Canvis

*'''[[Iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau]]'''. Ya en l'any 1600 se aborda la construcció de un nou temple parroquial per a Ademús, destinat a substituir a la vella iglésia de Sant Pere intramurs, situada al abric del castell. La nova iglésia parroquial de Sant Pere i Sant Pau va ser consagrada el 20 de novembre de 1644, pero no va ser finalisada completament fins a la última década de eixe segle. Erigida de nova planta des de 1626, en que se firmen les capitulacions ab Pere de Ambuesa, arquitecte que intervingué en la obra del monasteri Jerónimo de [http://www.jdiezarnal.com/valenciasanmigueldelosreyes.html [[Sant Miquel dels Reixos de Valéncia]],se tracta del temple [[barroc]] més coherent i de majors dimensions en la comarca. Se compon de una gran nau central, articulada ab pilastres de orde corinti, i nou capelles laterals. De estes, destaca la capella de [[Santa Generosa]] (hui del Santíssim), ab cúpula i diverses pintures murals alusives a la vida i miracles de la santa, les seues relíquies ací se veneraven. Ademés del seu interés arquitectònic, la iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau conta ab un atractiu patrimoni moble. La Sacristia Nova custodia la esplèndida taula valenciana de la [http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/19-La+Virgen+de+la+Leche+de+Bertomeu+Bar%C3%B3+de+Ademuz.pdf ''Virgen de la Leche con donante''] (ca. 1460), obra de Bertomeu Baró, així com magnífiques peces de orfebreria, testics de diferents moments artístics. De totes elles, destaca especialment la ''Custodia Gran'', verdadera obra mestra de la plateria valenciana del segle XVIII, els seus detalls de fundició se deuen al escultor Josep Esteve i Bonet.

*'''[[Iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau]]'''. Ya en l'any 1600 se aborda la construcció de un nou temple parroquial per a Ademús, destinat a substituir a la vella iglésia de Sant Pere intramurs, situada al abric del castell. La nova iglésia parroquial de Sant Pere i Sant Pau va ser consagrada el 20 de novembre de 1644, pero no va ser finalisada completament fins a la última década de eixe segle. Erigida de nova planta des de 1626, en que se firmen les capitulacions ab Pere de Ambuesa, arquitecte que intervingué en la obra del monasteri Jerónimo de [http://www.jdiezarnal.com/valenciasanmigueldelosreyes.html [[Sant Miquel dels Reixos de Valéncia]],se tracta del temple [[barroc]] més coherent i de majors dimensions en la comarca. Se compon de una gran nau central, articulada ab pilastres de orde corinti, i nou capelles laterals. De estes, destaca la capella de [[Santa Generosa]] (hui del Santíssim), ab cúpula i diverses pintures murals alusives a la vida i miracles de la santa, les seues relíquies ací se veneraven. Ademés del seu interés arquitectònic, la iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau conta ab un atractiu patrimoni moble. La Sacristia Nova custodia la esplèndida taula valenciana de la [http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/19-La+Virgen+de+la+Leche+de+Bertomeu+Bar%C3%B3+de+Ademuz.pdf ''Virgen de la Leche con donante''] (ca. 1460), obra de Bertomeu Baró, així com magnífiques peces de orfebreria, testics de diferents moments artístics. De totes elles, destaca especialment la ''Custodia Gran'', verdadera obra mestra de la plateria valenciana del segle XVIII, els seus detalls de fundició se deuen al escultor Josep Esteve i Bonet.

*'''[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta]]'''. Erigida en el segle XIV segons modes constructius del segle precedent, la ermita [[gòtica]] de Nostra Senyora de l'Horta constituïx el edifici més antic de la vila. Del exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la bòva de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] ab una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8. El interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos series de arcs gòtics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps de existència de la ermita data la interessantisima pintura mural de Maria Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. La ermita de Nostra Senyora de l'Horta, joya de la arquitectura valenciana, constituïx un verdader resum de estils artístics, en virtut de les successives ampliacions que sofrí a lo llarc de la seua història.  

*'''[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta]]'''. Erigida en el segle XIV segons modes constructius del segle precedent, la ermita [[gòtica]] de Nostra Senyora de l'Horta constituïx el edifici més antic de la vila. Del exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la bòva de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] ab una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8. El interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos series de arcs gòtics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps de existència de la ermita data la interessantisima pintura mural de Maria Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. La ermita de Nostra Senyora de l'Horta, joya de la arquitectura valenciana, constituïx un verdader resum de estils artístics, en virtut de les successives ampliacions que sofrí a lo llarc de la seua història.