Canvis

[[Image:Gil-Albert.jpg|thumb|300px|'''Joan Gil-Albert''', poeta i escritor valencià]]

[[Image:Gil-Albert.jpg|thumb|300px|'''Joan Gil-Albert''', poeta i escritor valencià]]

'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d'abril]] de [[1904]] - [[Valéncia]] [[3 de juliol]] de [[1994]], es un poeta valencià de la [[Generació del 27]]. Naixqué en [[Alcoy]] el 1 d’abril de [[1904]] en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat Carrer Sant Llorenç).  

'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d'abril]] de [[1904]] - [[Valéncia]] [[3 de juliol]] de [[1994]], es un poeta [[Comunitat Valecniana|valencià]] de la [[Generació del 27]]. Naixqué en [[Alcoy]] el [[1 d'abril]] de [[1904]] en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat Carrer Sant Llorenç).  

   

   

==Infància==

==Infància==

   

   

==Ideologia politica==

==Ideologia politica==

A partir de [[1929]] escomença a interessar-se per la politica. Mes tart se sent molt d’esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L’actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.

A partir de [[1929]] escomença a interessar-se per la política. Més tart se sent molt d’esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L’actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.

Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.

Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.

El seu primer llibre de versos aparegué publicat en [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]).

El seu primer llibre de versos aparegué publicat en [[1936]], per [[Manuel Altolaguirre]], en el títul de “Misteriosa presencia”, seguit de “Candente horror”, en el mateix any i "Son nombres ignorados" ([[1938]]).

En [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els ultims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduits al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança d’Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns messos, despres representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].

En [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els ultims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduits al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança d’Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns messos, després representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].

==L'exili==

==L'exili==

En [[Mexic ciutat]] treballà Gil-Albert com a secretari de [[Taller]], revista que dirigia [[Octavio Paz]] i feya la critica de cine en la revista [[Romance]]. Colabora tambe en les publicacions [[Letras de Méjico]] i [[El hijo Pródigo]]. En estes i atres publicacions mexicanes continua publicant poemes i obra diversa.

En [[Mexic ciutat]] treballà Gil-Albert com a secretari de [[Taller]], revista que dirigia [[Octavio Paz]] i feya la critica de cine en la revista [[Romance]]. Colabora tambe en les publicacions [[Letras de Méjico]] i [[El hijo Pródigo]]. En estes i atres publicacions mexicanes continua publicant poemes i obra diversa.

A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pagina lliteraria de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despres torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys mes fins a tornar a [[Valencia]].

A finals de [[1942]] viaja a [[Buenos Aires]], a on residix una temporada colaborant en els diaris argentins [[Sur]] i en la pagina lliteraria de [[La Nación]]. Alli coneix entre atres escritors a [[Jose Luis Borges]]. Despres torna a [[Mexic]] de nou a on va residir dos anys més fins a tornar a [[Valencia]].

En [[Mexic]] s’obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s’interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua familia ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.

En [[Mexic]] s’obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s’interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua família ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.

== Un atra vegada en Valencia==

== Un atra vegada en Valencia==

La seua tornada te lloc a finals d’[[Agost]] de [[1947]] retrobant-se a la seua familia en sa casa d’[[El Salt]], en [[Alcoy]].

La seua tornada te lloc a finals d’[[agost]] de [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d’[[El Salt]], en [[Alcoy]].

Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situacio economica es desfa i algunes propietats familiars son venudes, per eixemple la casa d’[[El Salt]].

Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació económica es desfa i algunes propietats familiars son venudes, per eixemple la casa d’[[El Salt]].

Despres de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.

Després de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.

   

   

Com a contrast de la seua situacio economica, lliterariament, en estos ultims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d’escritors mes jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d’ells, atrets per l’honestitat i calitat de la seua persona.

Com a contrast de la seua situació económica, lliterariament, en estos ultims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d’escritors mes jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d’ells, atrets per l’honestitat i calitat de la seua persona.

Trobà, a partir de [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.

Trobà, a partir de [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.