156 696
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 19:
Llínea 19: + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els conseguiments de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interés creixent en la seua producció lliterària, particularment en les seues noveles, com les noveles històriques ''Valperga'' ([[1823]]) i ''Perkin Warbeck'' ([[1830]]), la novela apocalíptica ''L'últim home'' ([[1826]]) i les seues dos últimes noveles, ''Lodore'' ([[1835]]) i ''Falkner'' ([[1837]]). Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viages ''Caminades en Alemània i Itàlia'' ([[1844]]) i els seus artículs biogràfics inclós en l'obra de [[Dionysius Lardner]] ''Cabinet Cyclopaedia'' ([[1829]]-[[1846]]) recolzen el punt de vista de que Mary Shelley va continuar sent una política radical a lo llarc de la seua vida. Les obres de Mary Shelley a sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dònes en les seues famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Esta visió constituí un desafiu directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades per son pare, William Godwin.
Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els conseguiments de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interés creixent en la seua producció lliterària, particularment en les seues noveles, com les noveles històriques ''Valperga'' ([[1823]]) i ''Perkin Warbeck'' ([[1830]]), la novela apocalíptica ''L'últim home'' ([[1826]]) i les seues dos últimes noveles, ''Lodore'' ([[1835]]) i ''Falkner'' ([[1837]]). Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viages ''Caminades en Alemània i Itàlia'' ([[1844]]) i els seus artículs biogràfics inclós en l'obra de [[Dionysius Lardner]] ''Cabinet Cyclopaedia'' ([[1829]]-[[1846]]) recolzen el punt de vista de que Mary Shelley va continuar sent una política radical a lo llarc de la seua vida. Les obres de Mary Shelley a sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dònes en les seues famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Esta visió constituí un desafiu directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades per son pare, William Godwin.
== Referències ==
== Bibliografia ==
* Bennett, Betty T. ''Finding Mary Shelley in her Letters''. Romantic Revisions. Ed. Robert Brinkley y Keith Hanley. Cambridge: Cambridge University Press, 1992. ISBN 0-521-38074-X
* Blumberg, Jane. ''Mary Shelley's Early Novels: This Child of Imagination and Misery''. Iowa: University Iowa Press, 1993. ISBN 0-87745-397-7
* Gittings, Robert i Jo Manton. ''Claire Clairmont and the Shelleys''. Oxford: Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-818594-4
* Seymour, Miranda. ''Mary Shelley''. Londres: John Murray, 2000. ISBN 0-7195-5711-9
* Sunstein, Emily W. ''Mary Shelley: Romance and Reality''. 1989. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1991. ISBN 0-8018-4218-2
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==