| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{destacat}} | | {{destacat}} |
| | + | |
| | | | |
| | El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]]. | | El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]]. |
| Llínea 16: |
Llínea 17: |
| | Després de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles. | | Després de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles. |
| | | | |
| − | Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou es veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] ([[1412]]), es conseguixen frenar eixes ambicions, ya que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguixc per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), la [[Corona d'Aragó]], i el seu certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva pel Mediterràneu. | + | Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou es veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] ([[1412]]), es conseguixen frenar eixes ambicions, ya que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguixc per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), la [[Corona d'Aragó]], i el seu certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva pel [[Mediterràneu]]. |
| | | | |
| − | En esta expansió el regne de Valéncia va tindre un paper fonamental, aportant el finançament de les campanyes. Com prova d'això tenim la relíquia del [[Sant Càliç]] que fon entregada com contraprestació per estes aportacions a l'[[Ajuntament de Valéncia]] i deixada en custòdia en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], segons el documents. | + | En esta expansió el [[Regne de Valéncia]] va tindre un paper fonamental, aportant el finançament de les campanyes. Com prova d'això tenim la relíquia del [[Sant Càliç]] que fon entregada com contraprestació per estes aportacions a l'[[Ajuntament de Valéncia]] i deixada en custòdia en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], segons el documents. |
| | | | |
| | Els conflictes en [[Catalunya]] fan que la burguesia fuga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a on no es donen els estos problemes. [[Barcelona]] entraria en franca decadència i al contrari la ciutat de [[Valéncia]] va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mig de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península després de la [[Granada]] àrap. | | Els conflictes en [[Catalunya]] fan que la burguesia fuga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a on no es donen els estos problemes. [[Barcelona]] entraria en franca decadència i al contrari la ciutat de [[Valéncia]] va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mig de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península després de la [[Granada]] àrap. |
| Llínea 32: |
Llínea 33: |
| | El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com sobirà de la Corona d'Aragó ([[1412]]), i el final de la [[guerra de les Germanies]] ([[1521]]), es coneix com els "temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes". | | El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com sobirà de la Corona d'Aragó ([[1412]]), i el final de la [[guerra de les Germanies]] ([[1521]]), es coneix com els "temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes". |
| | | | |
| − | La llengua valenciana és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del [[llatí]], que té [[Sigle d'Or lliterari]], molt abans que la resta de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment <ref>Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana. Port Vaig ferrar, Teresa. Valéncia</ref>. | + | La [[llengua valenciana]] és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del [[llatí]], que té [[Sigle d'Or lliterari]], molt abans que la resta de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment <ref>Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana. Port Vaig ferrar, Teresa. Valéncia</ref>. |
| | | | |
| | El desenroll financer conseguit pel Regne de Valéncia, va generar una expansió urbana i un gran creiximent demogràfic, tot això assentà les basses per al floriment cultural i lliterari. | | El desenroll financer conseguit pel Regne de Valéncia, va generar una expansió urbana i un gran creiximent demogràfic, tot això assentà les basses per al floriment cultural i lliterari. |
| Llínea 39: |
Llínea 40: |
| | | | |
| | ==Poesia== | | ==Poesia== |
| − | El [[sigle XV]] marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador. | + | El [[sigle XV]] marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a [[Espanya]] per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador. |
| | | | |
| | En La Cort de [[Alfonso V]] el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al [[Renaiximent]] liderat per [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]], que van ser llegits i traduïts a la [[llengua valenciana]]. | | En La Cort de [[Alfonso V]] el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al [[Renaiximent]] liderat per [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]], que van ser llegits i traduïts a la [[llengua valenciana]]. |
| Llínea 87: |
Llínea 88: |
| | ==Literatura religiosa i didactica== | | ==Literatura religiosa i didactica== |
| | | | |
| − | Els màxims representants de la literatura religiosa valenciana els trobem en el transite entre el [[sigle XIV]] i el XV (Vicente Ferrer, Canals,..) i ya entrat el XV tenim algunes figures destacables. | + | Els màxims representants de la literatura religiosa valenciana els trobem en el transite entre el [[sigle XIV]] i el XV ([[Sant Vicent Ferrer|Vicent Ferrer]], Canals,..) i ya entrat el XV tenim algunes figures destacables. |
| | | | |
| − | En l'enet religiós i en el [[Regne de Valéncia]] en ebullició les traduccions del llatí a la Llengua Valenciana i atres llibres espirituals, estan a l'altura de la poessia i la narrativa. | + | En l'enet religiós i en el [[Regne de Valéncia]] en ebullició les traduccions del [[llatí]] a la Llengua Valenciana i atres llibres espirituals, estan a l'altura de la poessia i la narrativa. |
| | | | |
| | Els certàmens poètics "en laor de la Purísima i Immaculada Concepció" i "de la Mare de Deu Maria" desenrollats en el sigle XIV, seguixen al mateix nivell en el XV. Eren acontecimentos socials on participaven poetes de distints llocs d'Espanya i Europa, com Castella, [[Mallorca]], Catalunya o [[Itàlia]]. | | Els certàmens poètics "en laor de la Purísima i Immaculada Concepció" i "de la Mare de Deu Maria" desenrollats en el sigle XIV, seguixen al mateix nivell en el XV. Eren acontecimentos socials on participaven poetes de distints llocs d'Espanya i Europa, com Castella, [[Mallorca]], Catalunya o [[Itàlia]]. |