| − | Alquería musulmana que el rey [[Jaime I de Aragón|Jaime I]] otorgó al obispo de [[Huesca]], [[Vidal de Canyelles]]. [[Teresa Gil de Vidaura]], logró la propiedad mediante una permuta de tierras con dicho obispo, con la cual engrosó el patrimonio de [[Jaime de Jérica]], hijo suyo y del rey [[Jaime II de Aragón|Jaime II]]. En el año [[1331]], pasó a manos de [[Gilberto de Zanoguera]], quien fundó el señorío. Durante el [[siglo XV]], pasó a poder de la Corona. A su término, se encuentra el despoblado de [[Rafelterras]].
| + | Alqueria musulmana que el rei [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] otorgà al bisbe de [[Osca]], [[Vidal de Canyelles]]. [[Teresa Gil de Vidaura]], consegui la propietat mediant una permuta de terres en dit bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de [[Jaume de Jérica]], fill seu i del rei [[Jaume II d'Arago|Jaume II]]. En l'any [[1331]], passà a mans de [[Gilbert de Zanoguera]], qui fundà el senyoriu. Durant el [[sigle XV]], passà a poder de la Corona. Al seu terme, se troba el despoblat de [[Rafelterras]]. |
| − | La iglesia fue construida el [[siglo XV]] bajo la advocación de Santa María. Junto al [[Carraixet|Barranco de Carraixet]] se alzó una ermita dedicada a la [[Virgen María de los Desamparados]]; su primer edificio data del año [[1414]] y fue ordenada construir por el Consejo General de Valencia el año [[1400]], por tal de consagrar los cementerios donde eran sepultos los ajusticiados y los desamparados. El edificio actual es de nueva planta.
| + | L'iglesia fon construida el [[sigle XV]] baix la advocacio de Santa Maria. Junt al [[Carraixet|Barranc de Carraixet]] s'alçà una ermita dedicada a la [[Verge Maria dels Desamparats]]; el seu primer edifici data de l'any [[1414]] i fon ordenada construir pel Consell General de Valéncia l'any [[1400]], per tal de consagrar els cementeris aon eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual es de nova planta. |
| − | La principal actividad es la agrícola, y el cultivo más importante es el de la [[chufa]], que ha hecho famosa la [[horchata]] de Alboraya. | + | La principal activitat es l'agricola, i el cultiu més important es el de la [[chufa]], que ha fet famosa l' [[orchata]] d'Alboraya. |
| − | El recuento poblacional del año [[1646]] ofrece un cómputo de 88 casas; [[Cavanilles]] cifra la población, el año [[1794]], en 560 vecinos; a mediados de [[siglo XIX]] Madoz apunta la cantidad de 3.301 habitantes; [[Sanchis Sivera]], el año [[1922]] da noticia de 4.265. | + | El reconte poblacional de l'any [[1646]] oferix un comput de 88 cases; [[Cavanilles]] sifra la poblacio, l'any [[1794]], en 560 veins; a mijans de [[sigle XIX]] Madoz apunta la quantitat de 3.301 habitants; [[Sanchis Sivera]], l'any [[1922]] dona noticia de 4.265. |