Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
131 bytes eliminats ,  14:06 12 set 2012
Llínea 97: Llínea 97:     
== Història del coneiximent científic de l'Efecte Hivernàcul ==
 
== Història del coneiximent científic de l'Efecte Hivernàcul ==
[[Image:John Tyndall (ca. 1885).jpg|250px|thumb| [[John Tyndall]] va descobrir que el CO2, el metà i el vapor d'aigua bloquegen la radiació infrarroja(1859).]]
+
[[Image:John Tyndall (ca. 1885).jpg|250px|thumb| [[John Tyndall]] va descobrir que el CO<sub>2</sub>, el metà i el vapor d'aigua bloquegen la radiació infrarroja(1859).]]
[[Image:Arrhenius2.jpg|250px|thumb| [[Svante August Arrhenius|Arrhenius]] va calcular que duplicar el CO2 de l'atmòsfera faria pujar la temperatura 5-6 °C (1896).]]
+
[[Image:Arrhenius2.jpg|250px|thumb| [[Svante August Arrhenius|Arrhenius]] va calcular que duplicar el CO<sub>2</sub> de l'atmòsfera faria pujar la temperatura 5-6 °C (1896).]]
Fue alrededor de 1975-1980 cuando los científicos comenzaron a tener suficientes evidencias del efecto que los GEI estaban ocasionando al clima. Disponían de herramientas, conocimientos y técnicas suficientes para iniciar el estudio en profundidad del complejo sistema climático: satélites para observar la Tierra, redes mundiales de toma de temperaturas, vientos, precipitaciones y corrientes, así como ordenadores de gran potencia para desarrollar modelos climáticos. Entonces los científicos vislumbraron un posible cambio climático de dramáticas consecuencias. La opinión pública comenzó a conocer el problema alertada por los grupos ecologistas, los gobiernos se plantearon el problema e iniciaron acuerdos internacionales empujados por los resultados cada vez más inquietantes que los científicos iban desarrollando.<ref name=Rivero3>Rivero, op. cit., p.46-52</ref>  
+
Fon al voltant de 1975-1980 quan els científics escomençaren a tindre prou evidències de l'efecte que els GEH estaven provocant en el clima. Disponien de ferramentes, coneiximents i tècniques suficients per a iniciar l'estudi en fondaria del complex sistema climàtic: satèlits per a observar la Terra, xarcies mundials de presa de temperatures, vents, precipitacions i corrents, així com ordenadors de gran potència per a desenrollar models climàtics. Llavors, els científics entreveren un possible canvi climàtic de dramàtiques conseqüències. L'opinió pública començà a coneixer el problema alertada pels grups ecologistes, els governs es plantejaren el problema i iniciaren acorts internacionals espentats pels resultats cada volta més inquetants que els científics anaven desenrollant.<ref name=Rivero3>Rivero, op. cit., p.46-52</ref>  
   −
En 1824 [[Jean-Baptiste Joseph Fourier|Joseph Fourier]] consideró que la Tierra se mantenía templada porque la atmósfera retiene el calor como si estuviera bajo un cristal. Él fue el primero en emplear la analogía del invernadero. En 1859 [[John Tyndall]] descubrió que el CO2, el metano y el vapor de agua bloquean la radiación infrarroja.
+
En 1824 [[Jean-Baptiste Joseph Fourier|Joseph Fourier]] va considerar que la Terra es mantenia templada perque l'atmòsfera reté la calor com si estiguera baix un cristal. Ell fon el primer en utilisar l'analogia de l'hivernàcul. En 1859 [[John Tyndall]] va descobrir que el CO<sub>2</sub>, el metà i el vapor d'aigua bloquegen la radiació infrarroja.
