1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: + − [[Campanya de Datis]] + + + +
→Primera Guerra Medica
En l'any 492 AC, l'eixercit de Dari I el Gran comandat per el seu gendre, Mardoni creuà l'Helespont per a prendre Tracia, obligant al lider Aleixandre I de [[Macedonia]] a sometre's de nou a l'[[Imperi Persa]]. Encara aixina, els Brigis feriren a Aleixandre I de Macedonia entre l'Estrimo i l'Axios, i en l'intent d'alvançar [[Grecia]] adinse gran part de la flota fon abranada per una tempestat prop del Mont Athos (492 AC), a l'extrem de la peninsula d'Aactea (a Calcídia). Aixina llavors, Mardoni recula en [[Asia]].
En l'any 492 AC, l'eixercit de Dari I el Gran comandat per el seu gendre, Mardoni creuà l'Helespont per a prendre Tracia, obligant al lider Aleixandre I de [[Macedonia]] a sometre's de nou a l'[[Imperi Persa]]. Encara aixina, els Brigis feriren a Aleixandre I de Macedonia entre l'Estrimo i l'Axios, i en l'intent d'alvançar [[Grecia]] adinse gran part de la flota fon abranada per una tempestat prop del Mont Athos (492 AC), a l'extrem de la peninsula d'Aactea (a Calcídia). Aixina llavors, Mardoni recula en [[Asia]].
'''Campanya de Datis'''
L'eixercit de Darí, ara comandado per [[Artaphernes]] i per [[Datis]], un almirant mesure (Mardoni havia segut ferit a l'atac anterior), fon enviat a principis de setembre del 490 AC perque desembarcara a la baïa de Marató i amenaçara en un atac terrestre sobre [[Atenes]]. Este eixercit no contava en mes de 25.000 soldats d'infanteria i 1.000 cavallers, posat que fon transportat completament per mar. Els transports perses, escoltats per la flota, navegaren de Sigam a Naxos i arribaren a Carystos a la costa meridional d'Eubea. D'alla navegaren pel canal d'Eubea fins Erètria, a on les seues objectius se feren clars als grecs. Els Eretrians enviaren un mensage urgent en Atenes demanant ajuda. Els Atenencs estaren d'acort, pero se donaren conte que necessitarien mes ajuda. enviaren un correu als Espartans i provablement als de Platea. El correu arribà a [[Espart]] el 9 de setembre, i els Espartans acceptaren ajudar, pero indicaren que no podien anar a la guerra fins que el festival de Karneia s'acabara en [[lluna plena]] de les dies 19 i 20 de [[setembre]].
L'eixercit de Darí, ara comandado per [[Artaphernes]] i per [[Datis]], un almirant mesure (Mardoni havia segut ferit a l'atac anterior), fon enviat a principis de setembre del 490 AC perque desembarcara a la baïa de Marató i amenaçara en un atac terrestre sobre [[Atenes]]. Este eixercit no contava en mes de 25.000 soldats d'infanteria i 1.000 cavallers, posat que fon transportat completament per mar. Els transports perses, escoltats per la flota, navegaren de Sigam a Naxos i arribaren a Carystos a la costa meridional d'Eubea. D'alla navegaren pel canal d'Eubea fins Erètria, a on les seues objectius se feren clars als grecs. Els Eretrians enviaren un mensage urgent en Atenes demanant ajuda. Els Atenencs estaren d'acort, pero se donaren conte que necessitarien mes ajuda. enviaren un correu als Espartans i provablement als de Platea. El correu arribà a [[Espart]] el 9 de setembre, i els Espartans acceptaren ajudar, pero indicaren que no podien anar a la guerra fins que el festival de Karneia s'acabara en [[lluna plena]] de les dies 19 i 20 de [[setembre]].
'''La Batalla de Marató'''
Artaphernes prengue part de l'eixercit persa i sitià Erétria. El restant de l'eixercit navegà en Datis i desembarcà en la baïa de Marató. L'eixercit atenenc, entre 9.000 i 10.000 homens, era comandada per Calímac, el polemarca, i les seues deu generals tribals, i marchà cap a al nort des de Atenes. Quan Camilac sabe que els perses havien desembarcat en la baïa de Marató, girà cami i arribà a la vall d'Avlona, a on acampà el seu eixercit ante l'altar d'Heracles. Mil Plateans s'uniren ad ell alla. Com que era obvi per la disposicio dels perses que no pensaven marchar en Atenes, els null esperaren als espartans. Durant huit dies, els dos eixercits permaneixeron pacificament un ante l'atre.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]