156 357
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 49:
Llínea 49: + + + + + + + +
sense resum d'edició
En analisar el genoma dels gats en comparació als gossos s'ha observat que els gats es comuniquen quimiosensorialment per mig de feromones avalat per un aument del repertori de gens de la família V1r (receptors vomeronasales). Pel contrari, en analisar el repertori de gens complets de la família Or (receptors olfatoris) ilustra repertoris funcionals més chicotets en gats que en gossos, explicant en gran partix el menor us dels gats de l'olfat per a caçar i localisar als seus assuts que els gossos.
En analisar el genoma dels gats en comparació als gossos s'ha observat que els gats es comuniquen quimiosensorialment per mig de feromones avalat per un aument del repertori de gens de la família V1r (receptors vomeronasales). Pel contrari, en analisar el repertori de gens complets de la família Or (receptors olfatoris) ilustra repertoris funcionals més chicotets en gats que en gossos, explicant en gran partix el menor us dels gats de l'olfat per a caçar i localisar als seus assuts que els gossos.
== Sociabilitat, comportament i costums ==
Al contrari de lo que se sol supondre, en estat salvage el gat és un animal molt social, que aplega a establir colónies més o menys jerarquizades. És un animal caçador i els mascles marquen el territori orinant.
Poden sofrir malalties sicològiques tals com l'estrés. De la mateixa manera que un humà estressat, tendirà a desenrollar un comportament neuròtic.
La seua vellea no és gradual, com la humana, sino abrupta. Dura aproximadament un any i desemboca en la mort. Un eixemplar vell desenrolla catarates i es torna més llent. També pert l'olfat. Generalment dorm tot el dia, sense desenrollar cap atra activitat, mostra del seu extrem cansanci.
== Vore també ==
== Vore també ==