Canvis

'''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre el [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]].

'''Jordi de Capadòcia''' és el nom d'un [[hipòtesis|hipotètic]] soldat romà de [[Capadòcia]] (en l'actual [[Turquia]]), [[màrtir]] i més tart [[sant]] cristià. Se li atribuïx haver vixcut entre el [[275]] o [[280]] i el [[23 d'abril]] de [[303]]. És considerat un parent de santa [[Nina de Georgia|Nina]].

La seua popularitat en la [[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creençes cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— En el món [[islamisme|musulmà]]  i en les religions afroamericanes.

La seua popularitat en la [[Edat Mija]] li ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i inclús —En un fenomen de [[sincretisme]]— En el món [[islamisme|musulmà]]  i en les religions afroamericanes.

== La vida de Jordi de Capadòcia ==

== La vida de Jordi de Capadòcia ==

La història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge.

La història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge.

Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[arxidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del culte de Jorge. Un pelegrí anònim de [[Piacenza]] menciona el mateix cap al [[570]].

Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[archidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del cult de Jorge. Un pelegrí anònim de [[Piacenza]] menciona el mateix cap al [[570]].

L'església fon destruïda en [[1010]] i més tard reconstruïda pels [[Cruzada|cruzados]]. En [[1191]] i durant la [[Tercera Croada]] ([[1189]]–[[1192]]), l'església fon destruïda de nou per les forces de [[Saladino]]. Una nova església fon erigida en [[1872]] i encara es manté en peu.

L'església fon destruïda en [[1010]] i més tard reconstruïda pels [[Cruzada|cruzados]]. En [[1191]] i durant la [[Tercera Croada]] ([[1189]]–[[1192]]), l'església fon destruïda de nou per les forces de [[Saladino]]. Una nova església fon erigida en [[1872]] i encara es manté en peu.

En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''».

En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''».

Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]]'', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i meravelles més enllà de qualsevol credibilitat''».

Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]]'', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''».

Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] l'any [[680]].

Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] l'any [[680]].

En algunes històries apareix el rei, son pare, demanant per la vida de la seua filla, pero sense èxit. Quan estava a punt de ser devorada pel dragó, apareix Jorge en un dels seus viages (sovint a [[cavall]]), s'enfronta en el dragó, ho mata i salva a la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el [[paganisme]] i abracen el [[cristianisme]].

En algunes històries apareix el rei, son pare, demanant per la vida de la seua filla, pero sense èxit. Quan estava a punt de ser devorada pel dragó, apareix Jorge en un dels seus viages (sovint a [[cavall]]), s'enfronta en el dragó, ho mata i salva a la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el [[paganisme]] i abracen el [[cristianisme]].

La història, antigament considerada verdadera, ha sigut abandonada progressivament. D'atra banda, pocs dubten que continga un ric simbolisme religiós, per al que s'han proposat diverses interpretacions.

La història, antigament considerada verdadera, ha sigut abandonada progressivament. D'atra banda, pocs dubten que continga un ric simbolisme religiós, per al que s'han propost diverses interpretacions.

* Una antiga interpretació cristiana del mite: Jorge seria el creient, el cavall blanc l'Església i el dragó representaria el [[paganisme]], la [[idolatria]], la tentació i [[Satanàs]].

* Una antiga interpretació cristiana del mit: Jorge seria el creent, el cavall blanc l'Església i el dragó representaria el [[paganisme]], la [[idolatria]], la tentació i [[Satanàs]].

* Alguns historiadors laics consideren que la història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganismo|paganos]]. Un candidat a predecesor de Jorge de Capadòcia és el déu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc.

* Alguns historiadors laics consideren que la història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganisme|pagans]]. Un candidat a predecesor de Jorge de Capadòcia és el déu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc.

* D'atra banda, la història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós cassos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre Jordi i el dragó situen l'acció en [[Líbia]] (antigament, tota [[Àfrica]] del nort a l'oest de [[Egipte]]), és dir, l'acció en abdós cassos se situa en distents regnes «màgics».

* D'atra banda, la història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós cassos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre Jordi i el dragó situen l'acció en [[Líbia]] (antigament, tota [[Àfrica]] del nort a l'oest de [[Egipte]]), és dir, l'acció en abdós cassos se situa en distents regnes «màgics».

No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— van arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'església de Sant Jordi.

No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— van arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'església de Sant Jordi.

Esta iglésia, declarada en el sigle XX [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret|Jesucristo]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]].