   −
Por su parte, [[Svante August Arrhenius]], publicó en 1903 ''Lehrbuch der Kosmischen Physik'' ''(Tratado de física del cosmos)'',<ref>Svante Arrhenius (1903): ''Lehrbuch der Kosmischen Physik'' (vols. I y II, 1026 páginas). Leipzig: S. Hirschel Publishing House. también [http://www.globalwarmingart.com/images/1/18/Arrhenius.pdf On the Influence of Carbonic Acid in the Air upon the Temperature of the Ground] (1896) (en inglés)</ref> el cual trataba por primera vez de la posibilidad de que la quema de combustibles fósiles incrementara la temperatura media de la Tierra. Entre otras cosas calculaba que se necesitarían 3000&nbsp;años de combustión de combustibles para que se alterara el clima del planeta, todo bajo la suposición que los océanos captarían todo el CO<sub>2</sub> (actualmente se sabe que los océanos han absorbido un 48% del CO<sub>2</sub> antropogénico desde 1800).<ref>{{cita publicación  
+
Per la seua part, [[Svante August Arrhenius]], va publicar en 1903 ''Lehrbuch der Kosmischen Physik'' ''(Tratat de física del cosmos)'',<ref>Svante Arrhenius (1903): ''Lehrbuch der Kosmischen Physik'' (vols. I y II, 1026 páginas). Leipzig: S. Hirschel Publishing House. también [http://www.globalwarmingart.com/images/1/18/Arrhenius.pdf On the Influence of Carbonic Acid in the Air upon the Temperature of the Ground] (1896) (en inglés)</ref> el qual tractava per primera volta de la possibilitat de que la cremada de combustibles fòssils incrementara la temperatura mija de la Terra. Entre atres coses calculava que es necessitarien 3000 anys de combustió de combustibles per a que s'alterara el clima del planeta, tot baix la suposició de que els oceans captarien tot el CO<sub>2</sub> (actualment se sap que els oceans han absorbit un 48% del CO<sub>2</sub> antropogènic des de 1800).<ref>{{cita publicación  
|autor = Christopher L. Sabine, Richard A. Feely, Nicolas Gruber, Robert M. Key, Kitack Lee, John L. Bullister, Rik Wanninkhof, C. S. Wong, Douglas W. R. Wallace, Bronte Tilbrook, Frank J. Millero, Tsung-Hung Peng, Alexander Kozyr, Tsueno Ono, and Aida F. Rios |título = The Oceanic Sink for Anthropogenic CO<sub>2</sub> |año = 2004 |publicación = science |volumen = 5682 |número = 1097403 |id = p. 367 - 371 |url = http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/sci;305/5682/367?maxtoshow=&HITS=10&hits=10&RESULTFORMAT=&fulltext=1800+co2+45%25&searchid=1&FIRSTINDEX=0&resourcetype=HWCIT}}</ref> Arrhenius estimó el incremento de la temperatura del planeta cuando se dobla la concentración de dióxido de carbono de la atmósfera, eventualmente calculando este valor en 1,6 [[grado Celsius|Centígrados]] sin vapor de agua en la atmósfera y 2,1&nbsp;°C con vapor presente. Estos resultados están dentro de los parámetros generalmente aceptados en la actualidad.<ref>Por ejemplo: [[Julián Adem]] y René Garduño. (1998): [http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/568/56837201.pdf Feedback effects on the atmosphere CO2-induced warning]</ref> Arrhenius otorgaba una valoración positiva a este incremento de temperatura porque imaginaba que aumentaría la [[superficie cultivable]] y que los países más septentrionales serían mas productivos.
