Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
72 bytes afegits ,  23:05 7 gin 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
[[Image:templeri.jpg|thumb|rigth Cavaller Templari]]
 +
 
En l’any 1118, uns nobles cavallers feren vots avant el Patriarca comprometent-se a viure en castitat, obediencia i pobrea donant ses bens al servici del Nostre Senyor Jesucrist.
 
En l’any 1118, uns nobles cavallers feren vots avant el Patriarca comprometent-se a viure en castitat, obediencia i pobrea donant ses bens al servici del Nostre Senyor Jesucrist.
 
Els primers Cavallers que fundaren esta Orde foren Huc de Payens i Geofret de Saint-Omer als que es foren sumant uns atres monges-soldats. A manera d’allojament, el rei [[Baldui II]] els albergà temporalment en el seu palau contigu al [[Temple de Salomo]]; d’ahi rebrern  el nom de '''Cavallers del Temple''' o '''Templaris'''.
 
Els primers Cavallers que fundaren esta Orde foren Huc de Payens i Geofret de Saint-Omer als que es foren sumant uns atres monges-soldats. A manera d’allojament, el rei [[Baldui II]] els albergà temporalment en el seu palau contigu al [[Temple de Salomo]]; d’ahi rebrern  el nom de '''Cavallers del Temple''' o '''Templaris'''.
Llínea 9: Llínea 11:  
Al llarc dels temps, els Templaris llevantaren impresionants castells en hermosos parages com el famos castell de Ponferrada.
 
Al llarc dels temps, els Templaris llevantaren impresionants castells en hermosos parages com el famos castell de Ponferrada.
   −
Foren les enormes riquees dels Templaris les que despertaren la gomia dels sobirans i Papes, i es el desig d’apoderar-se dels bens del Temple al que es precis culpar en relacio en els primers atacs llançats contra l’Orde i les calumnies de que se serviren per a destruir-la. L’historia no dona uns atres motius a la conducta del Papa [[Clement V]] i de [[Felip el Fermos]] cap als Templaris.
+
Foren les enormes riquees dels '''Templaris''' les que despertaren la gomia dels sobirans i Papes, i es el desig d’apoderar-se dels bens del Temple al que es precis culpar en relacio en els primers atacs llançats contra l’Orde i les calumnies de que se serviren per a destruir-la. L’historia no dona uns atres motius a la conducta del Papa [[Clement V]] i de [[Felip el Fermos]] cap als Templaris.
   −
Les costums dels Templaris foren tambe l’objecte de les acusacions. Se’ls acusà de practicar la sodomia, de renegar de Crist, de pisar i escopir sobre la creu en el rit d’iniciacio, de tindre conductes homosexuals, d’adorar a una especie d’idol en cara de demoni nomenat Baphomet, etc.
+
Les costums dels '''Templaris''' foren tambe l’objecte de les acusacions. Se’ls acusà de practicar la sodomia, de renegar de Crist, de pisar i escopir sobre la creu en el rit d’iniciacio, de tindre conductes homosexuals, d’adorar a una especie d’idol en cara de demoni nomenat Baphomet, etc.
 
Quan els Templaris s'enteraren de les acusacions que s'havien cometit sobre ells, presentaren les seues queixes al Cap de l'[[Iglesia]]. El rei de [[França]] s'encarregà d'enviar cartes secretes a tots els alcaldes i senescals del distrit on se donava l'orde d'armar-se i arrestar a tots els Templaris i conducïr-los a les fortalees corresponents.
 
Quan els Templaris s'enteraren de les acusacions que s'havien cometit sobre ells, presentaren les seues queixes al Cap de l'[[Iglesia]]. El rei de [[França]] s'encarregà d'enviar cartes secretes a tots els alcaldes i senescals del distrit on se donava l'orde d'armar-se i arrestar a tots els Templaris i conducïr-los a les fortalees corresponents.
 
La voluntat del rei se vio complida el 13 d'[[octubre]] de 1307. Tambe s'ha detingut a [[Jacques de Molay]], l'ultim gran mestre de l'Orde.
 
La voluntat del rei se vio complida el 13 d'[[octubre]] de 1307. Tambe s'ha detingut a [[Jacques de Molay]], l'ultim gran mestre de l'Orde.
   −
Els Templaris estaven debilitats per les tortures, els interrogatoris i el cautiveri; tant es aixina que moltess d'ells apenes se sostenien en peu. Per eixo es comprensible que uns homens someses en tal estat confesaren quant volgueren els seus bochins, encara seent les seues declaracions falses.
+
Els '''Templaris''' estaven debilitats per les tortures, els interrogatoris i el cautiveri; tant es aixina que moltess d'ells apenes se sostenien en peu. Per eixo es comprensible que uns homens someses en tal estat confesaren quant volgueren els seus bochins, encara seent les seues declaracions falses.
 
Els Cavallers Templaris foren torturats d'una forma tan brutal i despiadada que dels 138 interrogats en [[Paris]] des del 19 d'octubre al 24 de novembre, 36 falliren durant en proces.
 
Els Cavallers Templaris foren torturats d'una forma tan brutal i despiadada que dels 138 interrogats en [[Paris]] des del 19 d'octubre al 24 de novembre, 36 falliren durant en proces.
 
Es diu que els Templaris se disposaven a traure els seus bens de [[França]] quan les arrestaren. Si pogueren salvar algu tesor, ¿on estan en este moment amagats?
 
Es diu que els Templaris se disposaven a traure els seus bens de [[França]] quan les arrestaren. Si pogueren salvar algu tesor, ¿on estan en este moment amagats?
1334

edicions

Menú de navegació