Esta iglésia, declarada en el sigle XX [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]].

=== [[França]] ===

=== [[França]] ===

:La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens van lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres van ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], van ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]).

:La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens van lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres van ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], van ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]).

:[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat després de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada a Saragosa, en les premses de l'impresor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]].

:[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat després de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada a Saragosa, en les prenses de l'impressor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]].

* [[Catalunya]]

* [[Catalunya]]

:La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la [[Generalitat de Catalunya]]. Actualment la creu apareix en l'escut de [[Barcelona]].

:La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la [[Generalitat de Catalunya]]. Actualment la creu apareix en l'escut de [[Barcelona]].

:Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamismo|musulmanes]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea.

:Segons el ''Costumari Català'' de [[Joan Amades]], el fet que Jorge siga el patró dels cavallers és degut a l'ajuda que va prestar al rei [[Pere I d'Aragó]] en una batalla l'any [[1096]] contra els [[islamisme|musulmans]]. Per a agrair la gesta, el rei ho va nomenar no sols patró de la cavalleria, sino de la noblea.

:En Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a mitjan [[sigle XV]]. En [[1456]] s'oficialisa el patronage al declarar les [[Talls Catalanes]] el dia 23 d'abril com festiu.<ref>Lluís Millà i Reig, ''Sant Jordi patró de Catalunya'', p. 68.</ref> La festa s'ha convertit en el temps en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a l'amada una [[Rosa spp.|rosa]] roja. Més tard es va generalisar el costum que, com a contrapartida, les dones regalaren un [[llibre]] als seus amats, al coincidir la data en el [[Dia del Llibre]].

:En Catalunya la festa del [[Dia de Sant Jordi]] es va generalisar també a mijan [[sigle XV]]. En [[1456]] s'oficialisa el patronage al declarar les [[Talls Catalanes]] el dia 23 d'abril com festiu.<ref>Lluís Millà i Reig, ''Sant Jordi patró de Catalunya'', p. 68.</ref> La festa s'ha convertit en el temps en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a l'amada una [[Rosa spp.|rosa]] roja. Més tard es va generalisar el costum que, com a contrapartida, les dones regalaren un [[llibre]] als seus amats, al coincidir la data en el [[Dia del Llibre]].

:En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora la idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, on se suposa que hi ha un gran [[tresor]] que només pot ser trobat eixa nit.

:En [[Montblanc (Tarragona)]] es representa el 23 d'abril la llegenda de Sant Jordi i el dragó, ya que es commemora la idea dels fets en la ciutat. I en [[Sant Climent Sescebes]] hi ha una processó a la Roca Encantada, on se supon que hi ha un gran [[tesor]] que només pot ser trobat eixa nit.

* [[Comunitat Valenciana]]

* [[Comunitat Valenciana]]

=== [[Itàlia]] ===

=== [[Itàlia]] ===

A Itàlia, el culte a Jorge de Capadòcia va estar molt difós. En [[Roma]], [[Belisario]] (cap a [[527]]) va colocar sota la protecció de Jorge la [[Porta de Sant Sebastià]] (''Porta Sant Sebastiano'') i la [[església de Sant Jordi en Velabro]], on fon traslladat poc després un altre crani del sant, descobert en el patriarcat [[Letrán|lateranense]] del [[papa]] [[Zacarías (papa)|Zacarías]] ([[744]]–[[752]]).

A Itàlia, el cult a Jorge de Capadòcia va estar molt difòs. En [[Roma]], [[Belisario]] (cap a [[527]]) va colocar sota la protecció de Jorge la [[Porta de Sant Sebastià]] (''Porta Sant Sebastiano'') i la [[església de Sant Jordi en Velabro]], on fon traslladat poc després un atre cràneu del sant, descobert en el patriarcat [[Letrán|lateranense]] del [[papa]] [[Zacarías (papa)|Zacarías]] ([[744]]–[[752]]).

=== [[Rúsia]] ===

=== [[Rússia]] ===

La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país.

La image de Jorge de Capadòcia apareix en l'antic escut imperial i en l'escut nacional modern. Era l'antic emblema dels eixèrcits [[Rusia|rusos]] i va donar nom a la primera [[orde militar]] del país.

La [[Església Ortodoxa rusa]] celebra la seua festa com a patró de Rúsia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icones de [[Nóvgorod]] de la Universitat Estatal de la ciutat poseïx una colecció d'icones del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]].

