor director gràcies al seu treball en ''The Departed'' ([[2006]]). En dèu candidatures a l'Òscar com a millor director, és el director viu en més nominacions en eixa categoria i el segon en l'història. Ademés de l'Òscar, s'ha fet acreedor de múltiples guardons, entre ells els premis Globo d'Or, BAFTA, Primetime Emmy, SAG, Palma d'Or, el premi del [[Festival de Cannes]] al millor director i el Lleó d'Argent a la millor direcció. L'impacte del seu cine en la cultura l'ha dut a transformar-se en un dels directors més influents i és, en opinió del crític de cine [[Roger Ebert]], el «millor director nortamericà en activitat». Vàries de les seues películes han segut seleccionades entre les millors de tots els temps per organisacions com el American Film Institute o les revistes ''Sight and Sound'' i ''Empire''.

La seua llabor no està llimitada a la direcció de llarcmetrages de ficció. En els seus inicis conseguí treballs com a montador, participant en la realisació del documental ''Woodstock'' ([[1970]]), i resultà seleccionat pel seu mentor [[John Cassavetes]] per a treballar com a assistent d'edició de sò en ''Minnie and Moskowitz'' ([[1971]]). Treballant per a la televisió, fon director eixecutiu i dirigí els episodis pilot de les séries de [[HBO]] ''Boardwalk Empire'' ([[2010]]) i ''Vinyl'' ([[2016]]). Com a aficionat a la música, ha dirigit una àmplia gama de documentals relacionats en el tema, incloent ''The Last Waltz'' ([[1978]]), considerat per alguns crítics com un dels millors documentals de música de tots els temps. També dirigí ''No Direction Home'' ([[2005]]), ''Shine a Light'' ([[2008]]), ''George Harrison: Living in the Material World'' ([[2011]]) i ''Rolling Thunder Revue: A Bob Dylan Story by Martin Scorsese'' ([[2019]]). Aixina mateix, part dels seus esforços estan dedicats a la preservació de películes per mig de [[The Film Foundation]], una organisació fundada en dits fins en [[1990]].

La seua llabor no està llimitada a la direcció de llarcmetrages de ficció. En els seus inicis conseguí treballs com a montador, participant en la realisació del documental ''Woodstock'' ([[1970]]), i resultà seleccionat pel seu mentor [[John Cassavetes]] per a treballar com a assistent d'edició de sò en ''Minnie and Moskowitz'' ([[1971]]). Treballant per a la televisió, fon director eixecutiu i dirigí els episodis pilot de les séries de [[HBO]] ''Boardwalk Empire'' ([[2010]]) i ''Vinyl'' ([[2016]]). Com a aficionat a la música, ha dirigit una àmplia gama de documentals relacionats en el tema, incloent ''The Last Waltz'' ([[1978]]), considerat per alguns crítics com un dels millors documentals de música de tots els temps. També dirigí ''No Direction Home'' ([[2005]]), ''Shine a Light'' ([[2008]]), ''George Harrison: Living in the Material World'' ([[2011]]) i ''Rolling Thunder Revue: A Bob Dylan Story by Martin Scorsese'' ([[2019]]). Aixina mateix, part dels seus esforços estan dedicats a la preservació de películes per mig de [[The Film Foundation]], una organisació fundada en dits fins en l'any [[1990]].

 

 

* Wernblad, Annette (2014). The Passion of Martin Scorsese: A Critical Study of the Films (en anglés). McFarland. ISBN 0786462329.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==