32 545
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 7:
Llínea 7: − + + +
sense resum d'edició
La seua formació acadèmica es completà entre l'Universitat Complutense de Madrit, a on va estudià Ciències Químiques i obté el seu doctorat en [[1974]] en la tesis: ''Interacción de antibióticos con el centro activo peptidil transferasa del ribosoma eucariótico''. En els Estats Units ([[1974]]), a on estigué com a becari, fon ascendint fins a director del Departament d'Oncologia en l'Institut Nacional del Càncer de [[Maryland]]. Anys més tart retornà al seu país natal per a situar-se al front del [[Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques]] (CNIO).
La seua formació acadèmica es completà entre l'Universitat Complutense de Madrit, a on va estudià Ciències Químiques i obté el seu doctorat en [[1974]] en la tesis: ''Interacción de antibióticos con el centro activo peptidil transferasa del ribosoma eucariótico''. En els Estats Units ([[1974]]), a on estigué com a becari, fon ascendint fins a director del Departament d'Oncologia en l'Institut Nacional del Càncer de [[Maryland]]. Anys més tart retornà al seu país natal per a situar-se al front del [[Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques]] (CNIO).
=== Investigació ====
=== Investigació ===
Conseguí aïllar l'oncogén humà H-ras en [[carcinoma]] de [[veixiga]]. Este fet supongué un notable alvanç per a l'estudi de les bases moleculars del [[càncer]]. El seu descobriment fon publicat en ''[[Nature]]'' en l'any [[1982]] en un artícul titulat «A point mutation is responsible for the acquisition of transforming properties by the T24 human bladder-carcinoma oncogene». En els mesos següents estigué ampliant sobre el seu descobriment aplegant a determinar que dit oncogén era una mutació d'un alel pertanyent a la família Ras, i descobrint el seu mecanisme d'activació.
(Secció per completar)
(Secció per completar)