+
|autor = Christopher L. Sabine, Richard A. Feely, Nicolas Gruber, Robert M. Key, Kitack Lee, John L. Bullister, Rik Wanninkhof, C. S. Wong, Douglas W. R. Wallace, Bronte Tilbrook, Frank J. Millero, Tsung-Hung Peng, Alexander Kozyr, Tsueno Ono, and Aida F. Rios |título = The Oceanic Sink for Anthropogenic CO<sub>2</sub> |año = 2004 |publicación = science |volumen = 5682 |número = 1097403 |id = p. 367 - 371 |url = http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/sci;305/5682/367?maxtoshow=&HITS=10&hits=10&RESULTFORMAT=&fulltext=1800+co2+45%25&searchid=1&FIRSTINDEX=0&resourcetype=HWCIT}}</ref> Arrhenius va estimar l'increment de la temperatura del planeta quan la concentració de diòxit de carbono de l'atmòsfera és el doble, eventualment calculant este valor en 1,6 [[grau Celsius|Centígrats]] sense vapor d'aigua en l'atmòsfera i 2,1°C en vapor present. Estos resultats estan dins dels paràmetros generalment acceptats en l'actualitat.<ref>Per eixemple: [[Julián Adem]] i René Garduño. (1998): [http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/568/56837201.pdf Feedback effects on the atmosphere CO2-induced warning]</ref> Arrhenius otorgava una valoració positiva ad est increment de temperatura perque imaginava que aumentaria la [[superfície cultivable]] i que els països més septentrionals serien més productius.
 +
En les décades següents, les teories d'Arrhenius foren poc valorades puix es pensava que el CO<sub>2</sub> no influia en la temperatura del planeta i l'efecte hivernàcul s'atribuia exclusivament al vapor d'aigua. No obstant, i 35 anys després de que ARRHENIUS publicara la seua teoria, [[Guy Stewart Callendar|Guy S. Callendar]], ingenier britànic especialiste en vapor, va publicar començant en 1938, varis ensajos en els que corregia algunes estimacions realisades per Arrhenius, <ref>The Artificial Production of Carbon Dioxide and Its Influence on Temperature, Quarterly J. Royal Meteorological Society 64: 223-40. Enllaç a revisió crítica, comentaris i artícul mateix (tot en anglés) [http://wiki.nsdl.org/index.php/PALE:ClassicArticles/GlobalWarming/Article6 aquí]. - "On the Amount of Carbon Dioxide in the Atmosphere," Tellus, vol. 10, no. 2 (1958), pp. 243-248.- "Temperature fluctuations and trends over the Earth," Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society, vol. 87, no. 371 (January 1961), pp. 1-12.</ref> com la capacitat dels oceans per a absorbir CO<sub>2</sub>. A partir d'un increment observable d'aproximadament mig [[Grau Fahrenheit]] (uns 0,275°C) entre 1880 i 1934, Callendar va estimar que l'increment [[Mija aritmètica|promig]] en la temperatura era 0,005°C per any en eixa época (actualment s'estima que en la segona mitat del segle XX s'ha produït un increment de 0,013°C a l'any {{Cita Harvard|IPCC|2007|p=30}}). Callendar argumentava també que l'activitat humana havia incrementat el [[diòxit de carbono]] en l'atmòsfera aproximadament un 10% des de l'inici del segle. Açò va reviure la sugerència d'Arrhenius i és conegut com a “Efecte Callendar”.<ref> por ejemplo: [http://elcomercio.pe/impresa/notas/dos-siglos-cambio-climatico/20091222/384542 Dos segles de canvi climàtic]</ref>
   −
