32 741
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Colp d'Estat en Espanya de 1981''', conegut per les sigles '''23F''' fon un intent frustrat de colp d'Estat perpetrat el dilluns 23 de febrer de […»
El '''Colp d'Estat en Espanya de 1981''', conegut per les sigles '''23F''' fon un intent frustrat de [[colp d'Estat]] perpetrat el dilluns [[23 de febrer]] de [[1981]] per alguns mandos militars en Espanya. Els fets principals varen succeir en les ciutats de [[Valéncia]] i [[Madrit]].
En la ciutat de Madrit, a les 18:23 hores, un numerós grup de guàrdies civils al mando dels quals es trobava el tinent coronel [[Antonio Tejero]] assaltà el [[Palau de les Corts]] durant la votació per a l'investidura del candidat a la Presidència del Govern, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]], fins a llavors vicepresident segon del Govern i diputat de l'[[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). Els diputats i el Govern d'Espanya al complet foren seqüestrats en el seu interior.
La [[ciutat de Valéncia]] fon ocupada militarment, en virtut de l'estat d'excepció proclamat pel tinent general [[Jaime Milans del Bosch]], capità general de la III regió militar. Dos mil hòmens i cinquanta carros de combat foren desplegats en els carrers de la ciutat.
A les 21 hores d'eixe mateix dia, el diari ''[[El País]]'' posà en el carrer una edició especial posicionant-se contra el colp en el titular en primera pàgina: «El País, en la Constitució». A l'1 de la matinada del 24 de febrer, el rei [[Joan Carles I]], vestit en uniforme de capità general dels Eixèrcits, es dirigí a la nació per televisió per a situar-se en contra dels colpistes i defendre la [[Constitució espanyola]]. Poc despuix, Milans donà l'orde de retornar a les seues unitats als contingents militars que ocupaven Valéncia. El seqüestre del Congrés acabà a migdia del dia 24.
El [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]], en cassació, condenà a 30 anys de presó a Milans, Tejero i [[Alfonso Armada]] com a principals responsables del colp d'Estat. En total foren condenats dotze membres de les [[Forces Armades (Espanya)|Forces Armades]], dèsset membres de la [[Guàrdia Civil]] i un civil. Menys Tejero, tots ells varen eixir de la presó abans de l'any [[1990]] (el general Armada gràcies a un indult).
Com ha destacat [[Juan Francisco Fuentes]], «l'estrepitós fracàs del colp dugué en si la consolidació d'una democràcia tambalejant i la derrota definitiva del colpisme, del que pot dir-se que ya mai va alçar cap». «El 23-F fon el resultat d'una tradició militarista que morí en ell», afig Fuentes.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Golpe_de_Estado_en_Espa%C3%B1a_de_1981 Colp d'Estat en Espanya de 1981 en Wikipedia]
En la ciutat de Madrit, a les 18:23 hores, un numerós grup de guàrdies civils al mando dels quals es trobava el tinent coronel [[Antonio Tejero]] assaltà el [[Palau de les Corts]] durant la votació per a l'investidura del candidat a la Presidència del Govern, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]], fins a llavors vicepresident segon del Govern i diputat de l'[[Unió de Centre Democràtic]] (UCD). Els diputats i el Govern d'Espanya al complet foren seqüestrats en el seu interior.
La [[ciutat de Valéncia]] fon ocupada militarment, en virtut de l'estat d'excepció proclamat pel tinent general [[Jaime Milans del Bosch]], capità general de la III regió militar. Dos mil hòmens i cinquanta carros de combat foren desplegats en els carrers de la ciutat.
A les 21 hores d'eixe mateix dia, el diari ''[[El País]]'' posà en el carrer una edició especial posicionant-se contra el colp en el titular en primera pàgina: «El País, en la Constitució». A l'1 de la matinada del 24 de febrer, el rei [[Joan Carles I]], vestit en uniforme de capità general dels Eixèrcits, es dirigí a la nació per televisió per a situar-se en contra dels colpistes i defendre la [[Constitució espanyola]]. Poc despuix, Milans donà l'orde de retornar a les seues unitats als contingents militars que ocupaven Valéncia. El seqüestre del Congrés acabà a migdia del dia 24.
El [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]], en cassació, condenà a 30 anys de presó a Milans, Tejero i [[Alfonso Armada]] com a principals responsables del colp d'Estat. En total foren condenats dotze membres de les [[Forces Armades (Espanya)|Forces Armades]], dèsset membres de la [[Guàrdia Civil]] i un civil. Menys Tejero, tots ells varen eixir de la presó abans de l'any [[1990]] (el general Armada gràcies a un indult).
Com ha destacat [[Juan Francisco Fuentes]], «l'estrepitós fracàs del colp dugué en si la consolidació d'una democràcia tambalejant i la derrota definitiva del colpisme, del que pot dir-se que ya mai va alçar cap». «El 23-F fon el resultat d'una tradició militarista que morí en ell», afig Fuentes.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Golpe_de_Estado_en_Espa%C3%B1a_de_1981 Colp d'Estat en Espanya de 1981 en Wikipedia]