1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 17:
Llínea 17: + + + + + + + + + + + + +
→Expansion de l'Imperi d'Aleixandre Magne
Despres cau [[Babilonia]] i [[Sussa]] encara que la seua ambicio ho porta a la mismísima capital persa (Persépolis) a qui somet sense dificultat. Des de Issus a Punjab, Aleixandre semblava no tindre llimites. Respectuos de la cultura asiatica busca fusionar abdos cultures prenent per a sí, fins i tot, ritos orientals. De fet, se casa en Barsine, oriental en qui te un fill: Heracles.
Despres cau [[Babilonia]] i [[Sussa]] encara que la seua ambicio ho porta a la mismísima capital persa (Persépolis) a qui somet sense dificultat. Des de Issus a Punjab, Aleixandre semblava no tindre llimites. Respectuos de la cultura asiatica busca fusionar abdos cultures prenent per a sí, fins i tot, ritos orientals. De fet, se casa en Barsine, oriental en qui te un fill: Heracles.
De totes formes l'unic amor d'Aleixandre fon el seu amic Hefestión, a qui coneixque en l'[[Academia de Mieza]], de menut. La campanya s'esten durant 11 anys fins l'assessinat de Dari a mans de les seues propis subdits, i inflinge en els homens grecs un deterior fisic i moral dificil de sostindre. Aleixandre fa cas omiso a les debilitats del seu eixercit i a través del desert afgano i en escases forniments, pas per [[Ecbatana]], [[Bactriana]] i [[Sugdiana]], ciutats a on residien els satrapes majors de [[Persia]] i assessis de la seua antic rei (Dari). En la travessia coneix a Roxana, princesa irania, i se casa per qüestions politiques, Atre fill a qui cridara Aleixandre sera el frut d'eixa unio.
== Expedicio a l'India ==
Decidix partir cap a l'[[India]], emulant a la seua admirat deu Baco, ante el descontent de les seues generals que tan soles anhelaven el retorn a les seues llares. A les seues fileres se unen efectius perses i indis. A vores de l'Hispades derrota al rei Poro; arriba a Patala i organisa la tornada a la seua terra de tot l'eixercit. En el cami se casa en atra Barsine, esta, fill de Dari III, assessinada despres per Roxana abans de donar a llum a Aleixandre IV. Se casa, tambe, en Parysatis, fill d'Oco. Els anys finals se caracterisaren per les constants porgues que realisava entre les seues fileres frut de la paranoya que ho afectava.
== El final d'Aleixandre Magne ==
La crueltat fon part d'ell i els seus descompassaments poc a poc prepararien l'aposema que hauria d'acabar en la seua vida. Una nit, despres de una discussio insignificant, Clieto, la seua millor amic i germa de Lenice, la seua institutriu, fon assessinat per Aleixandre al ser qüestionat sobre els seus metodos. Els dos dies en que supostament plorà tancat pel fet, segurament no hagen llavat la sanc de les seues mans. A la seua tornada a Sussa, “contrau febra” i mor als 32 anys d'edat. En realitat els permenors de la seua mort son motiu de divergencies historiques. Per a alguns mori de paludisme o malaria; per a atres de leucemia; i per a molts, enverinat pel mismísimo Aristóteles. Lo cert es que tota Grecia ho veïa com un tirà nefast.
L'imperi que ell crec fon el mes gran que el mon havia conegut. Fundà mes de 60 ciutats.
[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Reis]]
[[Categoria: Reis]]
[[Categoria: Militars]]
[[Categoria: Militars]]