En las décadas siguientes, las teorías de Arrhenius fueron poco valoradas pues se creía que el CO<sub>2</sub> no influía en la temperatura del planeta y el efecto invernadero se atribuía exclusivamente al vapor de agua. Sin embargo, y 35 años después de que Arrhenius publicara su teoría, [[Guy Stewart Callendar|Guy S. Callendar]], ingeniero británico especialista en vapor, publicó empezando en 1938, varios ensayos en los que que corregía algunas estimaciones realizadas por Arrhenius,<ref>The Artificial Production of Carbon Dioxide and Its Influence on Temperature, Quarterly J. Royal Meteorological Society 64: 223-40. Enlace a revisión critica, comentarios y articulo mismo (todo en inglés) [http://wiki.nsdl.org/index.php/PALE:ClassicArticles/GlobalWarming/Article6 aquí]. - "On the Amount of Carbon Dioxide in the Atmosphere," Tellus, vol. 10, no. 2 (1958), pp. 243-248.- "Temperature fluctuations and trends over the Earth," Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society, vol. 87, no. 371 (January 1961), pp. 1-12.</ref> como la capacidad de los océanos para absorber CO<sub>2</sub>. A partir de un incremento observable de aproximadamente medio [[Grado Fahrenheit]] (unos 0,275&nbsp;°C) entre 1880 y 1934, Callendar estimó que el incremento [[Media aritmética|promedio]] en la temperatura era 0,005&nbsp;°C por año en ese período (actualmente se estima que en la segunda mitad del siglo&nbsp;XX se ha producido un incremento de 0,013&nbsp;°C al año {{Cita Harvard|IPCC|2007|p=30}}). Callendar argumentaba también que la actividad humana había incrementado el [[dióxido de carbono]] en la atmósfera en alrededor de 10% desde el comienzo del siglo. Esto revivió la sugerencia de Arrhenius y es conocido como “Efecto Callendar”.<ref> por ejemplo: [http://elcomercio.pe/impresa/notas/dos-siglos-cambio-climatico/20091222/384542 Dos siglos de cambio climático]</ref>
+
Entre atres, Roger Revelle -director del Scripps Institution of Oceanography, en California- pensava que la sugerència de Callendar era implausible: qualsevol "excés" de CO<sub>2</sub> atmosfèric seria -en la seua opinió- absorbit per processos naturals. Açò donà orige al començament d'un debat científic. Eventualment, [[Charles D. Keeling]], treballant baix la direcció de Revelle i en el marc de l'[[Any Geofísic Internacional]], va realisar una serie de mesures -entre 1957 i 1959- en llocs remots i vent amunt de llocs poblats (Keeling usava senyes d'una estació en [[Mauna Loa]] i atra en l'[[Antàrtida]]) durant els dihuit mesos de l'any geofísic.
   −
Entre otros, Roger Revelle -director del Scripps Institution of Oceanography, en California- creía que la sugerencia de Callendar era implausible: cualquier "exceso" de CO<sub>2</sub> atmosférico sería -en su opinión- absorbido por procesos naturales. Esto dio origen al comienzo de un debate científico. Eventualmente, [[Charles D. Keeling]], trabajando bajo la dirección de Revelle y en el marco del [[Año Geofísico Internacional]], llevó a cabo una serie de medidas -entre 1957 y 1959- en sitios remotos y viento arriba de sitios poblados (Keeling usaba datos de una estación en [[Mauna Loa]] y otra en la [[Antártica]]) durante los dieciocho meses del año geofísico.
