Canvis

|iso3= cor

|iso3= cor

|sil=

|sil=

|mapa=[[Image:Corniciretrocés2.png|center]] Retrocés del còrnic al llarc del temps.

|mapa=[[Image:Corniciretrocés2.png|center]]<center> Retrocés del còrnic al llarc del temps.</center>

}}

}}

El '''còrnic''' o '''cornuallés''' é suna llengua celta britònica, llengua celta-P, parlà en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% se semblança en el bretó i un 75% en el galés, parlat en la mateixa illa.

El '''còrnic''' o '''cornuallés''' és una llengua celta britànica, llengua celta-P, parlà en el comtat britànic de [[Cornualles]] (en [[anglés]] ''Cornwall'', en còrnic ''Kernow''.) Té un 80% de semblança en el bretó i un 75% en el galés, parlat en la mateixa illa.

== Història ==

== Història ==

El còrnic fa la seua aparició cara al [[600]] d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britònic tardiu. Tradicionalment es dividix la història del cornuallés en quatre fases:

El còrnic fa la seua aparició cara al [[600]] d.C. com a resultat del desenroll independent del dialecte sudoccidental britànic tardiu. Tradicionalment es dividix la història del cornuallés en quatre fases:

* Còrnic primitiu: oscilaria entre el [[600]] i el [[800]] d. C. i d'esata etapa no n'hi han registres escrits.

* Còrnic primitiu: oscilaria entre el [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.

* Còrnic antic: desde el 800 al [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.

* Còrnic antic: desde el 800 al [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.

* Còrnic mig: desde el 1200 al [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratur atradicional cornuallesa.

* Còrnic mig: desde el 1200 al [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.

* Còrnic tardiu: desde el 1575 al [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el anglés modern, francés modern, etc.

* Còrnic tardiu: desde el 1575 al [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el [[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc.

Despareixqué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any 1800. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en [[1676]].

Despareixqué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en [[1676]].

A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, desde el primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha aconseguit notablement. El començament del resurgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlà, degut sobre tot a la falta de comunicació ai a la dificultat dels parlants per a reunir-se. En tot i això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport al llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.

A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, desde el primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha aconseguit notablement. El començament del resurgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlà, degut sobre tot a la falta de comunicació ai a la dificultat dels parlants per a reunir-se. En tot i això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport al llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.