211
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 35:
Llínea 35: + + +
→Història
[[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
[[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
==Història==
==Història==
===Prehistoria===
En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació desde la [[Prehistoria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en elsegle XIX per [[Juan Vilanova i Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periode, el del coure. Posteriorment, en 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.
===Edat Antiga===
===Edat Antiga===
En epoca iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que es una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periode iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen varies viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.
En epoca iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que es una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periode iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen varies viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.