+
Els resultats foren clars i negatius per a la posició de Revelle, mostrant sense dubtes que no sols havia hagut un increment del diòxit de carbono atmosfèric en relació al segle XIX, sino que ademés fins i tot havia hagut un increment durant el temps de les medicions mateixes.<ref>C.D. Keeling, [http://scrippsco2.ucsd.edu/publications/keeling_proceeding_1957.pdf Variations in concentración and isotopic abundances of atmospheric carbon dioxide] Proceedings of the conference on recent research in climatology, edited by H. Craig, Committee on Research in Water Resources and University of California, Scripps Institution of Oceanography, La Jolla, California, 43-49, 1957. (text complet en anglés) - C. D. Keeling, The Concentration and Isotopic Abundances of Atmospheric Carbon Dioxide in Rural Areas, Geochimica et Cosmochimica Acta, 13, 322-334, 1958.</ref>  
Los resultados fueron claros y negativos para la posición de Revelle, mostrando sin dudas que no sólo había habido un incremento del dióxido de carbono atmosférico en relación al siglo XIX, sino que además incluso había habido un incremento durante el periodo de las mediciones mismas.<ref>C.D. Keeling, [http://scrippsco2.ucsd.edu/publications/keeling_proceeding_1957.pdf Variations in concentración and isotopic abundances of atmospheric carbon dioxide] Proceedings of the conference on recent research in climatology, edited by H. Craig, Committee on Research in Water Resources and University of California, Scripps Institution of Oceanography, La Jolla, California, 43-49, 1957. (texto completo en inglés) - C. D. Keeling, The Concentration and Isotopic Abundances of Atmospheric Carbon Dioxide in Rural Areas, Geochimica et Cosmochimica Acta, 13, 322-334, 1958.</ref>  
     −
Un poco antes, la [[Organización Meteorológica Mundial]] ya había iniciado diversos planos de seguimiento, los cuales tenían como objetivo entre otras cosas, el de calcular los niveles de CO<sub>2</sub> en la troposfera. Esas observaciones fueron facilitadas por el desarrollo -en los años cuarenta- de la [[espectrofotometría]] de [[infrarrojos]], la cual ha permitido conocer que el CO<sub>2</sub> absorbe la luz de manera distinta al vapor de agua, incrementando notablemente el efecto invernadero. Todo esto fue resumido por [[Gilbert Plass]] en el año 1955.  
+
Un poc abans, l'[[Organisació Meteorològica Mundial]] ya havia iniciat diversos plans de seguiment, els quals tenien com a objectiu entre atrescoses, el de calcular els nivells de CO<sub>2</sub> en la troposfera. Eixes observacions foren facilitades pel desenroll -en els anys quaranta- de l'[[espectrofotometria]] d'[[infrarrojos]], la qual ha permés coneixer que el CO<sub>2</sub> absorbix la llum de manera distinta al vapor d'aigua, incrementant notablement l'efecte hivernàcul. Tot açò fon resumit per [[Gilbert Plass]] en l'any 1955.
   −
Keeling continuo por otros cuarenta años sus observaciones; esas demostraron continua y repetidamente la corrección de su observación inicial. Keeling estableció que, sin importar donde se tomaran las medidas -ya sea ciudades o campos, valles o montes- la medida promedio del CO2 atmosférica es la misma, con leves variaciones de temporada (el promedio es más alto en el invierno del hemisferio norte) y que el incremento promedio es 1,5 partes por millón por año. Estos resultados permanecen sin cuestionamiento científico hasta el presente.<ref>Jeffrey Masters: [http://www.wunderground.com/blog/JeffMasters/comment.html?entrynum=19&tstamp=200506 The Keeling Curve]</ref>
+
Keeling va continuar per atres quaranta anys le seues observacions; que demostraren continua i repetidament la correcció de la seua observació inicial. Keeling va establir que, sense importar on es pregueren les mesures -ya siga ciutats o camps, valls o monts- la mesura promig del CO<sub>2</sub> atmosfèric és la mateixa, en lleus variacions de temporada (el promig és més alt en l'hivern de l'hemisferi nort) i que l'increment promig és 1,5 parts per milló per any. Estos resultats permaneixen sense questionar per la comunitat científica fins al present.<ref>Jeffrey Masters: [http://www.wunderground.com/blog/JeffMasters/comment.html?entrynum=19&tstamp=200506 The Keeling Curve]</ref>
   −
El primer modelo estadístico de evolución del clima fue desarrollado en 1972 por [[Klauss Hasselmannn]] del [[Instituto Max Planck]].
+
El primer model estadístic d'evolució del clima fon desenrrollat en 1972 per [[Klauss Hasselmannn]] de l'[[Institut Max Planck]].
    
== Calfament global i canvi climàtic produït pels GEH (Gasos d'Efecte Hivernàcul) ==
 
== Calfament global i canvi climàtic produït pels GEH (Gasos d'Efecte Hivernàcul) ==
336

edicions

Menú de navegació