1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 54:
Llínea 54: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Edat moderna
== Edat moderna ==
== Edat moderna ==
Esta i l'aparicio dels canons i l'evolucionar de les armes de polvora, com els trabucs, arcabuss, mosquets i fusils feu que el poder belic de l'infanteria adquirira gran poder, i que l'infanteria d'antany ya no estiguera a merce de la cavalleria, com podia ocorrer en el passat, si no DISPONÍA d'una bona cobertura defensiva.
En el [[sigle XVII]] la cavalleria tornà a recuperar la seua plena activitat, els diversos eixercits l'incorporaven massivament a les seues fileres, si be en l'[[Edat mija]], la cavalleria no era empleada en gran numero degut a que la cavalleria pesada no era molt numerosa pel gran cost economic que representava; el fi a l'us del seu equipament pesat en l'[[Edat Moderna]], pogue fer creixer el seu numero.
Una batalla coneguda com la batalla de Rocroy en l'any 1643, tingue a la cavalleria francesa com exponent de la grandea del seu bon us. La derrota que infligi a l'infanteria espanyola, la qual no havia segut derrotada clarament des de finals del [[sigle XV]], donava un nou paper magnificent a la cavalleria; a la par que se podia extrapolar els resultats d'esta batalla a la d'Adrianòpolis en l'any 378, (en la qual la cavalleria goda massacrà a l'infanteria romana) declinant (encara que no del tot) el paper de l'infanteria i donar mes protagonisme a la cavalleria.
La cavalleria començà a tindre mes protagonisme, si be es cert que les armes de foc tambe evolucionaren, donant a l'infanteria un poder de foc, que estava contrarrestant i poder d'atac de la cavalleria sobre l'infanteria; un eixemple ho tenim en la guerra dels set anys:
La [[batalla de Minden]] en els planices del mateix nom, l'eixercit frances que se dirigia a [[Hannover]] ([[Alemanya]]) en 1757, fon interceptat per tropes britaniques, alli se desenrollà una batalla que tingue en un dels seus combats la carrega de la cavalleria francesa sobre l'infanteria britanica.
== Edat contemporanea ==
Ya en el [[sigle XIX]], en les guerres napoleoniques, la cavalleria de [[Napoleo]] tingue un paper predominant en les seues famoses carregues, pero tambe es cert que l'infanteria fon la regina de les batalles i encara que la cavalleria tingue un gran paper, l'infanteria no se deixà eclipsar per la mateixa. La potencia de foc fon important en les carregues de cavalleria sobre l'infanteria.
Encara que moltes voltes la cavalleria conseguia trencar les llinies enemiques, l'utilisacio inteligent dels quadros d'infanteria, podia fer que presentaren un mur infranquejable que detinguera les carregues de cavalleria. Aci tenim un eixemple clar en el [[princep]] [[Carles d'Austria]] en la campanya contra Napoleo en l'any 1809; consegui crear uns quadros d'infanteria que mai la cavalleria napoleonica sabe perforar, patint la mateixa numeroses baixes.
El zenit en quant al poderío de la cavalleria napoleonica, ¡potser!, puga establir-se en la campanya de [[Rusia]] de 1812 en l'utilisacio de 90.000 ginets.
Despres de la caiguda de Napoleo i la seua posterior tornada al poder, lo que se coneix pel “periot de les cents dies”, la [[batalla de Waterloo]] feu que la cavalleria francesa entrara novament en escena. La carrega famosa que el general Ney feu contra l'els quadros d'infanteria britanica fon proverbial o llegendari.
Anys mes tart, les guerres en [[Crimea]] demostraren que la cavalleria, encara que seguia fruint en un halo romantic que atreya molt a la gent, no es menys cert que el poder de les noves armes, com els canons, podia infligir greus perdües als atacs de cavalleria.
Fins l'any 1890, en Europa se veïa que la cavalleria s'estava quedant obsoleta per a els nous enfrontaments que s'estaven desenrollant en els camps de batalla, sense poder ser una arma decisiva que inclinara la batalla per a algu dels contendent.
La guerra franca-prussiana fon per a Europa un nou advertiment de que la cavalleria ya no podia fer front en garanties a la defensa d'una infanteria forta i decidida. Un eixemple ho tenim el 6 d'agost de 1870, una brigada de 1.000 ginets cuiracers del general frances Michel, atacar el poble de Morsbronn.
== Temps finals ==