Canvis

[[Image: embarcament moriscs valencia.jpg|thumb|right|300px|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]].]]

[[Image: embarcament moriscs valencia.jpg|thumb|right|300px|Embarcament dels moriscs en Valéncia, de [[Pere Oromig]].]]

Els moriscs (paraula que deriva de [[moro]]) foren els musulmans de la península ibèrica batejats després de la pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de [[1502]]. Tant els convertits en anterioritat al catolicisme romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament en avant passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en la época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del [[Regne de Castella]], ya que en [[Aragó]] se'ls dia simplement moros i en [[Valéncia]] sarraïns.

Els '''moriscs''' (paraula que deriva de [[moro]]) foren els musulmans de la [[Península Ibèrica]] batejats després de la pragmàtica dels [[Reis Catòlics]] del [[14 de febrer]] de [[1502]]. Tant els convertits en anterioritat al [[Iglésia Católica|catolicisme]] romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament en avant passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en la época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del [[Regne de Castella]], ya que en [[Aragó]] se'ls dia simplement moros i en [[Valéncia]] sarraïns.

Foren numerosos en [[Aragó]] i el [[Regne de Valéncia]].

Foren numerosos en [[Aragó]] i el [[Regne de Valéncia]].

== Demografia en el Regne de Valéncia ==

== Demografia en el Regne de Valéncia ==

El segon (el primer és en [[Granada]]) major contingent de moriscs se concentrava en esta zona. en la que era al voltant d'un terci de la població. Protegits pels senyors dels que eren vasalls, a causa dels forts imposts que pagaven, els moriscs valencians també estaven poc aculturats. L'us de la llengua àrap era corrent, en situació de bilingüisme en el [[valencià]], i la pràctica de la fe musulmana era notòria, a pesar de la teòrica pertenència d'esta comunitat a l'Iglésia. Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la [[Península Ibèrica]]. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.

El segon (el primer és en [[Granada]]) major contingent de moriscs se concentrava en esta zona. en la que era al voltant d'un terci de la població. Protegits pels senyors dels que eren vasalls, a causa dels forts imposts que pagaven, els moriscs valencians també estaven poc aculturats. L'us de la llengua àrap era corrent, en situació de bilingüisme en el [[valencià]], i la pràctica de la fe musulmana era notòria, a pesar de la teòrica pertenència d'esta comunitat a l'Iglésia. Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la Península Ibèrica. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua [[àrap]], establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.