La [[Església Ortodoxa russa]] celebra la seua festa com a patró de Rússia el [[3 de novembre]]. El «Gran Màrtir Jorge, portador de trofeu» es venera en forma de [[icona]] des de l'Edat Mijana. La galeria d'icons de [[Nóvgorod]] de la Universitat Estatal de la ciutat posseïx una colecció d'icons del sant dels sigles [[sigle XII|XII]] al [[sigle XVI|XVI]].

=== [[Ucrània]] ===

=== [[Ucrània]] ===

=== [[Malta]] ===

=== [[Malta]] ===

En l'illa de Malta se celebra la festa el Quart diumenge de juny i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer diumenge de juliol.

En l'illa de Malta se celebra la festa el Quart diumenge de juny i en [[Goig (illa)|Gozo]] el tercer dumenge de juliol.

== Sant Jordi en el món ==

== Sant Jordi en el món ==

Segons una llegenda, generada probablement pel rei [[Gebra Maskal Lalibela|Lalibela d'Etiopia]], quan este estava acabant una sèrie d'esglésies, es va aparéixer Sant Jordi en el seu [[Armadura (combat)|armadura]] i muntat en un cavall blanc. El rei va dir que el sant militar li va tirar en cara que cap temple estiguera dedicat a ell, per la qual cosa el rei va començar a colectar més impostos per a construir una com més pronte millor.

Segons una llegenda, generada probablement pel rei [[Gebra Maskal Lalibela|Lalibela d'Etiopia]], quan este estava acabant una sèrie d'esglésies, es va aparéixer Sant Jordi en el seu [[Armadura (combat)|armadura]] i muntat en un cavall blanc. El rei va dir que el sant militar li va tirar en cara que cap temple estiguera dedicat a ell, per la qual cosa el rei va començar a colectar més imposts per a construir una com més pronte millor.

Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les esglésies més belles de [[Etiopia]]. L'església està rodejada per mites i llegendes que afirmen que fon construïda pels [[templer]]s en el [[sigle XIII]] o que guarda el [[Arca de l'Aliança]] [[Biblia|bíblica]].

Aixina es va construir [[Bet Giyorgis]] ('Sant Jordi'), excavada en la roca, una de les esglésies més belles de [[Etiopia]]. L'església està rodejada per mites i llegendes que afirmen que fon construïda pels [[templer]]s en el [[sigle XIII]] o que guarda el [[Arca de l'Aliança]] [[Bíblia|bíblica]].

=== [[Brasil]] ===

=== [[Brasil]] ===

Portugal va portar el culte a les seues colònies. En els [[cultes afrobrasilers]] que practiquen la [[Santería]] s'identifica a Sant Jordi en [[Ogum]] u [[Ogún]] (en [[Rio de Janeiro (ciutat)|Río de Janeiro]], [[Recife]], [[Sant Pau (ciutat)|San Pablo]] i [[Porte Alegre]]), i en [[Oxóssi]] i [[Odé]] (en [[Badia]]), déu de la guerra i les armes, que es maneja el ferro.

Portugal va portar el cult a les seues colònies. En els [[cultes afrobrasilers]] que practiquen la [[Santería]] s'identifica a Sant Jordi en [[Ogum]] u [[Ogún]] (en [[Rio de Janeiro (ciutat)|Río de Janeiro]], [[Recife]], [[Sant Pau (ciutat)|San Pablo]] i [[Porte Alegre]]), i en [[Oxóssi]] i [[Odé]] (en [[Badia]]), déu de la guerra i les armes, que es maneja el ferro.

=== [[Mèxic]] ===

=== [[Mèxic]] ===

En l'estat de Durango de Mèxic, s'ha declarat patró festejable el dia 23 d'abril. Açò a causa de la seua mitologia de defendre davant de les «feres», en la ciutat de Durango abunden els [[insectes]] i [[aràcnids]].

En l'estat de Durango de Mèxic, s'ha declarat patró festejable el dia 23 d'abril. Açò a causa de la seua mitologia de defendre davant de les «feres», en la ciutat de Durango abunden els [[insectes]] i [[aràcnits]].

== En temps moderns ==

== En temps moderns ==

En [[1969]], el papa [[Pau VI]] va eliminar Sant Jordi del [[santoral católico|santoral]] de la [[Església Catòlica]], encara que no totalment, ya que ho va mantindre mantindre a nivell facultatiu (opcional). De totes maneres, la devoció popular no ha decaigut.

