157 038
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − [[Image:densitatcomarques.png|thumb|right|260px|<center>Densitat de població per comarques</center>]] − La població valenciana tradicionalment es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Riu Xúquer|Xúquer]], [[Riu Túria|Túria]], [[Riu Segura|Segura]] i [[Riu Vinalopó|Vinalopó]]), aixina com en poblacions costeres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Villena]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]]. − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Distribució de la població
La [[Comunitat Valenciana]] conta en 5.111.706 habitants censats en l'any [[2010]] segons l'INE, lo que representa un 10,81% de la població d'[[Espanya]] i la convertix en la quarta comunitat autònoma de l'estat per número d'habitants. La seua població es troba molt desigualment distribuïda, estant concentrada en la franja costera i presentant una densitat de població mija de 219,81 hab/km2. La regió presenta un fort creiximent demogràfic des dels anys [[1960]]; un 15,0% de la seua població és de nacionalitat estrangera (INE [[2010]])
La [[Comunitat Valenciana]] conta en 4.939.550 habitants censats en l'any [[2015]] segons l'[[INE]], lo que representa un 10,70% de la població d'[[Espanya]] i la convertix en la quarta comunitat autònoma de l'estat per número d'habitants. La seua població es troba molt desigualment distribuïda, estant concentrada en la franja costera i presentant una densitat de població mija de 215,2 hab/km2. La regió presenta un fort creiximent demogràfic des dels anys [[1960]]; un 15,0% de la seua població és de nacionalitat estrangera (INE [[2010]])
== Distribució de la població ==
== Distribució de la població ==
D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les zones centrals i del sur, i menor en les zones del nort i del interior. També afectà a la demografia (i és provablement l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[segle XX]] en ciutats no costeres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Villena]] i [[Vall d'Uxó]].
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=70% style="float:left; text-align:center; margin-left:3px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=80 style="color:white;"|Població de la Comunitat Valenciana per províncies (2010)
|-bgcolor=#efefef
!width=30% |Província
!width=30% |Població
!width=20% |Densitat (en hab/km²)
!width=10% |% Valencià
!width=10% |% Espanya
|-
|align=left| [[Província de Valéncia|Valéncia]] ||2.578.719||239,59||50,39%||5,47%
|-
|align=left| [[Província d'Alacant|Alacant]] ||1.934.127||332,55 ||37,80%||4,12%
|-
|align=left| [[Província de Castelló|Castelló]] ||604.344||91,12||11,81%||1,28%
|-
|align=left| [[Comunitat Valenciana]] ||'''5.117.190 '''||'''219,81'''||'''100%'''||'''10,87%'''
|-
|}
<br>
<br>
<br>
<br>
La població valenciana tradicionalment es concentrava en localitats i zones de cultiu en la ribera dels rius més importants ([[Riu Xúquer|Xúquer]], [[Riu Túria|Túria]], [[Riu Segura|Segura]] i [[Riu Vinalopó|Vinalopó]]), aixina com en poblacions costeres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Villena]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les zones centrals i del sur, i menor en les zones del nort i del interior. També afectà a la demografia (i és provablement l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costeres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Villena]] i [[Vall d'Uxó]].
En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (principalment les dos majors l'àrea metropolitana de Valéncia i la d'Alacant-Elig) i, molt especialment, en pobles i ciutats costeres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les époques de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel turisme.
En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (principalment les dos majors l'àrea metropolitana de Valéncia i la d'Alacant-Elig) i, molt especialment, en pobles i ciutats costeres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les époques de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel turisme.