Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
24 bytes afegits ,  08:32 1 jun 2013
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest argenti i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de l’Independencia Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].
+
La '''guerra gaucha''' fon la lluita de milicies i guerrilles en el noroest [[Argentina|argentí]] i extrem sur de [[Bolivia]], durant la Guerra de l’Independencia Hispanoamericana ([[1809]]-[[1824]]), particularmente en les provincies de [[Jujuy]] i [[Salta]], contra els eixercits realistes, durant els anys [[1814]] i [[1825]].
   −
Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes cortos tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la poblacio, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasio.
+
Fon una llarga serie d’enfrontaments; en la seua majoria, apenes curts tirotejos seguits de retirades. En eixes condicions, estes forces mal equipades, pero en l’ajuda de la població, podien fer molt dany a un eixercit regular d’invasió.
   −
La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadres superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al carrec del riu Negro. Mes movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu carrec tenia una extensio de mes de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va coneixer com Llinea del Passage.
+
La seua estructura militar no contemplava un Estat Major, en la pràctica es contava en quadres superiors organisats, entre els que es trobaven el [[Marques de Yavi]], Juan José Feliciano Fernández Campero; el coronel Francisco Pérez de Uriondo, responsable militar de Tarija; coronel [[Manuel Eduardo Arias]], a cargo de Orán; i el coronel Francisco Pérez de Urdinenea, provenent de les files de l'[[Eixercit del Nort]], en [[Humahuaca]]. En el vall de [[Jujuy]] estigueren els coronels Domingo Arenas, en Perico i el tinent coronel Eustaquio Medina, al càrrec del riu Negro. Més movilitat tenien atres caps, com [[Pachi Gorriti]]. El front de combat al seu càrrec tenia una extensió de més de setcents quilometros, des de [[Volcán]] fins Orán, i es va coneixer com Llínea del Passage.
   −
Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint homens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els mes experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.
+
Els grups de combat gauchos foren organisats en partides d’aproximadament vint hómens al mando d’un oficial i, cada quatre grups, un oficial superior elegit entre els més experimentats era el responsable d’administrar les armes d’acort en la seua capacitat d’us.
     
111 296

edicions

Menú de navegació