Canvis

I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|1978. El veterà Centre de Cultura Valenciana passa a nomenar-se Real Academia de Cultura Valenciana, i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei Joan Carles I el 8 de març de 1991.

{{Cita|1978. El veterà [[Centre de Cultura Valenciana]] passa a nomenar-se [[RACV|Real Academia de Cultura Valenciana]], i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei [[Joan Carles I]] el 8 de març de 1991.

 

El [[PSPV-PSOE|Partido Socialista Valenciano]] firma 'El Document d'Alacant' en el que reflectix 'el reconeiximent de la Comunitat Nacional dels [[Paisos Catalans]]' (de cienciaficció), el seu encabotament en la difusio del neocatala (dialecte barceloní), i la seua fidelitat a les tesis expansionistes de la burguesia catalana.  

Este humillant posicionament politic del PSPV, al servici de la dreta nacionalista catalana, entrava en absoluta contradiccio en el Socialisme historic valencià que sempre defengué la cultura i Llengua Valenciana, la Senyera Valenciana en banda blava i s'enfrontà a l'imperialisme burgues catala.

Este humillant posicionament politic del PSPV, al servici de la dreta nacionalista catalana, entrava en absoluta contradiccio en el Socialisme historic valencià que sempre defengué la cultura i Llengua Valenciana, la Senyera Valenciana en banda blava i s'enfrontà a l'imperialisme burgues catala.

   

   

Esta actitut contradictoria del PSOE valencià sera denunciada obertament pel membre nº 11 del PSOE Historic i professor de llingüistica de l'Universitat de la Sorbona (París), Francisco Giner Mengual en carta oberta al diari 'Levante' ('Cartas destapadas', 22.12.1982):

Esta actitut contradictoria del PSOE valencià sera denunciada obertament pel membre nº 11 del PSOE Historic i professor de llingüistica de l'Universitat de la Sorbona (París), [[Francisco Giner Mengual]] en carta oberta al diari 'Levante' ('Cartas destapadas', 22.12.1982):

'Por si alguien dudase de las intenciones de los nuevos socialistas o arribistas valencianos que lea 'El Periódico' de Barcelona (13/12/1982) y se convencerá de que en Valencia se disfrazan de moderados y respetuosos con nuestra antigua y autóctona LENGUA VALENCIANA y, cuando están en Barcelona, hablan claramente de que lo que se proponen es catalanizar a nuestros hijos y enseñar el catalán en todas las escuelas... Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina... el pueblo es el que ha hecho y hace evolucionar una lengua... la lengua es del pueblo, y solamente del pueblo; porque él es quien la hace.'

''Por si alguien dudase de las intenciones de los nuevos socialistas o arribistas valencianos que lea 'El Periódico' de Barcelona (13/12/1982) y se convencerá de que en Valencia se disfrazan de moderados y respetuosos con nuestra antigua y autóctona [[Llengua valenciana|LENGUA VALENCIANA]] y, cuando están en Barcelona, hablan claramente de que lo que se proponen es catalanizar a nuestros hijos y enseñar el catalán en todas las escuelas... Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó [[Pompeu Fabra]] tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina... el pueblo es el que ha hecho y hace evolucionar una lengua... la lengua es del pueblo, y solamente del pueblo; porque él es quien la hace.''

Ad este socialiste historic, professor Giner Mengual, per negar-se a ser compliç dels arribistes pancatalanistes del PSPV, li fon retirat el carnet nº 11 per Joan Lerma, president socialiste de la Generalitat Valenciana. I ad uns atres molts. La nova 'aristocracia socialista', seguidora de l'ultradreta catalana i antivalenciana, havia fet ya la presa de poder.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

Ad este socialiste historic, professor Giner Mengual, per negar-se a ser compliç dels arribistes pancatalanistes del PSPV, li fon retirat el carnet nº 11 per [[Joan Lerma]], president socialiste de la [[Generalitat Valenciana]]. I ad uns atres molts. La nova 'aristocracia socialista', seguidora de l'ultradreta catalana i antivalenciana, havia fet ya la presa de poder.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

{{Cita|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}

{{Cita|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}