Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2000 bytes eliminats ,  19:57 8 maig 2022
Pàgina redirigida a Carlemany
Llínea 1: Llínea 1: −
Carles I, conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on Carlomagno), naixcut en 742, 747 o 748 i morí el 28 de giner 814 en Aquisgrá, es el membre mes prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no es el fundador dels carolingis.
+
#REDIRECCIÓ [[Carlemany]]
Fill de Pipí el breu, es el rei dels francs des de 768, se convertix en rei dels llombarts en 774 i fon coronat emperador en roma pel papa Lleó III el 25 de decembre de 800, dins d'una dignitat que desapareixqué en l'any 476 en occident.
  −
Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una serie de campanyes militars, en particular contra els sajons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en Itàlia i els musulmans d'Espanya .
  −
Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi".
  −
 
  −
Carlomagnopot ser considerat com el "Pare d'Europa", sempre per a laconsolidació d'una part important d'Europa occidental, i establíels principis de govern que han heretat els grans estats europeus.
  −
 
  −
==Context politic==
  −
 
  −
Enel sigle VI, els francs germànics de l'oest havia segutcristianisada i França, governada pels merovingis, era el mespoderós dels regnes que succeiren a l'Imperi Romà d'Occident. Perodesprés de la Batalla de Tertry, els merovingis se reduïren a unestat d'impotència, per al que han segut nomenats els “fainéantsrois”. Casi tots els poders governamentals, es eixercit perl'alcalde del palau.
  −
En687, Pepí d'Heristal, alcalde del palau d'Austrasia, posà fi a lacontendent entre varis reines i les seues alcaldes en la seuavictòria en Tertry i se convertí en l'únic governador del regnefranc. Pepí mateix era el net de dos de les figures mes importantsdel Regne d'Austrasia, Sant Arnulfo de Metz i Pepí de Landen. Pepiel Mig fon substituït finalment pel seu fill illegítim de Carles,mes tart conegut com Carles Martel.
  −
 
  −
 
  −
 
  −
 
  −
 
  −
 
  −
 
  −
[[Categoria: Edat Mija]]
  −
[[Categoria:Història d'Europa]]
 
157 334

edicions

Menú de navegació