Canvis

[[Image:JuanVilanova.jpg|thumb|right|250px|<center>Juan Vilanova y Piera</center>]]

[[Image:JuanVilanova.jpg|thumb|right|250px|<center>Juan Vilanova y Piera</center>]]

'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valencia]], 1821 - [[Madrit]], 1893) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].

'''Juan Vilanova i Piera''' ([[Valencia]], [[1821]] - [[Madrit]], [[1893]]) fon un geolec i paleontolec [[valencià]].

Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del segle XIX. Una de les maximes autoritats en estes disciplines en [[Espanya]], s'empenyà en incorporar la ciencia espanyola a l'estat d'investigacio europea.

Juan Vilanova fon un referent de la paleontologia, geologia i prehistoria en la segona mitat del [[segle XIX]]. Una de les màximes autoritats en estes disciplines en [[Espanya]], s'empenyà en incorporar la ciencia espanyola a l'estat d'investigacio europea.

==Biografia==

==Biografia==

Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'Oviedo i despres de viajar a París a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per Europa en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en 1852 catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despres de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingue fins la seua jubilacio.

Conseguí una plaça de catedratic d'Historia Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i després de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Historia Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despres de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio.

Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la Terra en dita universitat.

Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat.

En 1867, propon la realisació de Congressos Geologics Internacionals, donant mostres de la seua activitat d'investigació i continu contacte en els seus coleges internacionals.

En [[1867]], propon la realisació de Congressos Geologics Internacionals, donant mostres de la seua activitat d'investigació i continu contacte en els seus coleges internacionals.

Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de Castello i Valencia. Esta es una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.

Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta es una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol.

Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Historia Natural en 1871 en la que participà molt activament i de la que fon president en 1878. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].

Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Historia Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademes fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]].

Entre atres fets notables de la seua prolifica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en Espanya (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinio generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en 1893.  

Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinio generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]].  

En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingue en contra de les idees evolucionistes de Darwin i Huxley. Comell mateix dia:

En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia:

{{cita| «Conve tindre present que Moisés no es propongué donar en el Génesis un tractat de Geologia ni de ninguna atra ciencia, sino mes be fer comprendre als hebreus la grandea i omnipotencia del Deu Creador, i evitar d'esta manera que caigueren en l'idolatria; lo qual era mes facil de conseguir, dient que a la sola paraula de Deu “Fiat lux”, “aparegue la llum”, que si els haguera donat un tractat d'Optica.»}}

{{cita| «Conve tindre present que Moisés no es propongué donar en el Génesis un tractat de Geologia ni de ninguna atra ciencia, sino més be fer comprendre als hebreus la grandea i omnipotencia del Deu Creador, i evitar d'esta manera que caigueren en l'idolatria; lo qual era mes facil de conseguir, dient que a la sola paraula de Deu “Fiat lux”, “aparegue la llum”, que si els haguera donat un tractat d'Optica.»}}

==Obra==

==Obra==

Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home (1872). Ademes d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Historia Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre 1872 i 1876 i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.

Publicà diverses obres sobre prehistoria espanyola com Orige, Naturalea i Antigor de l'home ([[1872]]). Ademes d'en les arees de geologia, paleontologia i prehistoria, destacà en la divulgació. Eixemple destacat d'esta faceta es l'obra La Creació. Historia Natural, que baix la seua direcció publicà Montaner i Simón entre [[1872]] i [[1876]] i que inclou un extens prolec a on expón la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació en Espanya d'El orige de les especies.

Escrigue ademes un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses lamines.

Escrigue ademes un Compendi de Geologia, Madrit: Imprenta d'Aleixandre Gómez Fuentenebro, 1872, dividit en quatre parts i a on borda qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia en numeroses lamines.