Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
941 bytes afegits ,  Ahir a les 18:14
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:     
Beatrix Potter naixqué en el districte de South Keningston, en Londres, el 28 de juliol de l'any 1866. El seu pare, Rupert Potter, era advocat, encara que passava la major part del temps en [[Club de cavallers|clubs de cavallers]], sense eixercir la professió. La seua mare es dedicava a fer i rebre visites. Abdós progenitors eren entesos en art i vivien de les herències de les seues respectives famílies. Beatrix i el seu germà Bertam foren educats per passejadores i institutrius, sense aplegar a relacionar-se molt en atres chiquets. Quan el seu germà fon enviat a un internat, encara es quedà més sola.
 
Beatrix Potter naixqué en el districte de South Keningston, en Londres, el 28 de juliol de l'any 1866. El seu pare, Rupert Potter, era advocat, encara que passava la major part del temps en [[Club de cavallers|clubs de cavallers]], sense eixercir la professió. La seua mare es dedicava a fer i rebre visites. Abdós progenitors eren entesos en art i vivien de les herències de les seues respectives famílies. Beatrix i el seu germà Bertam foren educats per passejadores i institutrius, sense aplegar a relacionar-se molt en atres chiquets. Quan el seu germà fon enviat a un internat, encara es quedà més sola.
 +
 +
Quan creixqué, els seus pares li varen encarregar del manteniment de la llar, dificultant el seu desenroll intelectual. Un tio seu intentà que ingressara com a estudiant en el [[Real Jardí Botànic de Kew]], pero fon rebujada pel seu sexe. Pero açò no va supondre una dificultat per a la seua curiositat innata pel seu entorn. La base per als seus proyectes i històries foren els menuts animals que introduïa furtivament en la casa o que vea durant les vacacions familiars en el [[Districte dels Llacs]] i en [[Escòcia]]. De fet, Potter fon una de les primeres persones en sugerir que els [[Liquen|liquens]] eren en realitat producte d'una relació simbiòtica entre els [[Fonc|foncs]] i les [[Alga|algues]], pero el seu únic intent per publicar els seus estudis es va topar en noves dificultats: no se li va permetre llegir ad ella mateixa el seu propi estudi davant la societat científica, per lo que acabà fent-ho el seu tio.
32 432

edicions

Menú de navegació