En [[1969]], el papa [[Pau VI]] va eliminar Sant Jordi del [[santoral catòlic|santoral]] de la [[Església Catòlica]], encara que no totalment, ya que ho va mantindre mantindre a nivell facultatiu (opcional). De totes maneres, la devoció popular no ha decaigut.

En la [[Església Ortodoxa]] encara és venerat com un Sant Major.

En la [[Església Ortodoxa]] encara és venerat com un Sant Major.

És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat Mijana]] d'este estament. En [[Rúsia]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. A Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]].

És un dels sants [[cavaller]]s, protector durant la [[Edat Mijana]] d'este estament. En [[Rúsia]] es va utilisar com principal emblema dels seus [[eixèrcit]]s. A Anglaterra i [[Provença]] s'usava el seu nom com [[crit de guerra]].

Diverses [[Orde militar|órdenes militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres.

Diverses [[Orde militar|órdens militars]] porten el seu nom o els seus símbols: la [[Orde de la Garrotera]], la [[Orde Teutònica]], la [[Orde de Calatrava]], la [[Sacra Orde Constantiniana]], la [[Orde de Sant Jordi d'Alfama]], entre atres.

També és patró de diverses atres professions i activitats: [[agricultor]]és, [[soldat]]s, [[Arquer (eixèrcit)|arqueros]], [[presoner]]s, [[ferrer]]s, gents del [[arts circenses|circo]], [[escultista]]s ([[:en:Scout|Scout]]), [[muntanyenc]]s, etc.

També és patró de diverses atres professions i activitats: [[agricultor]]és, [[soldat]]s, [[Arquer (eixèrcit)|arquers]], [[presoner]]s, [[ferrer]]s, gents del [[arts circenses|circ]], [[escultista]]s ([[:en:Scout|Scout]]), [[muntanyenc]]s, etc.

També és protector dels [[animal doméstico|animales domèstics]]. El seu nom és invocat contra les [[serp]]s verinoses, les malalties de la pell, el [[herpes]], la [[pesta]], la [[lepra]] i la [[sífilis]], i en els països [[eslau]]s contra el [[mal d'ull]].

També és protector dels [[animal doméstico|animales domèstics]]. El seu nom és invocat contra les [[serp]]s verinoses, les malalties de la pell, el [[herpes]], la [[pesta]], la [[lepra]] i la [[sífilis]], i en els països [[eslau]]s contra el [[mal d'ull]].

== Iconografia ==

== Iconografia ==

Sant Jordi es sol representar a [[Equus caballus|cavall]], habitualment blanc, vestit al modo militar medieval, en [[Palma (botànica)|palma]], [[llança]] (partida), [[espasa]] i [[escut]]. Era el [[portaestendard]] vencedor, el cavaller campió de [[dragón|dragones]], en el símbol de la maldat als seus peus. Era el cavaller de la mare de Déu, [[Maria (mare de Jesús)|María]], equivalent en la terra de [[Sant Miquel Arcàngel]] (del que es distingix perqué este últim sol representar-se en ales).

Sant Jordi es sol representar a [[Equus caballus|cavall]], habitualment blanc, vestit al modo militar medieval, en [[Palma (botànica)|palma]], [[llança]] (partida), [[espasa]] i [[escut]]. Era el [[portaestendart]] vencedor, el cavaller campeó de [[dragó|dragons]], en el símbol de la maldat als seus peus. Era el cavaller de la mare de Deu, [[Maria (mare de Jesús)|María]], equivalent en la terra de [[Sant Miquel Arcàngel]] (del que es distinguix perqué este últim sol representar-se en ales).

Els «colors de Sant Jordi» (o el que es nomena més habitualment la «[[Creu de Sant Jordi]]») és una bandera blanca en una creu roja els braços de la qual arriben fins als extrems. Es pot veure sovint en l'escut de Sant Jordi en quadros i atres representacions. També s'ha adaptat en les diferents entitats de què és patró, com la [[bandera]] de [[Anglaterra]], la de [[Geòrgia]], etc.

Els «colors de Sant Jordi» (o el que es nomena més habitualment la «[[Creu de Sant Jordi]]») és una bandera blanca en una creu roja els braços de la qual arriben fins als extrems. Es pot veure sovint en l'escut de Sant Jordi en quadros i atres representacions. També s'ha adaptat en les diferents entitats de què és patró, com la [[bandera]] de [[Anglaterra]], la de [[Geòrgia]], etc.